Resultats electorals a Artà
Resum de les eleccions municipals al poble d'Artà (Mallorca). Mentre no s'especifiqui el contrari, les dades son les ofertes pel Ministeri d'Interior del Govern d'Espanya al seu web.[1]
8 de Maig de 1983
Concorregueren a les eleccions els Independents d'Artà, que ostentaven la batlia fins al moment, amb el lema "UN PROGRAMA PER ANAR ENVANT. AMB UN BATLE DEL NOSTRE TEMPS.", el Centre Democràtic i Social, am el lema "una Candidatura De Seny. Com ha De Ser" "per ARTA vota es partit d'En MELIA", el PSOE amb "Podemos dar un buen gobierno al municipio." i Alianza Popular-Partit Demòcrata Popular-Unió Liberal (AP-PDP-UL) que unien les seves forçes sota el lema "VOTA POR EL EQUILIBRIO".[2]
Pel que fa al resultat en si, cal destacar, en primer lloc el manteniment del grup Independents com a candidatura més votada i amb els seus cinc regidors, igual nombre que ja aconseguís el 1979. El descens del grup centrista (llavors UCD, ara CDS) que dels cinc regidors que aconseguís el 1979, es manté ara amb només tres, en benefici d'AP-PDP-UL, "és Partit d'en Biel Maia", com s'el coneixia entre la població, que aconseguí introduir els seus dos primers candidats a l'Ajuntament. Per la seva banda, la llista presentada pel PSOE, igual que Independents, es mantenen amb el mateix nombre de regidors (tres), que ja van obtenir el 1979.[3]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Independents d'Artà | Jaume Morey Sureda | 1.288 | 5 | 39’03% | |
| Centre Democràtic i Social | Antonio Llaneras Esteva | 740 | 3 | 22’42% | |
| PSOE | José Mislata Cuéllar | 650 | 3 | 19’70% | |
| Alianza Popular-Partit Demòcrata Popular-Unió Liberal (AP-PDP-UL) | Gabriel Massanet Femenias | 622 | 2 | 18’85% | |
| Vot en blanc-Vot nul | 22 | - | |||
| Total | 3322 | 13 | |||
El cens electoral era de 4.335 persones amb dret a vot, dels quals arribà a votar 3.322 artanencs, el que feia un 76,63% de participació. Hi hagué un lleuger augment de participació de uns dos punts ja que a les anteriors elecions hi participaren un 74,25%.
Les 13 persones que sortiren elegides per ocupar els llocs de regidors de l’Ajuntament d’Artà durant els següents 4 anys foren:
Independents:
IA: Jaume Morey Sureda, Joaquín M. Hernández Sastre, Antoni Amorós Garau, Bartolomé Ginard Flaquer i Sebastià Ginard Villalonga.
CDS: Antonio Llaneras Esteva, Catalina Th. Bonnín Fuster i Jaume Torres Domenge.
PSOE: José Mislata Cuéllar, Rosa Servera Garau (ind.) i Guillem Artigues Vives (ind).
AP-PDP-UL: Gabriel Massanet Femenias i Juan Cladera Massanet.[4]
També es celebraren les primeres Eleccions al Parlament de les Illes Balears, on a Artà en sortí guanyador el PSOE amb 891 vots seguit de molt aprop pel PSM amb 883 vots, de 3.277 vots valids al poble artanenc.[3] A pesar d'aquests resultats, a nivell de totes les Balears el resultat de les dues forçes més votades fou de Coalició Popular (AP-PDP-UL) amb 110.922 vots (35,55%) i Partit Socialista Obrer Espanyol (FSB-PSOE) amb 108.158 vots (34,67%) que els donava 21 diputats a cadascú dels 54 que hi havia en total al nou Parlament de les Illes Balears
10 de Juny de 1987
En aquestes eleccions concorregueren Centro Democrático y Social (CDS), el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), Alianza Popular-Partido Liberal (AP-PL) i Independents d'Artà (IA).
