República de Carèlia

Aquest article tracta sobre la República de Carèlia. Per a d'altres significats vegeu Carèlia (desambiguació).

Респу́блика Каре́лия (Respúblika Karélia) Karjalan tazavaldu
Informació
Capital:	Petrozavodsk
Població  - Total  - Densitat de població	716.281 h. (2005) 4,2 hab/km²
Superfície	172.400 km²
Governador	Sergei Katanandov,
Idiomes oficials	Rus i carelià
Himne	Край родной Карелия!
Lloc web	Govern
Mapa Carèlia a Rússia

La República de Carèlia (rus Респу́блика Каре́лия Respúblika Karélia; carelià Karjalan tazavaldu) és un subjecte federal (república) de la Federació Russa. Limita al nord amb la Província de Múrmansk, al sud i sud-oest amb la Província de Leningrad, a l'oest amb Finlàndia i a l'est amb el Mar de Barents.

Geografia

El país és força pla, degut a que forma part de la perllongació del Massís Escandinau, així com per la part Est del Planell Bàltic. Les zones més altes són a l'Oest i el NO,. Com el Planell Mansel’kia (578 m) i els turons de Carèlia Occidental (417 m). A les regions adjuntes als rius i llacs, hi ha depressions, com les d'Olonets, Pribelomorskaia i Vod'a. La zona costanera de la Mar Blanca/Vienanmeri (Costes de Pomor’e i Carèlia) hi ha nombroses rades i illes. Hi ha nombrosos rius, com els Kem'/Kemijoki, Vyg/Uikujoki, Suja/Suoju, Koytag, Jänisj, Keret, Vodla i Shuia, que desemboquen al llac Onega. Els llacs ocupen el 18 % del territori, i els més importants són els Onega/Oniegu, Ladoga/Luadogu, Topozero, Sagozero/Seesd'ärvi, Pjaozero, Vygozero/Uikujärvi o Kujto/Kuittijärvi.

Llacs

Hi ha 60,000 llacs a Carèlia. Els llacs i aiguamolls de la república contenen 2,000 km³ d'aigua dolça de qualitat. El Llac Ladoga (finès:Laatokka) i el Llac Onega (Ääninen) són els llacs més grans d’Europa. Altres llacs importants són:

• Llac Nyukozero (Nuokkijärvi)
• Llac Pyaozero (Pääjärvi)
• Llac Segozero (Seesjärvi)
• Llac Syamozero (Säämäjärvi)
• Llac Topozero (Tuoppajärvi)
• Llac Vygozero (Uikujärvi)

Economia

Degut a l'extensió dels seus boscos (el 49 % del territori n’és cobert), explotats intensivament, produeix el 5 % de la fusta, el 17 % del paper de diari, el 21,5 % del paper, el 10 % de la pulpa de paper i el 60 % de les bosses de paper de l'antiga URSS. Hi ha jaciments de ferro a Pudozhroga (Puudosi) (el 9,2 % de la Federació russa) i titani a Kostomushkoge (Kostamus), coure a Pitkäranta, etc.

S'hi ha trobat al territori 400 classes diferents de minerals (vanadi, molibdè, ferro, diamants, asbest i altres). Hi ha diverses transformadores a Viertsilia (Värtsilä), mecàniques a Petrzavodsk (fàbrica de tractors) i centrals elèctriques a Belomorsk, Ondskaja i Kordopaja. La metal·lúrgia ha decaigut en els darrers anys, i ha augmentat la producció de marterials per a la construcció. Malgrat la riquesa del país, els nadius no en tenen cap control sobre els recursos.

Les indústries principals són els taladores d'arbres (20 %), fusters (amb un producció de 6,4 milions de metres cúbics, el 15 %), papereres (18 5), pesca (5 %), maquinària (14 %) i construcció (7 %). Hi havia 2.000 kilòmetres de ferrocarrils i 28.000 de vies fluvials (el 25 % del territori és cobert per l'aigua).

Demografia

• Població: 716,281 (2002)
  • Urbana: 537.395 (75.0%)
  • Rural: 178,886 (25.0%)
  • Masculina: 331,505 (46.3%)
  • Femenina: 384,776 (53.7%)
• Dones per 1000 homes: 1,161
• Estadístiques vitals (2005)
  • Naixements: 6,952 (birth rate 9.9)
  • Morts: 12,649 (death rate 18.1)
• Grups ètnics

Segons el Cens rus (2002), els russos són el 76.6% de la població de la república, mentre que els carelians són només el 9.2%. Altres grups són els bierlorussos (5.3%), ucraïnesos (2.7%), finesos (2.0%), vepses (0.7%), i un grapat de petits grups, cadascun amb menys del 0.5% del total de població. 4,886 persones (0.7%) no declararen cap nacionalitat en el cens.

