Rol·ló
Rol·ló (en danès i noruec: Rollo, en francès: Rollon) (vers 860-vers 932) va ser un capitost víking que esdevingué el primer príncep de la Normandia (911-927).
Segons les fonts, Rol·ló seria d'origen noruec o danès. Entre els anys 890 i 892 va fer incursions pitates a Anglaterra, Frísia i la conca del Sena, arribant a assetjar París. Es va instal·lar a la regió de Rouen, des d'on va tornar a atacar París l'any 910.
Per tal d'obtenir la pau, el rei franc Carles III va veure's obligat a cedir-li una part de Nèustria. Per la seva banda, Rol·ló va jurar fidelitat al rei franc, es va casar amb la seva filla Gisel·la, i es va comprometre a defensar-lo de les invasions d'altres pobles víkings. L'acord es conegué com el Tractat de Saint-Clair-sud-Epte.
La gent de Rol·ló eren coneguts com a homes del nord (en llatí Normanni), i per això el territori que se'ls cedí perque s'hi establissin s'anomenà Normandia. L'any següent, el 912, Rol·ló es convertí al catolicisme com un cap més cap a la integració com a vassall franc.
L'any 927 abdicà a favor del seu fill Guillem, i morí uns anys després.