Romuald de Ravenna

sant Romuald

Fresc a l'església camaldulesa de Bieniszew (Polònia)
abat, fundador
Nom secular	Romualdo di Ravenna
Naixement	ca. 951-953 Ravenna (Itàlia)
Defunció	19 de juny del 1027 (o 1023) S. Salvatore di Valdicastro, Fabriano (Marques, Itàlia)
Enterrament	Església de San Biagio de Fabriano (des de 1481; abans, a l'abadia de Valdicastro)
Commemoració en	Església Catòlica Romana (culte local)
Beatificació	Venerat des del 1032 per Joan XIX
Canonització	1032 (festivitat afegida al Martirologi en 1594 per Climent VIII), Roma per Benet IX
Lloc de pelegrinatge	Eremo dei Camaldoli, Fabriano
Festivitat	19 de juny (7 de febrer fins a 1969)
Fets destacables	Fundador de l'Orde de la Camàldula (1012)
Orde	Benedictins, camaldulesos
Iconografia	Hàbit camaldulès (blanc), amb bàcul i una petita església a les mans; barba llarga; escala per on pugen i baixen els mongos

Sant Romuald (Ravenna ~951 - Val di Castro, Fabiano, 19 de juny del 1027) fou un abat fundador de l'orde dels camaldulesos. És venerat a l'Església catòlica com a sant.

Biografia

Fill d'una família aristocràtica, després de veure al seu pare, Sergius, matar un adversari en un duel, l'any 970 es féu monjo benedictí al monestir de San Apollinare in Classe a Ravenna, però abandonà la casa per retirar-se de nou a la vida eremítica, vivint amb Marí, un eremita que li va fer de guia espiritual. Conegué l'abat Garí, de Sant Miquel de Cuixà, i marxà amb ell a l'abadia, juntament amb el dux de Venècia Pere Orsèol, que també volia deixar el món, i altres nobles. Establert a Cuixà cap al 978, hi féu vida eremítica i s'hi formà durant deu anys. Hi convencé el comte Oliba Cabreta de retirar-se a fer penitència a Montecassino.

Tornà a Itàlia en 988 i hi fou ermità a Pereo, prop de Ravenna. Cap al 1001, l'emperador Otó III el convencé perquè tornés a Sant'Apollinare in Classe, on fou elegit abat, però passat un any, la seva vocació d'anacoreta el féu marxar de nou, renunciant al càrrec, i marxà a Montecassino.

• 
  El sant per Fra Angelico (Florència, Museo San Marco)
• 
  Icona oriental
• 
  Talla al cor de la cartoixa de Buxheim, s. XVIII
• 
  Visió de Sant Romual d'Andrea Sacchi, 1631 (Pinacoteca Vaticana)

Cap al 1014 Romuald va fundar un eremitori a Sitria (Isola Fossara, Scheggia), al voltant del qual es fundà un monestir, l'abadia de Santa Maria di Sitria. Set anys després, marxà de nou i va trobar un lloc a les muntanyes entre Úmbria i les Marques, on s'establí; al voltant seu s'originà un moviment eremític que atragúe molts seguidors. Fundà diverses cases i, cap al 1020, la comunitat de l'Eremo dei Camaldoli va donar origen a l'Orde de Camaldoli o dels camaldulesos, congregació reformada, de fet, de l'Orde de Sant Benet.

Va morir entre 1023 i 1027 a Valdicastro, prop de Fabriano.

• 
  El sant pregant, per Guercino, 1641 (Ravenna, Pinacoteca comunale)
• 
  Sepulcre del sant, a San Biagio de Fabriano
• 
  Cel·la del sant, a l'Eremo dei Camaldoli
• 
  Església del monestir de Camaldoli

Veneració

Cap al 1042, Pere Damià va escriure una vida de Romuald, que donà origen a l'hagiografia posterior. Va ésser beatificat cinc anys després d'haver mort, i canonitzat en 1595 per Climent VIII. Des del 1481, el seu cos és a San Biagio de Fabriano.