Vés al contingut

República Batava

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: República Bàtava)
Rutger Jan Schimmelpennick, cap de la República
Sinopsi dels Estats
establerts des del 800 fins a avui al territori del
Benelux
Imperi Carolingi
ca.800-843
Lotaríngia
843-855
Uns 20 Feus (comtats, ducats, principats, senyories…)
del rei de França: Flandes
o del Sacre Imperi (els altres territoris)
amb fronteres i aliances canviants
855-1384
Fitxer:Armoiries Principauté de Liège.svg
Principat de Lieja
+
Principat de Stavelot-Malmedy
+
Ducat de Bouillon
985–1795
Fitxer:Flag - Low Countries - XVth Century.png
Països Baixos borgonyons
Fitxer:Coat of arms Grand Duchy of Luxembourg.png
Ducat de Luxemburg
integrat el 1441

1384/1473–1482

Disset Províncies
1482–1556
Països Baixos espanyols 1581–1713 Fitxer:Prinsenvlag.svg
República de les Set Províncies Unides
1581–1795
Luxemburg: 1684-1697 francès
Països Baixos austríacs 1713–1790
Estats Units bèlgics 1790 1713-1795 austríac
Països Baixos austríacs 1790–1794
Error creant la miniatura:
Revolució Francesa 1795–1804
República batava
1795–
1806
Error creant la miniatura:
Primer Imperi francès 1804–1815
Regne d'Holanda
1806–1810

Error creant la miniatura:
Regne Unit dels Països Baixos
1815–1830
Fitxer:Flag of Luxembourg.svg
Luxemburg
Error creant la miniatura:
Regne de Bèlgica
des 1830
Regne dels Països Baixos
des 1830
(unió personal amb els Països Baixos fins a 1890)
vegeu / modifiqueu la plantilla

La República Batava (neerlandès: Bataafse Republiek) fou una república amb aproximadament el mateix territori que els actuals Països Baixos, que va existir entre 1795 i 1806. La República Batava va ser fundada pels francesos i els polítics revolucionaris neerlandesos després que l'últim estatúder de les Províncies Unides, Guillem V d'Orange-Nassau, fugís a Anglaterra després de l'ocupació francesa del país el 19 de gener de 1795. El nom de la República procedia del dels antics bataus, una tribu germànica que vivia en la zona en el moment de la conquesta romana.

La República Batava va ser un estat tributari de França. La política adoptada era revolucionària i liberal, a més de molt inestable, ja que van arribar a produir-se diversos cops d'estat durant la seva curta existència. En 1805 els experiments democràtics van acabar i Rutger Jan Schimmelpenninck fou nomenat Raadspensionaris. A l'any següent, Napoleó I de França va dissoldre la República i substituir-la pel Regne d'Holanda. La Corona va recaure sobre el seu germà, Lluís Napoleó Bonaparte.