Relació d'aspecte

La relació d'aspecte d'una imatge es la relació de proporció de l'amplada per l'alçada d'aquesta. Es calcula dividint l'amplada per l'alçada de la imatge visible en la pantalla i s'expressa normalment com «X:Y».

Per exemple, la relació d'aspecte d'una pantalla de televisió tradicional es de 4:3, que també es pot expressar com 1,33:1. Els televisors panoràmics (incloent els d'alta definició) solen tenir una relació d'aspecte de 16:9 (o bé 1,77:1). En cinema, les relacions d'aspecte més usades son 1,85:1 i 2,39:1. En fotografia, en canvi, les proporcions més comunes son 4:3 i 3:2, tot i que també s'hi troben 5:4, 7:5 i 1:1 (quadrat).

S'expressa habitualment com dos nombres separats per dos punts, com 16:9.La relació d’aspecte no depén de com de gran o petita sigui la imatge, si l'ample es divideix en x unitats de la mateixa longitud i l'alçada es mesura amb la mateixa unitat de longitud, l'altura es mesurarà com y unitats. Les relacions d’aspecte més comuns utilitzades avui dia en la reproducció de pel•lícules en sales de cinema són 1.85:1 i 2.29:1. Altres dues relacions d’aspecte habituals son: 4:3 (1.22:1), format universal de video del segle XX, i 16:9 (1.77:1), format universal per la televisió digital i d’alta definició europea. Existeix altres relacions d’aspecte però gairebé no s’utilitzen. En una càmera fixa, les relacions d'aspecte més comuns són 4:3, 3:2, i més recentment es troben a les cambres de consum 16:09. Altres relacions d'aspecte, com 5:03, 5:04, i 1:1 (format quadrat), s'utilitzen en la fotografia. Amb la televisió, DVD i Blu-ray Disc, la conversió de formats de proporcions desiguals s'aconsegueix mitjançant l'ampliació de la imatge original per omplir l'àrea de visualització del format de recepció i tallar qualsevol excés d'informació imatge (zoom i retallada), afegint barres horitzontals (letterbox) o barres verticals (pillarbox), per conservar la relació d'aspecte del format original.

Limitacions

En els formats d’imatges en moviment, la grandària física de l’àrea de la pel•lícula entre les perforacions dentades determina la mida de la imatge. L'estàndard universal (establert per William Dickson i Thomas Edison en 1892) és un quadre amb quatre perforacions d’altura. La pel•lícula en si és de 35 mm d'ample, però l'àrea entre les perforacions és de 24.89 mm x 18.67 mm, deixant la relació d’aspecte de 4:3, o 1.33:1. Una proporció de 4:3 imita la vista humana que té un angle visual de 155°h x 120°v, que és 4:3.075, gairebé exactament el mateix.

Vista al detall

5 relacions d'aspecte comuns

3:2 o 15:10 (1.50:1)

L’estándar utilitzat en televisió NTSC. Només l’utilitzen aquestes pantalles.

4:3 o 12:9 (1.33:1)

Va ser fins el 2009 l’estándar utilitzat en la televisió PAL, moltes pantalles d’ordinador i televisors utilitzen aquest estándar, la seva forma es rectangular.
Equival a 1.33:1

5:4

Es l’estandar que pertany a la ressolució 1280x1024, utilitzat en pantalles de 17’’, la seva forma es rectangular.

14:9 (1.55:1)

Un estándar que no es ni ample ni quadrat, permet a totes les televisions 4:3 i 16:9 rebre una transmissió.

16:9 (1.77:1)

Es l’estandar utilitzat per la televisió d’alta definició i en diverses pantalles, es ample i normalment es sol anomenar panorámic o Widescreen, encara que totes les relacions(excepte la 1:1) son Widescreen.
Equival a 1.77:1.
L’angle de la diagonal es de 29.36º

16:10 u 8:5 (1.60:1)

L’estándar utilitzat pels portàtils de 15,4’’ i alguns altres, es ample com el 16:9.
Equival a 1.6:1.

17:9

Es més ample però igual d’alt que 16:9 (1.77:1)
S’utilitza en algunes ressolucions com per exemple: 2K, 4K i 8K.

21:9 o 2.37:1

L’estàndard utilitzat pels teatres i filmació d’algunes pel•lícules.
En 2009 la companyia Philips va llençar un televisor disenyat per mostrar en Cinemascope amb absència de les barres negres en la part superior i inferior de la pantalla durant la visualització de continguts.

Comparacions visuals

No es fácil comparar dues imatges amb diferent relació d'aspecte. Als fabricants de monitors LCD els hi costa aproximadament el mateix fer dos monitors amb la mateixa àrea. Tot i així els monitors es venen segons la diagonal. En un escriptori el més rellevant es l'alçada. A continuació veiem diferents formes, per aclarir les diferents relacions d'aspecte del mercat.