Repressió franquista
La repressió franquista es refereix al llarg procés de violència física, econòmica, política i cultural que van patir durant la Guerra Civil Espanyola els partidaris del govern legítim de la Segona República Espanyola a la zona del bàndol nacional, i durant la postguerra i la dictadura franquista els perdedors de la Guerra Civil -els republicans-, els qui hi donaven suport o, més simplement, els qui eren denunciats com antifranquistes -ho fossin o no-, així com posteriorment els membres d'organitzacions polítiques, sindicals i, en general, els qui no estaven d'acord amb la dictadura franquista, manifestaven la seva oposició al règim i els qui constituïen o podien constituir un perill pel règim sorgit de l'Alzamiento Nacional.
L'inici de la repressió: la Guerra Civil
El cop d'estat del 18 de juliol, protagonitzat per un sector de l'exèrcit espanyol amb la col·laboració d'una part de la societat, va desembocar en la Guerra Civil Espanyola i un estat dividit en dues zones: una controlada pel govern legítim i una altra pels militars revoltats. L'exèrcit rebel acabarà sent encapçalat pel general Franco i anirà conquerint de forma progressiva les zones que s'havien mantingut fidels al Govern de la Segona República Espanyola. L'avenç es va caracteritzar per la duresa de la repressió sobre la població que es considerava contrària al nou règim i sobre els presoners de guerra.
Les proclames a la violència de Mola, Sanjurjo, Queipo de Llano o Franco van anunciar les característiques intrínseques de la dictadura. Acabada la guerra, l'abril de 1939, el nou Estat portarà a terme una important repressió que, d'una manera o una altra, afectarà a la majoria de la població: els uns foren denunciats, acusats, empresonats, jutjats i executats; d'altres patiren abusos, apropiacions, acomiadaments, insults i dures condicions laborals i salarials, depuracions i repressió de la llengua i la cultura. A més, centenars de milers més s'hagueren d'exiliar. Per molts homes i dones foren anys de fred, misèria, fam, por, menyspreu, exclusió social i oblit. [1]
L'evolució de la repressió
La repressió va ser fruit d'una planificació sistemàtica, però en cap cas va ser una realitat homogènia ja que va variar en intensitat i formes al llarg dels anys i el context social, econòmic o regional en què es va aplicar. És a dir, no fou igual a l'inici de la Guerra Civil Espanyola o el 1938 que el 1939; ni tampoc no va ser el mateix a partir de l'any 1941, quan els exèrcits alemanys conquereixen Europa, que el 1945, quan Hitler i Mussolini, els aliats naturals de Franco, havien estat derrotats. [2]
Les xifres
Les xifres aproximatives de víctimes mortals varien molt per la voluntat del règim franquista d'amagar les dades. En qualsevol cas, l'historiador britànic Paul Preston va calcular el nombre de víctimes en 180.000 i el també historiador Santos Juliá aporta una xifra mínima de 90.000 per a les 36 províncies que ha estudiat.[3] Eduardo Guzmán, estudiant especialment la repressió de postguerra, dona la xifra de 200.000 morts.[4]
Gran part de les execucions i de les nombroses penes de presó foren dutes a terme mitjançant consells de guerra i judicis sumaríssims. La proliferació i massificació dels camps de concentració i de presons convertiren el sistema penitenciari en la pedra angular d'un engranatge repressiu amb batallons de treballadors i un sistema de redempció de penes mitjançant el treball forçat. És per això que la repressió i l'explotació laboral es complementaren.
El franquisme va crear unes xarxes de complicitat en què milers de persones es van veure implicades o van ser còmplices del vessament de sang, de les persecucions fetes, de la vida de centenars de milers de persones a les presons, als camps de concentració o als batallons de presoners. En resum, hi hagué formes diverses de repressió: política, social, econòmica, laboral, ideològica i, pel que fa als països de parla catalana, d'un intent de fer desaparèixer l'ús popular de la llengua. L'èxit de la repressió és indiscutible ja que li va permetre perpetuar-se en el poder fins a la mort del dictador.[5]
Vegeu també
- Manuel Carrasco i Formiguera
- Lluís Companys i Jover
- Joan Peiró i Belis
- Víctimes de la Guerra Civil Espanyola
- Camps de concentració franquistes
Referències
- ↑ María Jesús Bono (dir.). Expresos Polítics. Generalitat de Catalunya. Dept. d'Interior, 2009. ISBN B-13659-2009, pàgina 13 i 14.
- ↑ María Jesús Bono (dir.). Expresos Polítics. Generalitat de Catalunya. Dept. d'Interior, 2009. ISBN B-13659-2009, pàgina 14.
- ↑ Manuel Altozano. Los desaparecidos del franquismo. El País 13/08/2006
- ↑ Eduardo de Guzmán. La represión franquista. Tiempo de Historia
- ↑ María Jesús Bono (dir.). Expresos Polítics. Generalitat de Catalunya. Dept. d'Interior, 2009. ISBN B-13659-2009, pàgina 14.