Vés al contingut

Robert Trujillo

De Viki.cat
Robert Trujillo
Robert Trujillo amb Metallica al O2 de Londres, Anglaterra, 15 de setembre de 2008.
Robert Trujillo amb Metallica al O2 de Londres, Anglaterra, 15 de setembre de 2008.
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixementRoberto Agustín Trujillo
Naixement23 d'octubre de 1964 (1964-10-23)
Santa Monica, Califòrnia, EUA
Gènere(s)Thrash metal, heavy metal, hardcore punk, funk metal
OcupacióMúsic, escriptor de cançons
InstrumentsBaix, guitarra
Anys en actiu1988–actualitat
Artistes relacionatsMetallica, Suicidal Tendencies, Infectious Grooves, Black Label Society, Ozzy Osbourne, Jerry Cantrell
Lloc web oficialLloc web oficial de Metallica

Roberto Agustín Miguel Santiago Samuel Trujillo Veracruz (23 d'octubre de 1964, Santa Monica, Califòrnia, Estats Units) és l'actual baixista del grup musical de thrash metal Metallica.

Abans d'ingressar en l'esmentada banda, el 24 de febrer del 2003, havia tocat a Suicidal Tendencies, Black Label Society, Infectious Grooves, Ozzy Osbourne, Jerry Cantrell, entre d'altres. Va entrar a formar part de Metallica després de la sortida del grup de Jason Newsted. La seva elecció va estar motivada pel gran nivell que va mostrar en les proves a baixistes.

Història

Començaments

Trujillo va néixer en l'any 1964; el seu nom complet és Roberto Agustín Miguel Santiago Samuel Trujillo Veracruz.[1] Va créixer prop de la seva Santa Mónica natal, a Venice, Califòrnia, més concretament a "Dogtown". En la seva adolescència escoltava música variada, des de Led Zeppelin fins a Motown amb una mica de Funk entremig. Després del naixement del seu fill Luis Armando, Roberto es va llançar a l'èxit.[2]

D'origen mexicà, la seva mare és de León, Guanajuato.[3]

Suicidal Tendencies

Rocky George guitarrista de Suicidal Tendencies, és qui li presenta a Mike Muir, líder i vocalista del grup. Així el 1989 entrarà a formar part del grup substituint a Bob Heathcote.

Amb ells gravarà un total de 6 discos, l'últim data de 1997, dels quals destaquen els afamats Lights...Camera...Revolution!, el qual molts dels seus fans consideren la seva obra mestra,[text imprecís] el qual va ser tot un èxit comercial arribant a ser disc d'or en els Estats Units, amb un senzill i vídeo de la cançó "You Can't Bring Me Down" que va triomfar en el programa de MTV "Headbanger's Ball; i The Art of Rebellion, el seu major èxit comercial, de nou disc d'or, disc més metal i melòdic que els anteriors. Es pot observar com el grup s'allunya dels seus inicis punk i hardcore per a fer un metall d'alt nivell on es fa notar el so del baix de Trujillo, amb aquest so dens, personal i aquests tocs funk.

Trujillo parla el 2008 a "Hall of Metal" de ST: "En Suicidal Tendencies passava alguna cosa semblat a quan vaig estar en Black Label Society, ja que els membres de la banda eren molt sobreprotectors amb el seu so i, igual que a Zakk Wylde en Black Label Society, tampoc els agradava que fiquéssim mà els membres nous."

Als anys 1990 com a baixista de Suicidal va acompanyar moltes vegades de gira a Metallica com a teloners. La presència de Trujillo sobre un escenari és una experiència plena d'energia, amb una enganxada tronadora així com una imatge propera als fans.

Infectious Grooves

Alguna cosa que sempre li ha agradat i que li ha influït en la seva forma de tocar ha estat el funk, així a principis dels 90, amb Muir formés els experimentals Infectious Grooves, una barreja de funk metall i crossover, en el qual Trujillo podrà donar regna solta a la seva passió pel funk.

La filosofia del grup és la diversió, fer música sense pretensions econòmiques, només per l'amor a la música. Amb ells editaria els 4 discos que el grup té fins a la data.

