Renat Nelli

Renat Nelli (Carcassona, 20 de febrer de 1906 – 11 de març de 1982) fou un escriptor occità, que es feu famós per la seva contribució als estudis del catarisme. Durant la França de Vichy col·laborà amb la Resistència i el 1945 fou un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Occitans, participà amb Joë Bousquet en la redacció del número especial dels "Cahiers du Sud", dedicat a Le génie d'oc et l'homme méditerranéen (1943), on hom troba les tres direccions de la seva obra: edició i traducció de poetes occitans medievals, poemes personals —pròxims a Paul Valéry— i tasca crítica (Fragment d'une métaphysique d'oc). Els seus reculls poètics són d'escriptura densa i temàtica sensual, recuperen la tradició mística i eroticopoètica dels càtars i dels trobadors. Posteriorment es dedicà a la prosa i al teatre.

Obres

• Entre l'espèr e l'abséncia (1942)
• Arma de vertat (1952)
• Vespèr e la luna dels fraisses (1962)
• Beatrís de Planissòlas (1972) (teatre)
• Istòri secrèto dóu Lengadò (1978)