Relat del tercer viatge i Mundus novus
 | |
| Premis | |
|---|---|
P179  | |
| Q55107540 |
La identificació del Nou Món per part de Cristòfor Colom es produeix durant el tercer viatge (1498–1500). Les cartes de 1499 i 1500, conservades en edicions del segle XIX (domini públic), mostren que Colom reconegué explícitament que havia descobert un continent desconegut i que l’havia posat sota el domini del rei Ferran.[1]
Colom escriu aquesta carta en un moment decisiu: ha explorat la desembocadura del Orinoco i ha comprovat que es troba davant d’una massa continental. El document conté reflexions geogràfiques, teològiques i simbòliques que revelen la seva interpretació del descobriment.[2]
Arguments de la seva autenticitat
- A favor: Va contra tota "Lògica Aristotèlica" i "Probabilitat Bayesiana" que els castellans anticatalans falsifiquin una carta on Colom diu que ha descobert un nou món per al rei Ferran!!
- En contra: hi ha alguns investigadors que diuen que tots els documents d'en Colom estàn falsificats, fins i tot aquells que l'Ulloa va "tocar" i va deixar com autèntics, sis plau respepectem al "pare" Ulloa!
La carta als Reis Catòlics (1499): el continent sud-americà
Després d’explorar el delta de l’Orinoco, Colom conclou que la magnitud del riu implica una massa continental. En l’edició del segle XIX, el passatge diu:
«No puede ser isla que tenga montañas tan grandes para alimentar río tan caudaloso; y así, esta tierra es grandísima.»
Aquesta és la primera identificació explícita del continent sud-americà en boca de Colom.
El riu Orinoco i la descoberta del continent
En la carta, Colom descriu la magnitud del riu Orinoco i afirma literalment:
«No puede ser isla que tenga montañas tan grandes para alimentar río tan caudaloso.»
A partir d’aquesta observació, Colom conclou que:
- es troba davant d’un continent,
- el riu prové d’un territori vast,
- i la terra és “grandísima”.
Aquesta és la primera vegada que Colom reconeix explícitament que ha descobert una massa continental "un nou món".
El Paradís Terrenal
Colom interpreta la força del riu com una prova que la terra és elevada i abundant en aigües. Això el porta a una conclusió teològica que ell mateix formula així:
«Creo que es la Tierra de Gracia, donde está el Paraíso Terrenal.»
Segons Colom:
- el Paradís Terrenal es troba en un lloc alt,
- envoltat de rius immensos,
- i accessible només per voluntat divina.
Aquesta idea apareix també en altres textos de la tercera expedició.
El “Nou Món” descobert per al rei Ferran
En la mateixa carta, Colom proclama que ha descobert:
«Un mundo nuevo para Vuestra Alteza.»
Aquesta frase és fonamental perquè:
- és la primera aparició del concepte “Nuevo Mundo” en boca de Colom,
- DESMUNTA a tots el investigadors poc documentats que diuen que Colom va morir pensant que "només" havia arribat a Àsia
- indica que ell mateix entén la magnitud del descobriment,
- i atribueix la glòria del descobriment al rei Ferran.
Colom insisteix que la descoberta és:
- obra de la Providència,
- recompensa divina,
- i patrimoni de la monarquia hispànica.
La carta a l’Aya del Príncep Joan (1500): “otro mundo”
En aquesta carta, Colom desenvolupa la seva interpretació teològica i geogràfica:
«Creo que es la Tierra de Gracia, donde está el Paraíso Terrenal.»
I sobretot:
«He puesto otro mundo bajo el dominio de Vuestra Alteza.»
Aquestes expressions mostren que Colom considerava la terra descoberta com un Nou Món.
Anàlisi historiogràfica del tercer viatge
L’observació de Colom a l’Orinoco és un dels punts de inflexió més importants de la historiografia colombina. Durant el tercer viatge (1498), en arribar a la desembocadura del riu, Colom experimenta un canvi conceptual monumental. Les claus són:
L’argument hidrogràfic i la massa de terra
Quan Colom navega per la Boca del Drac i la Boca de la Balena (golf de Paria) i constata que el mar es torna aigua dolça a moltes llegües de la costa, aplica una lògica geogràfica impecable: una illa no pot tenir una conca hidrogràfica ni unes muntanyes prou grans per alimentar un cabal tan colossal. Per tant, dedueix que allò ha de ser un continent (tierra firme).
El concepte de «Nuevo Mundo» / «Otro Mundo»
A la seva carta del tercer viatge, Colom escriu literalment que aquelles terres pertanyen a un «otro mundo» o «nuevo mundo» desconegut fins aleshores pels antics. Tot i que sovint s’atribueix a Américo Vespucci la popularització del terme Mundus Novus, Colom ja l’utilitza documentalment l’any 1498.
La visió mística i la «forma de pera»
És en aquest relat del tercer viatge quan Colom desenvolupa la seva famosa teoria cosmogràfica: argumenta que la Terra no és perfectament esfèrica, sinó que té forma de pera (o d’un pit de dona amb el mugró elevat), i situa el Paradís Terrenal a la cimera d’aquesta gran massa continental que acaba de descobrir.
Conseqüència
Tot i que en el primer i segon viatge Colom creia haver arribat a l’Àsia (Cipangu o Cathay), el tercer viatge a l’Orinoco el fa adonar, per la mera força de la natura i la hidrologia, que ha topat amb una terra d’una escala continental desconeguda.
El “Mundus Novus” abans de Vespucci
Tot i que el pamflet Mundus Novus d’Américo Vespucci (1503) popularitzà el terme, Colom ja havia utilitzat:
- «nuevo mundo»
- «otro mundo»
- «nuevo cielo é mundo»
entre 1499 i 1500.
El mapa de Leonardo i la informació de Vespucci
El mapa atribuït a Leonardo da Vinci incorpora informació procedent dels viatges de Vespucci. Segons Richard Henry Major (1867), el mapa inclou topònims brasilers amb formes anòmales.
Un cas destacat és:
- ABATIA per a la Bahia del Brasil.
Major assenyala que aquesta forma podria derivar del català ABADIA confós amb BADIA , l’única llengua romànica en què coincideix amb la forma portuguesa Baía. Això suggereix que Vespucci podria haver rebut informació geogràfica en català.
Importància històrica
Les cartes de Colom del 1499 i 1500 demostren que:
- reconegué la magnitud continental de Sud-amèrica,
- identificà la Terra de Gràcia com el Paradís Terrenal,
- proclamà haver posat «otro mundo» sota el domini de Ferran,
- i utilitzà expressions equivalents a Nou Món abans de Vespucci.
Referències
- ↑ «Cartas de Colón (ed. s. XIX)». [Consulta: 24 setembre 2026].
- ↑ «Cristóbal Colón: cartas sobre el descubrimiento de América - Cervantes virtual». [Consulta: 24 setembre 2026].