Robert Robert i Surís
Robert Robert i Surís, marquès de Robert, (Barcelona, 15 de gener de 1851 - Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 20 de juliol de 1929) fou un aristòcrata, financer, empresari i polític català. La seva família era originària de Llagostera. El 1871 es llicencià en dret però es dedicà a les finances, destacant com president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (1913) i del Banco Hispano Colonial. En reconeixement als seus mèrits, el 1888 el papa Lleó XIII el va concedir el marquesat de Robert i el 1891 la regent Maria Cristina d'Àustria el va fer Comte de Serra i Sant Iscle.[1] El 1907 també va rebre el títol de Comte de Torroella de Montgrí amb Grandesa d'Espanya i el 1912 va rebre la Gran Creu del Mèrit Militar.
Va adquirir els xalets d'en Salamanca, situats a la cantonada del passeig de Gràcia amb l'avinguda Diagonal, i els enderrocà per construir-hi el Palau Robert, la seva residència privada a l'estil d'altres mansions que es construïen al passeig. Va encarregar el projecte de l'edifici a l'arquitecte francès Henri Grandpierre, i fou construït entre 1898 i 1903 sota la direcció de l'arquitecte Joan Martorell i Montells.[1]
A les eleccions generals espanyoles de 1891 fou escollit diputat pel Partit Conservador pel districte de Torroella de Montgrí, fet que repetí a les eleccions de 1901, 1903, 1905 i 1907. També fou senador per Girona el 1893-1898 i senador vitalici des de 1907.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 gencat.cat, Història del Palau Robert
Enllaços externs
| Precedit per: Pere Guerau Maristany i Oliver |
President de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona 1913 – 1914 |
Succeït per: Joan Perpinyà i Pujol |