- Els Independents, perderen 68 vots respecte a les eleccions del 83, mantenien la fidelitat dels seus electors i aconseguiren seguir amb els 5 regidors que ja tenien.
- AP va fer una pujada (175 vots més en relació al 1983) i va aconseguir així un regidor més que li va cedir el CDS, quedant-se en 3. La forta campanya i les cares noves semblaren que van produir el seu efecte.
- El PSOE (58 vots menys en relació al 83) es van mantenir. Són els qui menys cartutxos van gastar en la campanya. Seguiren amb els tres regidors que donaren la majoria i l'alcaldia als Independents mitjançant un pacte.
- El CDS (107 vots menys respecte al 83), partit que a nivell nacional anava en augment, va ser el que més va perdre, ja que, de tres regidors passà a dos, havent estat, tal volta, el partit que mes va gastar en la campanya.[5]
Acudiren a les urnes 3.487 dels 4.433 artanencs que hi foren cridats, és a dir, el 78,75%. 3.456 vots (99,45%) foren per a candidatures, 19 (0,55%) en blanc. Hi hagué 22 vots nuls.
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Independents d'Artà | Miquel Pastor Tous | 1.220 | 5 | 35’30% | |
| Alianza Popular-Partido Liberal | Joan Sureda Vives | 797 | 3 | 23’04% | |
| FSB-PSOE | Rosa María Servera Garau | 757 | 3 | 21’90% | |
| Centro Democrático y Social | Juan Amoros Negre | 682 | 2 | 19’73% | |
| Vot en blanc | 19 | - | 0’55% | ||
| Total | 3.487 | 13 | |||
El percentatge de vots dels partits són sense comptar els vot en blanc. Només son orientatius
Com a resultat d'aquesta votació fou elegit batlle en Miquel Pastor Tous. A les mateixes eleccions també és votava, a més de les municipals, les autonòmiques i les europees, a les quals sortí guanyador, a Artà, el PSOE seguit de AP.
Les 13 persones que sortiren elegides per ocupar els llocs de regidors de l’Ajuntament d’Artà durant els següents 4 anys foren:
Independents: Miquel Pastor (batle), Francisca. Piris, Tomeu Ginard Flaquer i Pere Gili.
A.P.: Joan Sureda, Jaume Payeras i Pedro Garau.
PSOE: Rosa Servera, Toni Maria i Guillem Artigues.
CDS: Joan Amorós i Joan Obrador.
26 de Maig de 1991
En aquestes eleccions concorregueren Convergència Balear (CB), formació sorgida de l'antic Centre Democràtic i Social i que es presentava per primera vegada amb aquesta denominació, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSIB-PSOE), la coalició Partit Popular de Balears-Unió Mallorquina (PP-UM) i Independents d'Artà (IA).
Hi havia una població de 5.954 hab. Aquesta vegada baixà una mica la participació. Acudiren a les urnes 2.775 dels 3.946 artanencs que hi foren cridats, és a dir, el 70,32%. 2.738 vots (98,95%) foren per a candidatures, 29 (1,05%) en blanc. Hi hagué 8 vots nuls (0,29%).
