Vés al contingut

Riuet de la Plana

Riuet de la Plana
Fitxer:0004 El Riuet de la Plana 02.jpg
Localització: Odèn
Longitud:
distància de projecció
6.942 m
Àrea de la conca : {{{Àrea}}} ha
Afluents de 1r nivell : {{{Afluents}}}
Dificultat (1-6) : {{{Dificultat}}}
Cota inici : {{{Cotanaix}}} msnm
Cota confluència : {{{Cotaconflu}}} msnm
Desnivell: 1.031 m
Pendent mitjà: 14,85 %
Coordenades : 42° 8′ 40.59″ N, 1° 26′ 56.57″ E / 42.1446083°N,1.4490472°E / 42.1446083; 1.4490472{{#coordinates:42 | 8 | 40,59 | N | 1 | 26 | 56,57 | E | type:river_region:ES-CT | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Fitxer:Riuet de la Plana 02.jpg
La canal del torrent des de la Caixa del Moro

El riuet de la Plana és un riu[1] afluent per la dreta de la Riera de Canalda.

Neix a la Collada de l'Estany, prop de l'Estany del Prat Major, a la part superior del vessant sud de la Serra d'Odèn, a 1.578 m d'altitud.

Des del seu naixement pren la direcció nord-sud, direcció que mantindrà durant tot el seu recorregut. 400 després d'haver iniciat el seu recorregut passa pel costat oriental de la cinglera de l'Estopella. 600 m més avall, després d'haver atravessat la carretera de Coll de Jou a Cambrils d'Odèn passa pel costat de la font de la Torrentera i deixa a la dreta les masies del Torrent i d' Oriola. Uns 400 m després, a l'oest de Castell d'Odèn, deixa a l'esquerra la masia de la Plana que li dóna el nom. Un quilòmetre i mig després rep per l'esquerra la rasa de Balletbò (1.100 m de recorregut). 1.200 metres més avall deixa a l'esquerra la masia de Balletbò. 600 metres més avall rep per la dreta la ribera dels Perxets que és el seu afluent principal. Dos km després entra en un estret congost d'un 300 m de llargada i 200 m després de sortir-ne, aboca les seves aigües a la Riera de Canalda prop de Cal Ral, a 648 m d'altitud i a 540 m d'Aigüesjuntes.

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs:

}}

}}

}}

Notes

  1. ↑ Cal considerar-lo com a riu pel fet que porta aigua de manera permanent. Tot i això, donada la seva escassa longitud, el gran desnivell que salva i el fet que la major part del seu curs la faci engorjada, se li adjunta la fitxa pròpia dels torrents