Repicatalons

Fitxer:Emberiza schoeniclus.ogg El repicatalons (Emberiza schoeniclus), anomenat hortolà de canyet a les Balears, és un ocell de l'ordre dels passeriformes, comú i nidificant als Països Catalans.

Morfologia

Fa 15 cm de llargària total.
Color bru rogenc amb llistes negres a les parts superiors.
El mascle té el cap i la gola negres, amb mig collar blanc al clatell que s'allarga fins als costats del bec, les parts inferiors blanquinoses i el carpó grisenc.
La femella té les parts inferiors d'un color rogenc pàl·lid ratllat de bru i negre.
El mascle, a l'hivern, perd les marques blanques i negres i és semblant a la femella.

Subespècies

Reproducció

Construeix el niu durant el mes d'abril, malgrat que es pot observar mantenint el territori al final del mes de febrer. Pot arribar a fer diverses postes a l'any en un niu construït entre el canyís o els joncs a poca alçada de terra. La posta consta de 5 o 6 ous.^[1]

Alimentació

Menja granes, insectes, aranyes, larves i petits mol·luscs i crustacis.

Hàbitat

Viu a les espessors dels aiguamolls i d'altres zones humides ja que està lligat a les zones palustres (canyars, canyissars, jonqueres, etc.). A l'hivern augmenta la seua àrea de distribució i ocupa qualsevol lloc que tingui aigua a prop.

Distribució geogràfica

Tot Europa i una gran part d'Àsia.

Costums

És un ocell sedentari.
A l'hivern s'alimenta en petits grups que poden arribar a algunes desenes d'individus.
El mascle acostuma a cantar des de la part alta dels canyets.
De vegades forma grups mixtes amb altres espècies com passerells (Carduelis cannabina), verderols (Carduelis chloris), gorrions teuladers (Passer domesticus) i gorrions barraquers (Passer montanus).

Referències

↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 142-143. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs

El repicatalons a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
Descripció i fotografies d'aquest ocell. (anglès)
El repicatalons a la UICN. (anglès)
El repicatalons a l'Animal Diversity Web. (anglès)
Vídeos i informació diversa d'aquest ocell. (anglès)
El repicatalons a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
Vídeos de repicatalons en llur hàbitat natural. (anglès)
Informació sobre la població d'aquest ocell a Portugal. (portuguès)
Estudi de la població d'aquesta espècie a les Illes Britàniques. (anglès)
Descripció i hàbitat del repicatalons. (francès)
L'hortolà de canyar a l'Enciclopèdia Balear d'Ornitologia. (català)
Conservació i distribució del repicatalons. (anglès)
Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. (anglès)
Informació sobre la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya. (català)
Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
L'hortolà de canyar a l'Avibase. (català)

Plantilla:Sister

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.

[1] Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 142-143. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

[1]