Riu Tarim
 |
Aquest article tracta sobre un topònim actual o desaparegut. Per tal d'estandarditzar els continguts afegiu una infotaula adient. La infotaula pot ser de riu, muntanya, serra, entitat de població, illa, platja, estat desaparegut o alguna altra. |
El riu Tarim (en mandarí dayan, 塔里木河) es el riu principal de la regió autònoma de Xinjiang Uigur a Xina. Es forma per la unió dels rius Aksu i Yarkand, i corre cap a l'est en direcció al desert de Taklamakan. Rega els llacs del Lob Nor. La seva longitud es de 2.090 km i es el riu mes llarg de la República Popular de la Xina, amb un cabdal de entre 4 i sis milions de metres cúbics cada any. A la conca del Tarim hi viuen uns deu milions de persones, principalment uigurs, mongols i xinesos han.
La confluència dels riu Kashgar (K'a-shih-ka-erh) i Yarkand a l'oest, continua corrent amb el nom de Yarkand cap al nord-est fins que troba a uns 370 km al riu Aksu (A-k'o-su) i el riu Khotan (Ho-t'ien). Només l'Aksu porta aigua tot l'any i es l'afluent més important del Tarim i el que li aporta entre el 70 i 80 per cent del seu volum d'aigua. Després de la unió del Khotan l'únic nom que s'utilitza es Tarim.
La longitud total del Yarkand-Tarim es de més de 2000 km però com que el curs canvia lleugerament segons els anys, la longitud varia una mica. Les modernes construccions de preses fan que no regui tota l'àrea del Lob Nor i només intermitentment entre el Llac Taitema (T'ai-t'e-ma) a uns 160 km al sud-oest del Lob Nor, i el mateix grup del Lob Nor. El curs del riu no esta clarament format i pateix alguns canvis.
La seva conca té uns 557000 km². El cabdal disminueix per l'evaporació a l'estiu i per l'aprofitament de les aigües. El cabdal mínim es entre octubre i abril i el mes alt entre maig i setembre, quan es fonen les neus de les muntanyes Tien Shan i Kunlun.
Una civilització agrícola creada mercès al reg del riu i conductes soterranis (kariz) va prosperar des de molt antigament als oasis de la conca del Tarim. La població era de llengua indoeuropea, els satem al sud-oest i oest (khotanesos), i els jentum al nord i nord-est (tukharis de Turfan). Posteriorment la major part de la població fou turquitzada i parlen uigur. La transformació lingüística va començar abans del islam i es va acabar al segle XIII. La islamització es va fer al mateix temps a Hotan però més tard a Turfan (segle XV) on els uigurs (originalment maniqueus o pagans) eren budistes.[1]
Referències
- ↑ Enciclopèdia de l'Islam, X, 325-326
{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|Plantilla:Puntdecimal|N|86|Plantilla:Puntdecimal|E|region:CN_type:river_source:GNS-enwiki|primary|name=}}