Renovatio carolingea
La renovatio carolingea és un dels fets històrics, juntament amb el concili de Tours que ens informen del trencament definitiu entre el llatí escrit (culte) i lel llatí vulgar (llengua romanç, del poble).
Es va produir a finals del segle VIII i va ser inspirada i dirigida per Alcuí (York, Anglaterra 735- Tours, França 804). Per una banda, pretenia perfeccionar el llatí escrit tot reconduint-lo als models clàssics, i d'altra banda, es va preocupar per adequar la pronúncia de la lectura del llatí al sistema de signes gràfics de què es componia el model clàssic escrit.
Aquests dos aspectes actuaren contra la relaxació en l'expressió oral i escrita del llatí, cosa que va significar que entre aquesta llengua i la parlada es va fer poc menys que impossible la intercomprensió.