	cens 1926	cens 1939	cens 1959	cens 1970	cens 1979	cens 1989	cens 2002
Carelians	100,781 (37.4%)	108,571 (23.2%)	85,473 (13.0%)	84,180 (11.8%)	81,274 (11.1%)	78,928 (10.0%)	65,651 (9.2%)
Finesos	2,544 (0.9%)	8,322 (1.8%)	27,829 (4.2%)	22,174 (3.1%)	20,099 (2.7%)	18,420 (2.3%)	14,156 (2.0%)
Vepses	8,587 (3.2%)	9,392 (2.0%)	7,179 (1.1%)	6,323 (0.9%)	5,864 (0.8%)	5,954 (0.8%)	4,870 (0.7%)
Russos	153,967 (57.2%)	296,529 (63.2%)	412,773 (62.7%)	486,198 (68.1%)	522,230 (71.3%)	581,571 (73.6%)	548,941 (76.6%)
Bielorussos	555 (0.2%)	4,263 (0.9%)	71,900 (10.9%)	66,410 (9.3%)	59,394 (8.1%)	55,530 (7.0%)	37,681 (5.3%)
Ucraïnesos	708 (0.3%)	21,112 (4.5%)	23,569 (3.6%)	27,440 (3.8%)	23,765 (3.2%)	28,242 (3.6%)	19,248 (2.7%)
Altres	2,194 (0.8%)	20,709 (4.4%)	29,869 (4.5%)	20,726 (2.9%)	19,565 (2.7%)	21,505 (2.7%)	25,734 (3.6%)

El carelià és proper al finès, i en els darrers anys ha estat considerat per algunes autoritats com a un dialecte del finès. Nogensmenys, el carelià de l'est no és totalment comprensible amb el finès i pot ser considerat una llengua apart. El rus és l'única llengua oficial de la república, però s'hi ha presentat una moció al govern perquè el carelià sigui considerat oficial.

Història

Les troballes humanes més antigues del país daten del 6000 aC, i fins el II mil·lenni eren tribus de depredadors daçadors i pescadors, com ho mostren els assentaments a la costa del Mar Blanc (Besory Sledki i Zalavruga) i el llac Onega (Besov Nos, Peri Nos). Al camp d'enterrament d'Oleny Ostrog (llac Onega), shi ha trobat restes de gravats d'animals, escultures d'os, terrissa i figures femenines esquemàtiques.

Poc després hi arribaren els tribus finoúgriques, Korela, Sum, Ves i Saami (Pol), procedents del Bàltic Oriental i Finlàndia (entre el 100 aC i el 100). Cap el 500 aC adoptaren el ferro, la ramaderia i l'agricultura. En el II mil·lenni aC els carelians ocupaven l'istme de Carèlia i el Nord del Llac Ladoga, els vepses ocupaven el territori entre els llacs Onega i Ladoga, i els lapons tot el nord. Tanmateix, una fracció dels carelians, anomenats kvans, emigrà cap al Nord de la Península Escandinava. I durant l'edat mitjana assoliren fama de bandolers, de fer pillatges i ser salvatges. Posteriorment s'establiren a les platges del golf de Bòtnia i el Mar Blanc.

En el II-I mil·lenni aC s'hi desenvoluparia una cultura que englobava neolític, bronze i ferro. La part neolítica es caracteritzà pels estris fets de pissarra i quars, terrisseria fina de tipus sperring (nom d'una vila finesa on fou trobat per primer cop) a l'estil del Volga i l'Oka. En el II-I mil·lenni decaigueren els estris de pedra i augmentaren les terrisses de fang barrejat amb asbest. A finals del II mil·lenni també s'hi ha trobat articles de coure, i el ferro d'ençà el IV-III segles aC. Potser eren protofinesos barrejats amb lapons.

Per veure la història de Carèlia del 1920 al 1990, veure RSSA de Carèlia i RSS Carelo-Finlandesa.

Des del 1990 s'ha fet esforços per a reactivar la literatura careliana i l'ensenyament en carelià. El 9 d'agost del 1990 les autoritats de la Repúblcia declararen la Sobirania de Carèlia, i el 13 de novembre del 1991 deixà de dir-se RSSA de Carèlia per anomenar-se República de Carèlia. El 31 de març del 1992 va signar el Tractat de la Federació Russa, i el novembre es va celebrar el Primer Congrés de Finesos, Carelis i Vepses. El 1994 adoptaren una nova constitució.

El 1995 el Banc Mundial decideix invertir més de 30 milions $ en infraestructures al país , però tot i així el 1996 l'atur augmentà moltíssim (al 9 %). El 1997 també entrà en crisi la indústria fustera, cosa que provocà un fort ensurt financer, i endemés les autoritats republicanes s'enfrontaren al govern central per la competència de les lleis.

A les eleccions del 1998 Sergei Katanandov, alcalde de Petrozavodsk, amb suport dels liberals, de la Nash Dom Rossija i de l'alcalde de Moscou Luzhov, venç l'aleshores primer ministre, el comunista Viktor Stepanov, amb el 49,5 % dels vots contra el 43,5 %.

Enllaços

• (anglès) (rus) (finès) Pàgina Oficial de la República de Carèlia
• (anglès) (rus) (finès) Karelia.ru web server
• (anglès) (rus) (finès) Finestra a Karelia server (també en careli).
• (anglès) (rus) (finès) Heninen.net - informació sobre Carèlia.
• (anglès) Informació sobre els carelis.
• (anglès) Virtual Finland - "The Many Karelias" article.
• (rus) Russian Business Site - Mapa de la República de Carèlia.
• (anglès) ProKarelia (en vuit idiomes).

{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:61|Plantilla:Puntdecimal|N|34|Plantilla:Puntdecimal|E|source:kolossus-eswiki|primary|name=}}