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Independents d'Artà | Miquel Pastor Tous | 1.157 | 6 | 41,81% | |
| Partit dels Socialistes de les Illes Balears | Josep Silva Jiménez | 627 | 3 | 22,66% | |
| Partit Popular de Balears-Unió Mallorquina | Joan Sureda Vives | 555 | 2 | 20,06% | |
| Convergència Balear | Jaume Torres Domenge | 399 | 2 | 14,42% | |
| Vot en blanc | 29 | - | 1,05% | ||
| Total | 2.775 | 13 | |||
Tornà a sortir reelegit batle en Miquel Pastor Tous (UIA) en un principi amb un govern en minoria de només el seu grup per posteriorment després de quatre mesos, dia 17 d'octubre en varen fer la roda de premsa, firmaren un pacte post-electoral entre Independents d'Artà i Convergència Balear.[6] Benet Capó Cursach tornà a repetir com a Delegat del Batle d’Artà a Sa Colònia. També es celebraren el mateix dia les autonòmiques amb resultat favorable al PP.[7]
Les 13 persones que sortiren elegides per ocupar els llocs de regidors de l’Ajuntament d’Artà durant els següents 4 anys foren:
Independents: Miquel Pastor (batle), Francisca Piris, Tomeu Ginard Flaquer, Ginés Ayala, Montserrat Santandreu i Joan Antoni Vives
P.P.: Joan Sureda i Joan Amorós.
PSOE: Josep Silva, Joan Riera i Pere Llinàs.
CB: Jaume Torres i Antoni Llaneras.
28 de Maig de 1995
En aquestes eleccions concorregueren Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que al desembre de 1994 presentà la nova secció local d'Artà,[8] i fou present per primera vegada però no aconseguí representació, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSIB-PSOE), Partit Popular de Balears (PPB), Unió Mallorquina (UM) (a la qual s'havia integrat Convergència Balear) i Independents d'Artà (IA).
Al 1995 es mantén una participació gairebé exacta en percentatge respecte als comissis locals anterior. Acudiren a les urnes 3.308 dels 4.660 artanencs que hi foren cridats, és a dir, el 70,99%. 3.252 vots (98,64%) foren per a candidatures, 45 (1,36%) en blanc. Hi hagué 11 vots nuls (0,33%).
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Independents d'Artà | Montserrat Santandreu Ginard | 1.326 | 6 | 40,22% | |
| Partit Popular de Balears | Jaume Sureda Bonnín | 831 | 4 | 25,20% | |
| Partit dels Socialistes de les Illes Balears | Josep Silva Jiménez | 761 | 3 | 23,08% | |
| Unió Mallorquina | Antonio Llaneras Esteva | 181 | 0 | 5,49% | |
| Esquerra Republicana de Catalunya | Bartomeu Lliteras i Femenias | 153 | 0 | 4,64% | |
| Vot en blanc | 45 | - | 1,36% | ||
| Total | 3.297 | 13 | |||
Després de que PSIB-PSOE i PP no presentessin candidats a l'alcaldia al primer plenari de la legislatura,[9] Montserrat Santandreu Ginard anterior regidor de Festes i cap de llista de IA, llista més votada, es convertí en nou batle de la localitat mallorquina.
Les 13 persones que sortiren elegides per ocupar els llocs de regidors de l’Ajuntament d’Artà durant els següents 4 anys foren:
Independents: Montserrrat Santandreu (batle), Gabriel Tous, Joan Ramón Tous, Carme Serra, Jeroni Ginard i Joan Antoni Vives.
P.P.: Jaume Sureda, Joan Lliteres, Francisco Jose Forteza i Sebastià Massanet.
PSOE: Josep Silva, Joan Riera i Pere Llinàs.
Juny de 1999
En aquestes eleccions concorregueren el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSIB-PSOE), Partit Popular de Balears (PPB), Unió Mallorquina (UM), Independents d'Artà (IA), Esquerra Unida de Mallorca-Els Verds de Mallorca (EU-EV) i Partit Progressista Artanenc (PPA).
Aquest any va pujar el cens electoral al poble, ja que la població total del municipi era de 5.936 hab. i la participació quant a persones respecte les darreres eleccions es va mantenir. Això significa que hi va haver una major abstenció. Acudiren a les urnes 3.527 dels 5.060 artanencs que hi foren cridats, és a dir, el 69,7%. 3.475 vots (98,95%) foren per a candidatures, 37 (1,05%) en blanc. Hi hagué 15 vots nuls (0,43%).
