Ángel Nieto Roldán
| ||||||||||||||
Q107292093  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||
Ángel Nieto Roldán (Zamora, 25 de gener de 1947) és un pilot de motociclisme de velocitat espanyol 13 vegades campió del món,[1] fet pel qual és popularment conegut per 12+1. És, després de Giacomo Agostini (que en té quinze), el segon pilot de la història d'aquest esport amb més títols mundials.
Biografia
Nascut en una familia humil, quan tenia un any, es traslladà al madrileny barri de Vallecas, on hi passà la seva infància.
Inicià la seva carrera esportiva als 13 anys en curses d'aficionats. Sense mitjans econòmics per comprar-se una motocicleta per participar en competicions oficials, es traslladà a Barcelona, on va aconseguir entrar a Bultaco, lloc d'on, no obstant, fou acomiadat per abandonar el seu lloc de treball sense permís. Posteriorment aconseguí entrar a Ducati on aconseguí competir amb l'equip Derbi-Zippo.
Als 16 anys entrà al Departament de proves de Derbi,[2] on aconseguí fer-se amb una motocicleta de 50cc, amb la qual assolí dues victóries l'any 1969, cosa que significà l'inici d'una gran trajectória professional a través de diferents equips com Derbi, Morbidelli, Kreidler, Minarelli, Garelli i Bultaco.
A la seva retirada l'any 1986 comptava amb un palmarès de 6 Campionats del món de 50cc (1969, 1970, 1972, 1975, 1976 i 1977) i 7 Campionats del món de 125cc (1971, 1972, 1979, 1981, 1982, 1983 i 1984). Ángel Nieto va guanyar 90 Grans Premis (27 a 50cc, 62 a 125cc i 1 a 80cc, així com 23 Campionats d'Espanya en diferents cilindrades.
Retirada
Després de la seva retirada, a principis de 1987 formà l'escuderia "Team Ducados Ángel Nieto" a la qual hi correren pilots com Carles Cardús, Albert Puig o Julian Miralles. Posteriorment, l'any 1998 passà a ser director técnic de l'equip "Vía Digital Team", amb el que l'any 1999 un dels seus pilots, el lleidatà Emili Alzamora guanyà el Campionat del Món de 125cc.
El 1999 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[3]
Resultats al Mundial de motociclisme
Estadístiques
- Núm. de podis en GG.PP.:
- 85 (125 cc)
- 2 (80 cc)
- 52 (50 cc)
- Núm. de victóries en GG.PP.:
- 62 (125 cc)
- 1 (80 cc)
- 27 (50 cc)
- Núm. de títols mundials:
- 7 (125 cc)
- 6 (50 cc)
Curses per any
Barem de puntuació de 1950 a 1968:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 |
| Punts | 8 | 6 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Barem de puntuació de 1969 a 1987:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| Punts | 15 | 12 | 10 | 8 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)
Referències i notes
- ↑ «Angel Nieto» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 6 juny 2011].
- ↑ Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Angel Nieto (1947-)». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes (en castellà). Vol. 5. L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 51. ISBN 84-95664-05-4.
- ↑ Guardó que atorga el diari Marca als millors professionals de la història de l'esport
Enllaços externs
- Article biogràfic al Web Motocicletaclasica (castellà)
- Vídeo documental sobre Ángel Nieto (castellà)
- Imatge de Nieto amb la Derbi 125cc cap a 1973
| |||||||
1El campionat de 50cc se substituí pel nou de 80cc la temporada de 1984. | |||||||
1El campionat de 125cc se substituí pel nou de Moto3 la temporada de 2012. | ||||||||||
- Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció/Q
- Infotaules usades amb paràmetres desconeguts
- Pàgines sense enllaç commonscat a Wikidata
- Campions d'Espanya de motociclisme de velocitat
- Campions del món de motociclisme de velocitat espanyols
- Campions del món de motociclisme de velocitat de 125cc
- Guanyadors espanyols de Grans Premis de velocitat
- Pilots de Garelli
- Pilots de Bultaco
- Pilots de Derbi
- Esportistes castellanolleonesos
- Zamorans