El 1992 el grup al complet farà un petit cameig en la pel·lícula “Encino Man” (1992) (titulada a Espanya “El Hombre de California”).

En una entrevista recollida a l'estiu de 2008, Rob parla a "Hall of Metal" sobre els seus records a Infectious Grooves: "Quant als meus altres grups, en Infectious Grooves, que sí ho sentia el meu grup, es componien les cançons a partir del baix, tot girava al voltant del meu baix."

Ozzy Osbourne

A intervinguts-finals dels 90 entra a formar part del grup d'Ozzy Osbourne. Juntament amb el bateria Mike Bordin (Faith No More), Trujillo va formar una de les seccions rítmiques més solguda de l'escena del metal.

D'aquesta forma la seva fama no fa sinó créixer-se més i més. A això contribueix la seva enèrgica presència damunt dels escenaris.

Amb ell publicaria Down to Earth (2001) i el directe Live At Budokan (2002), així com les reedicions de Blizzard of Ozz i Diary Of A Madman ambdós en el 2002. La qual cosa generaria certa polèmica amb el baixista Bob Daisley que originalment va gravar les cançons per un problema de "royalties".

En declaracions per a "Hall of Metal" a l'estiu de 2008 Trujillo parla sobre la seva etapa amb Ozzy: "Tocar amb un gran com Ozzy va ser alguna cosa més còmode del que havia experimentat fins a la data (hotels, comoditat, etc.) i a part de ser genial tocar amb algú tan important, també m'ajudo al fet que no em costés entrar en un altre gran grup com Metallica anys després, ja que amb aquesta experiència, entrar en un gran no suposava alguna cosa excessivament nou."

Black Label Society

De la seva unió amb Ozzy, torna a sorgir-li l'oportunitat d'un altre projecte, participar amb Zakk Wylde, guitarrista d'Ozzy en Black Label Society.

Amb ell gravarà 1919 Eternal i el dvd en directe Boozed, Broozed, and Broken-Boned, ambdós al 2002.

En una entrevista concedida a "Hall of Metall" en l'estiu de 2008, Robert comenta sobre la seva etapa en BLS: "A Black Label Society no ho considerava el meu grup, no era alguna cosa realment meu. BLS és Zakk Wylde i Zakk Wylde és BLS. Ell sap com vol sonar i no veu amb bons ulls els consells de la resta de components, de manera que podríem dir que jo simplement era el qual tocava el baix en les seves cançons i poc més."

Jerry Cantrell

Al juny de 2002 Cantrell edita el seu segon disc Degradation Trip amb la secció rítmica d'Ozzy Osbourne, Mike Bordin (Faith No More) a la bateria i el propi Trujillo al baix.

Aquest mateix any al novembre reeditarà el disc, anunciant que és la reedició definitiva amb 11 temes addicionals.

Altres projectes

Amb Benji Webbe Skindred Dub War crea un projecte cridat Mass Mental que edita un disc a Japó titulat "How to write Love Songs" en (1999), i posteriorment un directe Live In Tokyo (2001).

Glenn Tipton, guitarrista de Judas Priest publica el seu primer disc en solitari en 1997, anomenat Baptizm of Fire. Per a la seva realització contarà amb tres baixistes de luxe, John Entwistle (The Who), Billy Sheehan (Mr. Big) i el propi Trujillo.

Metallica

El baixista Jason Newsted, abandona el grup al 2001. Després de mesos d'audicions a la recerca de substitut, com pot veure's en el documental "Some Kind of Monster" 2004, entre les quals cap destacar les de Mike Inez (Alice in Chains, Ozzy Osbourne), l'actual baixista de Marilyn Manson Twiggy Ramirez, i el baixista de Kyuss, Scott Reeder, entre uns altres, va arribar el torn de Trujillo. Després de la seva audició el grup va quedar impressionat per la seva forma de tocar, per la seva facilitat per a tocar les cançons així com per a seguir-los en definitiva va ser el triat per a formar part del grup com a nou membre permanent.

