Ricard Viñes i Roda

Ricard Viñes i Roda
	; Ricard Viñes, l'any 1919
Dades biogràfiques i tècniques
Naixement	Lleida, 5 de febrer de 1875
Defunció	Barcelona 29 d'abril de 1943 (als 68 anys)
Instruments	piano
Artistes relacionats	Déodat de Séverac, Erik Satie, Maurice Ravel, Claude Debussy, Enric Granados, Manuel de Falla, etc.

Ricard Viñes i Roda (Lleida, 5 de febrer del 1875 - Barcelona, 29 d'abril del 1943) va ser un pianista i compositor català.^[1]

Biografia

A set anys va encetar els seus estudis musicals amb l'organista lleidatà Joaquim Terraza. Als deu anys, però, ja era a Barcelona, deixeble de Joan Baptista Pujol, pianista i formador de pianistes. També rebé classes d'harmonia de Felip Pedrell. Amb només dotze anys, guanyà el primer premi de piano de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, cosa que facilità que fos becat per anar a París a rebre lliçons de piano de Charles Wilfried de Bériot, i de composició i harmonia de Benjamin Godard i Albert Lavignac. Obtingué el Primer Premi del Conservatori de París. Debutà com a concertista el 1895, a la famosa Sala Pleyel; el 1906 fou elegit membre del Consell Superior del Conservatoire. Quan no era de gira (com en el període 1930-1935), vivia a París, si bé no perdé mai el contacte amb Lleida, on tornava per Festa Major. S'establí finalment a Catalunya l'any 1940, possiblement a causa de l'ocupació alemanya de París; morí a Barcelona tres anys més tard.

Tingué molt d'èxit com a intèrpret i divulgador de la música contemporània francesa i espanyola, i va fer centenars de concerts: molts a París, però també a força altres països europeus i sud-americans. Donà nombroses primeres audicions: a Maurice Ravel, que sembla que li era molt amic, li estrenà Menuet antique (1898), Jeux d'eau (1902), Pavane pour une infante défunte (1902), Miroirs (1906), i Gaspard de la nuit (1909). Ravel li dedicà dues de les seves obres. Altres autors de qui estrenà peces: Claude Debussy, Erik Satie, Enric Granados, Manuel de Falla, Joaquín Turina, Frederic Mompou i Déodat de Séverac. Contribuí a difondre la música russa i sud-americana per a piano de començament de segle; en els seus concerts programà obres de Sergei Liapunov, Aleksandr Borodín, Modest Mússorgski, Mili Balakirev, i Nikolai Rimski-Kórsakov, i després de la seva segona gira americana dedicà el seu primer recital parisenc a nombrosos compositors sud-americans com Alberto Wiliams, Carles Pedrell, Juan José Castro, R.Rodríguez, Heitor Villa-Lobos o Pedro Humberto Allende Sarón.

A més de Ravel, altre compositors li dedicaren obres: Rafael de Aceves (Cordobesa), Séverac (Vers le mas en fête, Coin de cimitiere au primtemps), Constantin Brăiloiu (5 rondes à danser au soleil: danse núm. 1, Ritournelle pour sa mie), Falla (Noche en los Jardines de España), Halffter (Llanto por Ricardo Viñes, 1943), Ana María Elena Idiartborde (Páginas argentinas), Mompou (Recordando a Ricardo Viñes), Montsalvatge (Quatre diàlegs amb el piano), Rodrigo (A l'ombre de Torre Bermeja), Déodat de Séverac (Suite pour piano).

Ultra la seva faceta com a intèrpret, compongué obres per a piano i per a cant. Exercí la docència, i alguns dels seus deixebles esdevingueren músics coneguts (Francis Poulenc, Marcelle Meyer). Es dedicà a la crítica musical, amb col·laboracions a les revistes Música, Revista Musical de Madrid i Revista Musical Catalana. I escrivia poesia en català, castellà i francès.

En morir, la seva família va heretar el seu arxiu personal. La part més important, 836 peces, va ser adquirida per la universitat de Colorado, a Boulder (Colorado), i es conserva a la Ricardo Viñes Piano Music Collection.

En homenatge al músic, l'Ajuntament de Lleida convoca anualment el Concurs Internacional de Piano Ricard Viñes. Diverses tesis doctorals han estudiat la seva obra (Esperanza Berrocal, Manon Bouchard, Nina Gubisch-Viñes). També te una plaça amb el seu nom, segurament la més popular de la ciutat; recentment ha estat remodelada segons projecte de l'arquitecta internacional Benedetta Tagliabue.

Obra

Cançó núm. 6

Primeres audicions

Data	Títol^[2]	Compositor
1898 004 018	Menuet antique (dedicat a Ricard Viñes) Sites auriculaires (a dos pianos, amb Marthe Dron)	Maurice Ravel
1902 001 010	Pour le piano (Prélude, Sarabande, Toccata)	Claude Debussy
1902 004 005	Pavane pour une infante défunte	Maurice Ravel
1903 002 028	Variacions simfòniques	César Franck
1904 001 009	Estampes	Claude Debussy
1905 001 008	Concert per a piano i orquesta	Nikolai Rimski-Kórsakov
1905 003 025	Quadres d'una exposició	Modest Mússorgski
1905 002 010	Masques L'isle joyeuse	Claude Debussy
1905 002 018	En Languedoc	Déodat de Séverac
1906 001 006	Miroirs	Maurice Ravel
1906 002 006	Images (1a sèrie)	Claude Debussy
1908 002 021	Images (2a sèrie)	Claude Debussy
1909 001 009	Gaspard de la nuit	Maurice Ravel
1909 003 021	Cuatro piezas españolas	Manuel de Falla
1911 002 010	Minstrels Rincones Sevillanos	Claude Debussy Joaquín Turina
1913 006 005	Descriptions automatiques	Erik Satie
1916 009 013	Noches en los jardines de España (dedicada Ricard Viñes)	Manuel de Falla
1922 001 007	Scènes d'enfants	Frederic Mompou
1926 003 005	Charmes Parc d'atraccions	Frederic Mompou Manuel Blancafort
1926 004 015	Cants íntims Marche joyeuse	Manuel Blancafort Ernesto Halffter
1926 006 009	Cançó i dansa III	Frederic Mompou
1937 (sense data)	(sense especificar)	René Leibowitz Eduardo Sciortino altres compositors no especificats

Composicions per a piano

Deux hommages, dedicats a Satie i Séverac
Quatre hommages pour le piano

En Verlaine mineur, dedicat a Gabriel Fauré
Menuet spectral, en memòria de Ravel (1938)
Thrénodie, ou Funérailles antiques: hommage à la mémoire d'Erik Satie (1927)
Crinoline ou La Valse au temps de la Montijo, dedicat a Léon-Paul Fargue) (1927)