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Independents d'Artà | Montserrat Santandreu Ginard | 1.293 | 5 | 36,82% | |
| Partit Popular de Balears | Jaume Sureda Bonnín | 808 | 3 | 23,01% | |
| Partit dels Socialistes de les Illes Balears | Josep Silva Jiménez | 768 | 3 | 21,87% | |
| Unió Mallorquina | Apol·lònia Genovard Servera | 308 | 1 | 8,77% | |
| Esquerra Unida de Mallorca-Els Verds de Mallorca | Julen Adriàn Gorostiza | 229 | 1 | 6,52% | |
| Partit Progressista Artanenc | Joan Tous Ginard | 69 | 0 | 1,96% | |
| Vot en blanc | 37 | - | 1,05% | ||
| Total | 3.512 | 13 | |||
Unió Mallorquina dobla quasi en vots respecte els seus darrers resultats i aconseguí entrar al consistori artanenc. La nova coalició presentada a Artà, EU-EV, també aconseguí els vots necessaris per treure un regidor. Dia 1 de juliol de 1999 es va signar un acord de govern entre Independents d'Artà I PSIB-PSOE. Montserrat Santandreu Ginard (UIA), repetí com a batle de la localitat després de obtenir 8 vots (5 UIA + 3 PSOE).[10]
Les 13 persones que sortiren elegides per ocupar els llocs de regidors de l’Ajuntament d’Artà durant els següents 4 anys foren:
Independents: Montserrrat Santandreu (batle), Jaume Guiscafrè, Elvira Piris, Jeroni Ginard i Antònia Tous.
P.P.: Jaume Sureda, Maria Antònia Sansó i Antoni Nicolau.
PSOE: Josep Silva, Pere Llinàs i Magdalena Fuster.
UM: Apol·lònia Genovart
EU-EV: Julen Adriàn
25 de Maig de 2003
En aquestes eleccions concorregueren el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSIB-PSOE), Partit Popular de Balears (PPB), Unió Mallorquina (UM), Independents d'Artà (IA), i Esquerra Unida de Mallorca-Els Verds de Mallorca (EU-EV). Eren els que ostentaven representació consistorial per aquelles dates.
Participació més o menys igual que els darreres comissis. Acudiren a les urnes 3.656 dels 5.203 artanencs que hi foren cridats, és a dir, el 70,27%. 3.579 vots (98,49%) foren per a candidatures, 55 (1,51%) en blanc. Hi hagué 22 vots nuls (0,6%). La població total del poble era de 6.305 habitants.
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Independents d'Artà | Margalida Tous Ferrer | 893 | 3 | 24,57% | |
| Partit Popular de Balears | Concepció Morell Moragues | 884 | 3 | 24,33% | |
| Unió Mallorquina | Rafel Gili Sastre | 732 | 3 | 20,14% | |
| Partit dels Socialistes de les Illes Balears | Josep Silva Jiménez | 728 | 3 | 20,03% | |
| Esquerra Unida de Mallorca-Els Verds de Mallorca | Julen Adriàn Gorostiza | 342 | 1 | 9,41% | |
| Vot en blanc | 55 | - | 1,51% | ||
| Total | 3.656 | 13 | |||
En aquestes eleccions, es produí una baixada considerable de vots dels Independents i un augment de Unió Mallorquina dobla en vots respecte els seus darrers resultats. Es crea així la situació en que tots els partits excepte EU-EV aconsegueixen 3 regidors, amb lo qual per governar amb majoria faria falta la unió de almenys 3 partits. Tot i així, Margalida Tous (UIA) es va fer amb el càrrec de batlessa per primera vegada en el municipi gracies al vot de EU-EV, ja que els altres es votaren a ells mateixos.[11]
No obstant, un any després, Margalida dimití del seu càrrec, ja que segons ella es feia impossible governar amb minoria, i fou per això que es passà a uns dies de incertesa i converses entre els diferents partits. Així, UM, PSOE i EU-EV arribaren a un acord tripartit per governar els 3 anys següents, i Rafel Gili Sastre (UM) és convertí en el primer batle d'UM al municipi i també primer batle de un partit diferent als Independents, ja que aquests governaren des de la restauració de la democràcia a Artà. El darrer any, i fruit de un acord de govern, es cedí la vara a María Francisca Servera Pascual (PSIB-PSOE), perquè es convertís en la segona batlessa del municipi. La decisió no fou exempta de polèmica ja que el que suposadament havia d'ocupar el lloc de batle, era Josep Silva, cap de llista dels socialistes, però el representant de la formació ecologista EU-EV, no hi estava d'acord en que fos ell i després de varies negociacions es decidí no posar a Silva de batle si no, a na Maria Francisca, evitant així la polèmica.
