Riu Isàvena
| ||||
|---|---|---|---|---|
| El riu Isàvena al seu pas pel monestir de Santa Maria d'Obarra El rius Isàvena al seu pas pel monestir de Santa Maria d'Obarra | ||||
| Grup d'afluents del riu Cinca Grup d'afluents del riu Cinca | ||||
| Cota del naixement | 1200 msnm | |||
| Naixement | Les Paüls | |||
| Desembocadura | Al riu Éssera a Graus | |||
| Territoris de la conca | Ribagorça | |||
 Accediu al Portal:Geografia
| ||||
El riu Isàvena és un riu de la zona dels Prepirineus.
Particularitats
L'Isàvena és el principal afluent per l'esquerra del riu Éssera amb qui s'uneix a Graus. Transcorre per la comarca aragonesa de la Ribagorça. L'occident de la seua conca hidrogràfica coincideix en bona part amb el límit entre els sistemes lingüístics aragonès i català doncs els reis aragonesos, que disposaven dels dominis del Comtat de Ribagorça a la riba del Riu Isàvena, de llengua catalana, van conquerir el seu territori seguint les riberes dels rius Éssera i Cinca en viles que incorporaren l'aragonès com a llengua, mentre que els comtes de Barcelona i Urgell vers el 1056, conqueriren la riba de la Noguera Ribagorçana, i més tard els comtes d'Urgell i l'Orde del Temple conqueririen la Llitera, establint la frontera màxima del català a l'Aragó.[1]
L'Isàvena entra a la Baixa Ribagorça pel congost de Gavarret o d'Ovarra. Després de rebre, per la dreta, el riu de Vilacarle, que forma la Vall de Lierp, s'eixampla i forma l'eix de la ribera d'Isàvena, que la serra del Castell de Llaguarres (1.175 m) separa de la rodalia de Benavarri.
A la zona situada entre El Turbó i la Serra de Sis el riu Isàvena ha entallat un profund i estret congost anomenat "Congost de Croqueta".
Referències
- ↑ Griera i Gaja, Antoni. Gramàtica històrica del català antic. Institució Patxot, 1931, p.7.
{{#coordinates:42 | 18 | 9,51 | N | 0 | 32 | 37,61 | E | type:river_region:ES | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat