Robafaves
|
Per a altres significats vegeu «Robafaves Llibres SCCL ». |
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
 |
La redacció d'aquest article no és pròpia d'una enciclopèdia. |
En Robafaves, és el gegant més antic i representatiu de Mataró, documentat, com els altres gegants de la ciutat, des del 1775. De l'any 1853 es tenen les primeres dades de l'existència de l'actual Robafaves; l'any 1930, és reformat per en Josep Diamant i Llobet, adquirint l'aspecte actual de Jaume I; torna a ser reformat el 1964 per Josep Maria Diamant i Montanés, i l'any 1982 (juntament amb la Geganta) pel gran constructor de gegants solsoní Manel Casserras i Boix.
En Robafaves és un gegant de rostre ferreny, alt i gros, amb indumentària de guerrer medieval (casc, capa, cota de malles, espasa, ...), que, com ja s'ha dit, s'inspira en la figura i caràcter del rei Jaume I el Conqueridor. Té el pit engalardonat de medalles i duu a la mà esquerra un pergamí, mentre s'agafa la capa amb la dreta.
Els altres gegants de Mataró son la Geganta, la dona d'en Robafaves; la seva filla, la Toneta; i el marit d'aquesta, en Maneló, i tota una cort de nans que sempre els acompanyen ballant alegrament i contrastant amb la solemnitat dels gegants.
Tots ells formen part del patrimoni cultural de la ciutat i és per aquest motiu que tenen un protocol de funcionament específic aprovat pel Ple de l'Ajuntament. Actualment és el Patronat Municipal de Cultura de Mataró qui en té cura de la seva gestió i manteniment.
Degut a això, en Robafaves, tot i ser un dels gegants més representatius de Catalunya, surt en comptades ocasions de Mataró, i no se'l troba gairebé mai a les famoses plantades multitudinàries de gegants que es fan per tot el país; això sí, acostuma a aparèixer tant ell, com tota la seva família, a gran part de les festes dels barris i carrers mataronins.