Ducat de Bouillon
|
Aquest article tracta sobre el ducat medieval. Vegeu-ne altres significats a «Bouillon». |
| Sinopsi dels Estats establerts des del 800 fins a avui al territori del Benelux | |||||
| Imperi Carolingi ca.800-843 | |||||
| Lotaríngia 843-855 | |||||
| Uns 20 Feus (comtats, ducats, principats, senyories…) del rei de França: Flandes o del Sacre Imperi (els altres territoris) amb fronteres i aliances canviants 855-1384 | |||||
 Principat de Lieja + Principat de Stavelot-Malmedy + Ducat de Bouillon 985–1795 |
 Països Baixos borgonyons |
 Ducat de Luxemburg integrat el 1441 | |||
| Disset Províncies 1482–1556 | |||||
| Països Baixos espanyols 1581–1713 |  República de les Set Províncies Unides 1581–1795 |
Luxemburg: 1684-1697 francès | |||
| Països Baixos austríacs 1713–1790 | |||||
| Estats Units bèlgics 1790 | 1713-1795 austríac | ||||
| Països Baixos austríacs 1790–1794 | |||||
 Revolució Francesa 1795–1804 |
República batava 1795– |
||||
| 1806 | |||||
Primer Imperi francès 1804–1815 |
Regne d'Holanda 1806–1810 |
||||
 Regne Unit dels Països Baixos 1815–1830 |
 Luxemburg | ||||
.svg){kind=small} Regne de Bèlgica des 1830 |
Regne dels Països Baixos des 1830 |
(unió personal amb els Països Baixos fins a 1890) | |||
| vegeu / modifiqueu la plantilla | |||||
El Ducat de Bouillon fou una jurisdicció feudal de Lorena formada per la ciutat de Bouillon i les rodalies. Esdevingué comtat hereditari amb Godofreu I; Goteló I, que era duc de Lorena, va agafar a més el títol de duc de Bouillon; el 1076 va passar a Godofreu V, el famós croat Godofreu de Bouillon, fill de comte de Boulogne, que el 1095 va vendre el ducat al principat de Lieja per pagar les despeses de l'expedició a Terra Santa.
Va pertànyer als prínceps-bisbes de Lieja fins al 1482 quan Guillem de la Mark se'n va apoderar i la seva nissaga el va dominar fins el 1522 en què fou ocupat pels espanyols i retornat al príncep-bisbe. El 1552 un descendent de Guillem va recuperar el ducat i la família el va conservar-lo fins a la seva extinció el 1594 quan va passar per matrimoni a la casa de la Tour d'Auvergne.
El 1676 fou ocupada pels francesos que el 1678 la van cedir en feu al vescomte de Turena de la casa de la Tour d'Auvergne, que la van conservar fins a la revolució francesa. El 1794 es va proclamar la república i tot seguit fou annexionada a França que la va ocupar fins al 1815 quan fou entregada al Regne Unit dels Països Baixos. Després de l'escissió de Bèlgica al 1830 va quedar dins del territori d'aquest estat nou.
Llista de comptes i ducs
Primers comtes
- Adeldred < 800
- Renier 852-877
- Rimir 877-945
Dinastia d'Ardennes-Verdún
- Godofreu I el Captiu (Duc de Baixa Lorena) 945-964
- Ducs de Lorena 964-1012
- Godofreu II el Jove (Duc de Baixa Lorena) 1012-1023
- Goteló I (Duc d'Alta Lorena) 1023-1044 (primer duc de Bouillon)
- Goteló II el Mandrós (Duc de Baixa Lorena) 1044-1046
- Godofreu III el Barbut (Duc de Baixa i Alta Lorena) 1046-1069
- Godofreu IV el Geperut (Duc de Baixa Lorena) 1069-1076
Dinastia de Boulogne
- Godofreu V (Duc de Baixa Lorena 1087-1099, Duc de Brabant 1095-1099) 1076-1095, conegut simplement per Godofreu de Bouillon
- Venut al principat de Lieja 1095, el conservarà fins el 1482
Prínceps-Bisbes de Lieja
- Otbert de Lieja, 1095 - 1119
- Frederic de Namur, 1119 - 1121
- Alberó I de Lovaina, 1122 - 1128
- Alexandre I, 1128 - 1135
- Alberó II de Chiny-Namur, 1135 - 1145
- Enric II de Leez, 1145 - 1164
- Alexandre II, 1164 - 1167
- Raúl de Zähringen, 1167 - 1191
- Albert de Lovaina, 1191 - 1192
- Lotari d'Hochstaden, 1192 - 1193
- Simó de Limburg, 1193 - 1195
- Albert de Cuyck, 1195 - 1200
- Hug de Pierrepont, 1200 - 1229
- Joan d'Eppes, 1229 - 1238
- Robert de Thourotte, 1240 - 1246
- Enric de Gueldre, 1247 - 1274
- Joan d'Enghien, 1274 - 1281
- Joan de Flandes, 1282 - 1291
- Hug III de Chalon, 1296 - 1301
- Adolf II de Waldeck, 1301 - 1302
- Teobald de Bar, 1302 - 1312
- Adolf van der Mark, 1313 - 1344
- Englebert van der Mark, 1345 - 1364
- Joan d'Arkel, 1364 - 1378
- Arnold d'Horne, 1378 - 1389
- Joan III de Baviera, 1389 - 1418
- Joan de Wallenrode, 1418 - 1419
- Joan d'Heinsberg, 1419 - 1455
- Lluís de Borbó 1456 - 1482
Dinastia de la Mark
- Guillem de la Mark 1482-1485
- Erard d'Arenberg-Mark 1485-1492
- Joan d'Horne 1492-1496, príncep-bisbe de Lieja
- Robert III de la Mark 1496-1522
- Al principat de Lieja 1522-1552
- Robert IV de la Mark 1552-1556
- Enric Robert 1556-1574
- Carlota 1574-1594
Dinastia de la Tour d'Auvergne
- Enric de la Tour d'Auvergne (consort 1591-1594) 1504-1623
- Frederic Maurici Casimir 1623-1652
- Godofreu Maurici 1652-1676 (nominal fins el 1721)
- A França 1676-1794
- Manel Teodosi 1678-1730 (vescomte de Turena)
- Carles Godofreu 1730-1771
- Godofreu Carles Enric 1771-1792
- Jaume Leopold Carles Godofreu 1792-1794
- República 1794-1795
- Annexió a França 1795-1815
- Al Regne Unit dels Països Baixos 1815-1830
- A Bèlgica 1830