Rosa Planas Ferrer
Rosa Planas Ferrer (Palma de Mallorca, 1957). Escriptora, filòloga, crítica literària, investigadora i comissària d'exposicions. Llicenciada en Filosofia i Lletres, secció Filologia Hispànica (UIB, 1979) i en Filologia Catalana, especialitat Llengua (UIB, 1997). Ha fet crítica literària i articles d'opinió per a la premsa de Mallorca i també en diverses revistes especialitzades (El Temps, Randa, Transfer, Lluc i Segell, entre altres). Actualment, combina l'activitat creativa amb la gestió cultural al CaixaForum de Palma (Mallorca). També col·labora periòdicament als diaris Última Hora i Diari de Balears, és membre del consell de redacció de la revista Lluc i secretària de redacció de Segell. Revista d'història i cultura jueves.
La seva primera incursió en el món de les lletres, la féu en el gènere de la poesia, amb les obres Letras de Lluvia (Biblioteca Atlántida, 1982) i Regreso a Belvedere (Ed. Devenir, 1993). És d'ençà del seu primer llibre, durant la dècada dels anys vuitanta del segle XX, que inicia una intensa i prolífica activitat creativa, interessant-se tant per la investigació històrica i l'onomàstica, com per la gestació de novel·les de ficció amb una gran riquesa d'elements i referents cultistes. Les primeres novel·les que va escriure, L'orador dels Ocells (Ed. Moll, 1999)[1] i Abraham Savasorda (Lleonard Muntaner, Editor, 2001)[2], gaudiren de bones crítiques i tingueren una bona acollida per part dels lectors. Totes dues cridaren l'atenció dels jurats literaris: L'orador dels ocells resultà finalista del Premi Ciutat de Palma 1999, mentre que l'any 2001, la novel·la Abraham Savasorda fou guardonada amb el I Premi Alexandre Ballester de narrativa curta. Tota una activitat literària que arriba al seu esplendor, amb la publicació de dues obres de difusió internacional editades pel grup Planeta: Les màscares de Florència (Editorial Planeta, 2004)[3], que ha estat publicada en català i castellà (edició de butxaca) i traduïda en llengua russa a càrrec de Vladimir Pravosudov (editorial Azbooka, 2008) i La ciutat dels espies indefensos (Editorial Planeta, 2006)[4], escrita en català i traduïda a l'alemany per l'editorial Valentia l'any 2007 en ocasió de la Fira de Frankfurt[5], on Rosa Planas participà en qualitat d'escriptora convidada.
Pel que fa a la investigació, s'ha interessat per temàtiques diverses (estudis històrics, onomàstics, assaigs sobre literatura i sobre temàtica jueva, entre d’altres), que han donat lloc a les obres Els malnoms dels xuetes de Mallorca (s. XVII-XX) (Lleonard Muntaner, Editor, 2003)[6], Literatura i holocaust. Aproximació a una escriptura de crisi (Lleonard Muntaner, Editor, 2006)[7] i Introducción al patrimonio cultural (Editorial Trea, 2006), conjuntament amb Francesca Tugores.
La seva tasca com a escriptora va ser reconeguda l’any 2007, quan li concediren el premi Ramon Llull, atorgat pel Govern de les Illes Balears.
La seva darrera publicació és La veu de la caputxa (Editorial Columna, 2011)[8]
Obres
- Letras de Lluvia (finalista Biblioteca Atlántida, 1982)
- Regreso a Belvedere (Ed. Devenir, 1993)
- L'orador dels ocells (Ed. Moll, 1999)[9]
- Abraham Savasorda (Lleonard Muntaner, Editor 2001) guardonada amb el I Premi Alexandre Ballester de narrativa curta[10]
- Els malnoms dels xuetes de Mallorca (s. XVII-XX)(Lleonard Muntaner, Editor, 2003)[11]
- Les màscares de Florència (Editorial Planeta, 2004) en versió catalana[12]
- La ciutat del espies indefensos (Editorial Planeta, 2006)[13]
- Literatura i Holocaust: Aproximació a una escriptura de crisi (Lleonard Muntaner, Editor, 2006)[14]
- Introducción al patrimonio cultural (Editorial Trea, 2006)[15]
- La veu de la caputxa (Editorial Columna, 2011)[16]
Antonia Kerrigan és la seva agent literària:[www.antoniakerrigan.com] [17]