Les 13 persones que sortiren elegides per ocupar els llocs de regidors de l’Ajuntament d’Artà durant els següents 4 anys foren:
Independents: Margalida Tous Ferrer (batlessa), Elvira Piris i Josep Danus Rossello
P.P.: Concepció Morell Moragues, Bartolome Palmer Sabater i José Navarro Fuster.
PSOE: Josep Silva, Maria Fca. Servera Pascual (3ª Batlessa legislatura) i Manuel Galan Massanet
UM: Rafel Gili Sastre (2º Batle legislatura), Miquel S. Moll Ferragut i M. Antonia Sureda Marti
EU-EV: Julen Adriàn
Maig de 2007
En aquestes eleccions concorregueren el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSIB-PSOE), Partit Popular de Balears (PPB), Unió Mallorquina (UM), Independents d'Artà (IA), i Els Verds de Mallorca-Acord Municipal (EV-AM). Eren els que ostentaven representació consistorial per aquelles dates.
Participació més o menys igual que els darreres comissis. Acudiren a les urnes 3.648 dels 5.098 artanencs que hi foren cridats, és a dir, el 71,56%. 3.574 vots (98,32%) foren per a candidatures, 61 (1,68%) en blanc. Hi hagué 13 vots nuls (0,36%).
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Unió Mallorquina | Rafel Gili Sastre | 1.395 | 5 | 38,38% | |
| Partit dels Socialistes de les Illes Balears | Maria Francesca Servera Pascual | 744 | 3 | 20,47% | |
| Independents d'Artà | Margalida Tous Ferrer | 600 | 2 | 16,51% | |
| Partit Popular de Balears | Bartolomé Palmer Sabater | 533 | 2 | 14,66% | |
| Els Verds de Mallorca-Esquerra Republicana-Acord Municipal | Guillem Caldentey Crego | 302 | 1 | 8,31% | |
| Vot en blanc | 61 | - | 1,67% | ||
| Total | 3.635 | 13 | |||
Els independents continuaren la seva progressió descendent, perdent un regidor, igual que el PP, mentre que UM seguia amb la ascendència meteòrica, tornant a aconseguir quasi el doble de vots que a l'any 2003. Obtenia així 5 regidors, que sumats als 3 del PSIB-PSOE mitjançant un acord de govern donava la majoria quedant el Independents, PP i EV-AM a l'oposició. Rafel Gili continuà com a batle de la localitat els 4 anys següents, després de haver passat per el càrrec 2 anys a l'anterior legislatura.
Les 13 persones que sortiren elegides per ocupar els llocs de regidors de l’Ajuntament d’Artà durant els següents 4 anys foren:
Independents: Margalida Tous Ferrer i Pere Obrador Alzina
P.P.: Bartolome Palmer Sabater i Francesc Lliteres Reche.
