Rima assonant
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La rima assonant és aquella en què a partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics dels versos.
Exemple (del poema Plorar de Gabriel Ferrater):
- Si s'allunya i no et mira,
- si t'és advers l'instant,
- de plorar què en trauries?
- Si et sent, neci, riurà.
Noteu que aquest exemple només rima en català oriental (Gabriel Ferrater era de Reus), en què es pronuncien igual la a de mira i la e de trauries.