Ricardo Tormo Blaya
Plantilla:Pilot de velocitat Ricardo Tormo Blaya (Aiacor, la Costera, 7 de setembre de 1952 – València, 28 de desembre de 1998) va ser un pilot valencià de motociclisme. Nascut en Aiacor, pedania de Canals, encara que als 8 anys es trasllada a viure a Canals. Va ser campió del món dues vegades, les dues en la categoria de 50 centímetres cúbics, la primera en 1978 i la segona en 1981.[1] Les dues vegades amb una motocicleta Bultaco, encara que la segona vegada sense suport oficial de la marca.
A part d'aquestos dos campionats del món, va aconseguir quatre campionats d'Espanya en la categoria de 50 cc i quatre en la de 125 cc.
Va morir a València a conseqüència d'una leucèmia[2] que li va ser diagnosticada uns anys abans. En la seua memòria, el circuit de la Comunitat Valenciana ubicat a Xest, on es realitzen Grans Premis i altres curses d'importància, duu el seu nom, anomenant-se oficialment "Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo".
Resum biogràfic
Mecànic de motocicletes de professió, debutà en competició com a pilot aficionat el 1973 i l'any seguent ja es convertí en professional.[2] Pilotant la Plantilla:Bike de 50 cc -patrocinat pel fabricant de roba interior Ferrys- aconseguí els seus primers èxits al campionat estatal, fins que a partir de 1977 fou fitxat per Bultaco i començà a guanyar campionats estatals de 50 i 125 cc ininterrompudament fins al 1981, i encara un altre el 1983 (els darrers, pilotant les motocicletes italianes MBA i Sanvenero). Durant aquells anys fou també un dels grans del mundial de motociclisme, aconseguint els seus dos títols de Campió del Món amb Bultaco. La seua carrera va estar molt lligada a la d'Ángel Nieto, pilot que va ser company d'equip en unes ocasions i, en altres, rival.
En 1983 junt a un aleshores jove Jorge Martínez "Aspar", fitxà per Derbi per a afrontar el proper campionat del món de 1984. En el primer Gran Premi d'aquell any (Misano, Itàlia) va trencar i no va poder acabar la cursa. El següent Gran Premi era el Plantilla:GPM2 en el circuit del Jarama.
L'accident de 1984
Abans de la cursa d'Espanya l'equip volia fer unes proves; com que aleshores només hi havia dos circuits fixos a l'estat (Jarama i Calafat), l'empresa feia de tant en tant proves al polígon industrial de Martorelles (Vallès Oriental), pròxim a la fàbrica Derbi. En aquesta prova, Ricardo tingué un accident: xocà mentre anava a 160 km/h[2] contra un automòbil que circulava pel polígon industrial i que no havia sigut aturat pels ajudants de Derbi. Com a conseqüència d'aquell desgraciat accident, Tormo es va destruir una cama (patí 10 fractures al cos i prop de 100 a la cama dreta) i ahí va acabar la seua carrera com a pilot i va començar una innumerable successió d'operacions, en què arribaren a operar-lo fins a 27 vegades. Tot i així, ell no defallia i la seva intenció va ser sempre recuperar-se per a poder tornar a córrer.[2]
Darrers temps
En 1994 fou guardonat amb la més Alta Distinció de la Generalitat Valenciana i va editar, en col·laboració amb el periodista Paco Desamparados, un llibre autobiogràfic titulat "Yo Ricardo, una vida por y para la moto".
Premis
- Medalla d'or al mèrit motociclista de la RFME.
- Medalla d'or al mèrit esportiu de la Generalitat Valenciana.
- Insígnia d'or i brillants del València C.F.
Resultats al Mundial de motociclisme
Plantilla:Barem punts MGP 1969-1987 Plantilla:Llegenda taula resultats MGP
Referències
- ↑ «Ricardo Tormo» (en {{#invoke:llengua|nom|anglès}}). motogp.com. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Ricardo Tormo (1952-1998)». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes. Vol. 5 (en castellà). L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 53. ISBN 84-95664-05-4.
Bibliografia
- Tormo, Ricardo; Desamparados, Paco. Yo Ricardo, una vida por y para la moto (en castellà). València: Autoeditat, 1994. ISBN 8460515508.