El grup li oferirà 1 milió de dòlars per unir-se'ls en referència al percentatge que el podria guanyar sent de la banda, així com en assegurar-se la dedicació absoluta i plena al grup. Cap dir que Trujillo no creia que fos el triat, i la notícia li va sorprendre alhora que li va encantar. Pertànyer a un grup de la popularitat de Metallica, és una proposició molt atractiva.

Es va incorporar al grup després de l'edició del St. Anger, on va ser el productor Bob Rock qui va gravar les pistes de baix, fins a l'actualitat.

El grup realitza la gira Escape from the studio 2006 per tot el món. També aquest mateix any la banda va aparèixer en un episodi dels Simpsons.

En el 2007 graven una versió d'Ennio Morricone The Ecstacy of Gold que apareix en el disc tributo "We All Love Ennio Morricone".

En el 2008 van treure un nou disc amb la producció de \Rick Rubin en lloc de \Bob Rock, de nom Death Magnetic. El llançament es va produir el dia el 12 de Setembre de 2008, i en ell és evident la gran rellevància que Trujillo ha adquirit dintre de la banda, atès que el seu nom apareix en els crèdits dels 10 temes que consta el disc.

El líder de la banda, James Hetfield, en declaracions del 16 de Juliol de 2008 per a la "VG TV", declara: "(...)l'arribada de Rob ha estat un bufo d'aire fresc per al grup(...) és un baixista excepcional, pot amb tot el que li tirem, i a més el fet de tocar amb els seus dits ens brinda un so més complet". També destaca la constant predisposició del baixista a participar en el procés de composició dels nous temes, admetent que "(...)no és necessari que ho digui, i des de després sense desmerèixer en absolut a Jason, però Robert ha contribuït amb més material propi per a est, el seu únic disc fins al moment amb Metallica, que el seu antecessor Jason Newsted en 14 anys i 4 àlbums a les seves esquenes,(...) és com si li coneguéssim de tota la vida(...) i quan veig fotos de la banda per aquí i veig que ell està en la nostra banda solament puc pensar, oncle, ara molamos fins i tot més!"

Preguntat per "Hall of Metall" en estiu de 2008, Robert comenta sobre com va viure el procés de composició de Death Magnetic: "A diferència de la majoria de llocs on he tocat abans, una de les millors coses de tocar amb Metallica és que ara són gent molt oberta, i sempre estan aquí per a escoltar les idees que els va proposar, ja sigui un interludi flamenc, una melodia russa o una secció de música índia. Un dia em van escoltar quan estava tocant el violí i de seguida van arribar James i Lars i em van dir, amic, això aquesta bé!, hauríem d'introduir alguna cosa així en alguna melodia. Em fan sentir una part tan important del grup com ho són ells."

Malgrat això, sembla que té molt clar la seva posició dintre del grup per a la creació d'aquest àlbum, ja que en la mateixa entrevista afegeix: "No sé realment què pensa la resta del grup, però des del meu punt de vista, totalment personal, creo que el meu rol en aquest disc és el d'un baixista dur i contundent, i el meu treball amb el baix és fer de suport i embolicar i fer de matalàs al so de les guitarres. Sempre has de trobar el teu lloc en el so d'un disc i així aconseguir que el conjunt estigui perfectament equilibrat i justament creo que això és una de les coses més importants en aquest Death Magnetic."

Encara que de totes maneres a Robert seguirà mirant-se-li amb lupa tot el que faci i comparant-se-li contínuament tant amb Jason Newsted, com amb Cliff Burton.


Equipamient[2]

  • Ampeg SVT II amplifiers & Ampeg 8x10 speaker cabinets
  • Mesa Boogie Rectifier amplifiers & Mesa Boogie 4x12 speaker cabinets
  • Morley Power Wah pedals
  • Fernandes bass guitars
  • Zon bass guitars
  • Music Man bass guitars
  • Dean Markley Strings
  • EMG pickups
  • Dunlop FX & products

Discografia

Enllaços externs

Referències

  1. ↑ Robert introduciéndose como nuevo bajista de Metallica
  2. ↑ 2,0 2,1 «Biografía de Robert Trujillo».
  3. ↑ Entrevista a Robert a Mèxic
Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Robert_Trujillo&oldid=365972»