Revolta contra els almoràvits (1144-1147)
| ||||||||||||||||
Els aristòcrates hispano-àrabs van iniciar la revolta contra els dominadors nord-africans almoràvits, als quals consideraven uns intrusos incultes i intolerants que degradaven l'anterior cultura refinada dels regnes de taifes andalusins. La rebel·lió esclatà el 1144, però com havia passat en totes les anteriors revoltes indígenes andalusines, mancava de coordinació i les distintes faccions revolucionàries es combatien entre si, en un període d'anarquia delirant.
La rebel·lió
La rebel·lió a Xarq al-Àndalus fou encapçalada per Ahmad ibn Hud al-Mustansir, més conegut com Saif ad-Dawla, fill del darrer emir hudí de Saraqusta. Induït pel seu odi als almoràvits, es posà al servei del rei Alfons VII de Castella. Tot i estar manejat pels cristians, gaudia de prestigi entre els andalusins, per tal com era l'hereu dels Banu Hud.
En esclatar la revolució, Yahyā ibn Ali ibn Ġānīya comandava els almoràvits andalusins, i havia col·locat el seu nebot Abu Muhàmmad Abd Al·làh ibn Ganiya com a nou governador de València, ciutat que es revoltà l'1 de març de 1145. El 2 de maig es feia amb el govern de València el cadi Abu Malik Marwan ibn Abd al-Aziz, el qual encarregà la defensa de les fronteres al capità Abd Al·làh ibn Iyad. Aquest capità, que reconeixia la sobirania de Saif ed-Dawla, poc després s'ensenyorí de Múrcia. Mentrestant, a València Abu Malik Marwan ibn Abd al-Aziz es mostrava incapaç de governar i els seus soldats se sublevaren i col·locaren en el seu lloc Abd Al·làh ibn Sa'd ibn Mardanix, que ocupava el càrrec de valí d'Ibn Iyad de Múrcia.
Ahmad ibn Hamdin al-Taglibí,[1] governant de la República de Qurtuba va al respondre al missatge dels murcians en què li demanaven parer respecte al successor a l'emirat de Mursiyya que havien de donar a la mort d'Abu al-Hayy, els enviar de governador a Abd Al·làh ats-Tsagri, mentre designaven cadí a Ibn Abi Ya'far al-Jusani.[2][3] Una segona versió afirma que el propi Saif ad-Dawla va enviar a Abd Al·làh ats-Tsagri, que es trobava a Conca, a encarregar-se del comandament de Madina Mursiyya, proclamant la sobirania de Saif ad-Dawla, que fou reconegut emir de Mursiyya a mitjans de febrer de 1145,[4]
Saif ad-Dawla va apoderar-se d'Oriola i la seva absència va ser aprofitada pels partidaris d'Abd Al·làh ats-Tsagri, que van reposar la seva autoritat, però fou deposat per Ibn Abi Ya'far al-Jusani, havent d'abandonar el setge de Xàtiva que havia començat. En ser de nou deposat ats-Tsagri va reprendre el seu atac contra Xativa, havent de desistir i tornant a Alacant.
Saif ad-Dawla, que lluitava contra els almoràvits al setge de Granada[5] va demanar el suport d'Ibn Abi Ya'far, qui es va dirigir a Granada el setembre de 1145 però fou sorprès a la batalla d'Almosala el setembre de 1145 en la què Ibn Abi Ya'far va morir.[6]
Reinstauracio de l'emirat de Balansiya
Saif ad-Dawla entrà a Múrcia el gener del 1146, com a rei de Xarq al-Àndalus, i fou rebut amb grans honors pel governador Ibn Iyad. Després Abu Bakr, fill de Saif ad-Dawla, acompanyat del mateix Ibn Iyad, visità Dénia i València, i també foren rebuts amb honors.
En trobar-se amb una certa força, Saif ad-Dawla intentà desfer-se de la tutela dels castellans, però les tropes d'Alfons VII de Castella, aliades ara amb Ats-Tsagrí, governador de Conca i rival personal de Saif ad-Dawla. Aquest darrer organitzà un exèrcit comandat pel valí Abd Al·làh ibn Sa'd ibn Mardanix i format per tropes de València, Alacant, Múrcia i Llorca, però fou derrotat pels castellans a la Batalla d'al-Ludjdj el 4 de febrer de 1146. En aquesta batalla moriren Saif ad-Dawla i Abd Al·làh ibn Sa'd ibn Mardanix. Ibn Iyad sobrevisqué, però fou desposseït del seu senyoriu de Múrcia per Abd Al·làh ibn Jarak ats-Tsagri, que hi governà de maig a setembre de 1146.
Ibn Iyad fou capaç de reorganitzar un exèrcit amb tropes de València, Alacant i Llorca, i marxà cap a Múrcia, on sabedors de la vinguda de Ibn Iyad, se sublevaren contra ats-Tsagrí, que morí en la revolta. Ibn Iyad féu l'entrada triumfal a Múrcia per segona vegada el 13 de setembre de 1146. Però un any després morí en batalla contra els castellans.
El rei Llop
El valí que, malgrat la seua joventut, governava València de 1146 a 1147 era Muhammad ibn 'Abd Allāh ibn Sa'd ibn Mardāniš, fill de Abd Al·làh ibn Sa'd ibn Mardanix, i futur rei de les taifes de Múrcia i València, que seria conegut pels cristians com el Rei Llop.
Referències
- ↑ (castellà) Ignacio González Cavero, Una revisión de la figura de Ibn Mardanish. Su alianza on el Reino de Castilla y la oposición frente a los Almohades p.100 (nota)
- ↑ (castellà) Taifa de Murcia Llista de governants de Múrcia
- ↑ Segons els historiadors àrabs citats per Gaspar i Remiro
- ↑ Es va encunyar moneda al seu nom però d'aquesta mateixa data 540 de la Hegira es van emetre dinars a nom de Abeniyad i de Abdallah el Zegrí, la qual cosa posa de manifest que aquests tres personatges es disputaven el govern de la ciutat de Múrcia
- ↑ Període des de l'1 de gener de 1140 al 31 de desembre de 1149
- ↑ (anglès) Albert F. Calvert. Granada, present and bygone