Richard Nelson Gale
| Q107292093 | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||
El General Sir Richard Nelson Gale GCB, KBE, DSO, MC va ser un membre de l'Exèrcit Britànic que serví en ambdues guerres mundials. A la Primera Guerra Mundial va ser condecorat amb la Creu Militar al 1918 mentre que servia com oficial al Cos de Metralladores. A la Segona Guerra Mundial, serví amb la 1a Brigada Paracaigudista i després a la 6a Divisió Aerotransportada durant la Batalla de Normandia i l'Operació Tonga al 1944. Després del conflicte, continuà a l'exèrcit i arribà a ser Adjunt al Comandant Suprem Aliat d'Europa.
Biografia
Gale va néixer el 25 de juny de 1896 a Londres. Va passar els primers anys de la seva vida a Austràlia i a Nova Zelanda, degut a la feina del seu pare, però al 1906 els Gale tornaren a Anglaterra. Va estudiar a Londres, amb un expedient acadèmic regular, però transformant-se en un lector prolífic. Quan Gale abandonà els estudis, volia convertir-se en oficial de l'Artilleria Reial, però no tenia les qualificacions acadèmiques ni acomplia amb els requisits físics mínims per accedir a l'acadèmia d'oficials; i seguí les passes del seu pare com a agent d'assegurances, però avorrí aviat la feina i es decidí a ingressar a l'Exèrcit britànic, assistint a un entrenament físic i estudiant per millorar les seves qualificacions acadèmiques.
Primera Guerra Mundial
Quan esclatà la Primera Guerra Mundial al 1914, Gale encara estava per sota dels mínims mèdics exigits per ingressar a l'exèrcit i no pogué unir-se a la unitat de l'Exèrcit Territorial de Londres. Finalment, aconseguí ingressar a la Reial Acadèmia Militar de Sandhurst a l'estiu de 1915, sent destinat al Regiment Worcestershire com a tinent de 2a. Quan arribà al regiment, es va inscriure en un curs d'entrenament amb metralladores i va ser acceptat. Poc després va ser destinat al Front Occidental, on guanyà la Creu Militar durant l'Ofensiva de Primavera de 1918.
Període d'entreguerres
Amb el final de la guerra al 1918, Gale es presentà voluntari per marxar a l'Índia i servir allà amb Exèrcit Britànic de l'Índia, estant-s'hi 17 anys. Durant aquest període accedí a l'Acadèmia d'Estat Major de Quetta i després de 2 anys a la institució es graduà com a oficial d'estat major. Gale abandonà l'Índia al gener de 1936, retornant a Anglaterra per servir amb el Regiment Worcestershire. Un any després va ser enviat a l'Oficina de Guerra com a oficial d'estat major amb responsabilitats per a la creació de material d'entrenament i publicacions diverses. Al desembre de 1938 va ser promogut a Major i destinat a la secció de planificació de l'Estat Major General.
Segona Guerra Mundial
Al 1941 va ser promogut a tinent coronel, atorgant-se-li el comandament del Reial Regiment de Leicestershire. A l'estiu de 1941 es creà la 1a Brigada Paracaigudista com a part de l'expansió de les forces aerotransportades britàniques, oferint-se-li el comandament, que acceptà.
A l'abril de 1942 passà a ser Adjunt al Cap de l'Estat Major per a Operacions Aèries al l'Oficina de Guerra, estant-s'hi dos mesos, per anar destinat al Directori de l'Aire, sent entre desembre de 1942 i maig de 1943 Adjunt al Director de l'Aire. Al maig de 1943 i fins al final de la guerra passa a ser el Comandant de la 6a Divisió Aerotransportada, que participarà en l'Operació Carruatge, els salts britànics durant la invasió de Normandia; aterrant a Normandia minuts després de les tres de la matinada del 6 de juny de 1944, la qual cosa el convertí en el primer general britànic que trepitjava territori francès des de 1940.[1] A més, des de desembre de 1944 serà adjunt al Comandant del 1r Exèrcit Aerotransportat Aliat. Finalment, entre maig i octubre de 1945 és comandant del 1r Cos Aerotransportat Britànic.
Postguerra
A la postguerra ocuparà diversos càrrecs: Comandant de la 1a Divisió d'Infanteria (1946-47), Comandant de les tropes britàniques a Egipte i la Mediterrània (1948), Director General d'Entrenament de l'Oficina de Guerra (1949-1952), Comandant en Cap del Grup d'Exèrcits Nord, a la zona d'ocupació britànica al Rin (1952-1956) i, finalment, Adjunt al Comandant Suprem Aliat a Europa de l'OTAN (1958-1960). També, entre 1954 i 1957 es ADC de la Reina
Condecoracions
- Gran Creu de l'Orde del Bany - 1954
- Comandant de l'Orde del Bany - 1953
- Company de l'Orde del Bany – 2/8/1945
- Oficial de l'Imperi Britànic - 1940
- Orde del Servei Distingit – 31/8/1944
- Creu Militar - 1918
- 2 Mencions als Despatxos (22/3/1945 – 7/1/1949)
- Estrella de 1914-15
- Medalla Britànica de la Guerra 1914-20
- Medalla de la Victòria 1914-1918
- Estrella de 1939-45
- Estrella de França i Alemanya
- Medalla de la Guerra 1939-1945
- Medalla de la Coronació de la Reina Elisabet II 1953
- Legió del Mèrit (Estats Units) – 16/1/1948
- Legió d'Honor (França) – 28/12/1956
- Creu de Guerra (França) – 28/12/1956
- Gran Oficial de l'Orde de la Corona (Bèlgica)
Referències
- ↑ Beevor, Anthony, EL DIA D, Ed. Crítica - Barcelona 2009 - ISBN 978-84-9892-020-8 - p.75
- Articles de persones que necessiten una imatge
- Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció/Q
- Infotaules usades amb paràmetres desconeguts
- Infotaula persona sense paràmetres
- Militars londinencs
- Militars britànics de la Primera Guerra Mundial
- Militars britànics de la Segona Guerra Mundial
- Generals britànics
- Participants a l'Operació Overlord
- Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Bany
- Cavallers Comandants de l'Imperi Britànic
- Companys de l'Orde del Servei Distingit
- Comandant de la Legió del Mèrit
- Receptors de la Legió d'Honor
- Receptors de la Creu de Guerra (França)