PSOE: Maria Fca. Servera Pascual, Manuel Galan Massanet i Maria Paula Ginard Vilchez
UM: Rafel Gili Sastre (Batle), Esperança Massanet Forteza, M. Antonia Sureda Marti, M. del Mar Llaneres Pascual, Bartomeu Gili Nadal
EV-ERC: Guillem Caldenteu Crego
22 de Maig 2011
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Independents d'Artà | Jaume Alzamora Riera | 827 | 3 | 24'07% | |
| Partit dels Socialistes de les Illes Balears | Maria Francesca Servera Pascual | 778 | 3 | 22'64% | |
| Convergència per les Illes | Bartomeu Gili Nadal | 709 | 3 | 20'63% | |
| Partit Popular de Balears | Juan Lliteras Espinosa | 695 | 3 | 20'23% | |
| Els Verds de Mallorca | Guillem Caldentey Crego | 260 | 1 | 7'57% | |
| Esquerra Republicana | Oriol Costa Compte | 47 | 0 | 1'37% | |
| Vot en blanc | 120 | - | 3'49% | ||
| Total | 3.495 | ||||
Resultats molt ajustats en aquests comissis municipals al poble artanenc. Dels 5.119 persones artanenques al cens, anaren a votar 3.495 artanencs el que suposa el 68,28% amb dret a vot al poble d'Artà. Per tant una abstenció de 1.624 persones que suposa un 31,72%. Hi hagué 59 vots nuls (1,69%). I 120 vots en blanc, és a dir, un 3,49%.
Regidors electes a Artà:
- Independents d'Artà (UIA): Jaume Alzamora Riera, Magdalena Maria Fernàndez, Maria del Mar López Martí.
- Partit Socialista Obrer Espanyol (PSIB-PSOE): Mª Francisca Servera Pascual, Manuel Galan Massanet, Maria Paula Ginard Vilchez.
- Convergència per les Illes (CxI): Bartomeu Gili Nadal, Maria Antònia Sureda Marti, Jesús Muñoz Martin.
- Partit Popular (PP): Juan Lliteres Espinosa, Miquel Servera Morey, Jaume Ginard Muñoz.
- Iniciativa Verds (I.V.): Guillem Caldentey Crego.
Referències
- ↑ Dades electorals del MInisteri d'Interior
- ↑ Bellpuig nº57 30 d'ABRIL de 1983 - Programes electorals
PDF
- ↑ 3,0 3,1 Bellpuig nº58 14 MAIG 1983 (Resultats eleccions 1983)
- ↑ Bellpuig nº 59 28 de MAIG de 1983 - Pàg 4 - Nou Ajuntament
- ↑ Editorial "...i seguim com abans" Especial eleccions 1987. Bellpuig. nº52. 13 de juny de 1987 Enllaç a la versió digitalitzada PDF
- ↑ Independents i CB fan públic el nou pacte de govern (Bellpuig nº443 26 octubre 1991) PDF
- ↑ Especial eleccions 1991. Bellpuig. nº436. 1 de juny de 1991 Versió digitalitzada PDF
- ↑ Esquerra Republicana de Catalunya. Bellpuig. nº508. 19 novembre 1994.
- ↑ Montserrrat Santandreu Ginard, Batle d'Artà. Bellpuig. nº522. 24 de juny de 1995
- ↑ Especial eleccions 1999. Bellpuig. nº607. 9 de juliol de 1999
- ↑ Es va resoldre el misteri. Bellpuig. nº689. 27 de juny de 2003.
Enllaços externs
- Detalls resultats municipals a Artà 1987 (castellà)
- Detalls resultats municipals a Artà 1991 (castellà)
- Detalls resultats municipals a Artà 1995 (castellà)
- Detalls resultats municipals a Artà 1999 (castellà)
- Detalls resultats municipals a Artà 2003 (castellà)
- Detalls resultats municipals a Artà 2007 (castellà)
- Detall del resultats de totes les eleccions en que a Artà s'ha votat .xls
- Carta de Margalida Tous (UIA) explicant la seva dimissió a les artanenques i artanencs
- Resultats eleccions municipals 2003 a la web d'Artà
- Resultats eleccions municipals 2007 a la web d'Artà