Rosari Monumental de Montserrat

Fitxer:Camino de la Cueva (Montserrat).jpg

Vista del camí amb el monestir al fons

El Rosari Monumental de Montserrat és un conjunt d'obres escultòriques de caire religiós situades al camí que condueix del Monestir de Montserrat a la Santa Cova on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880.

El camí està excavat en la muntanya, al llarg del Massís de Montserrat, construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Durant el seu recorregut es van situar diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916. Les obres foren sufragades amb donacions particulars, sobretot de confraries i entitats catòliques, gràcies a la crida realitzada per Jaume Collell i Bancells, canonge de la catedral de Vic, que en la revista jesuïta El Missatger del Cor de Jesús va promoure una campanya per a la construcció del Rosari Monumental.

En la seva construcció intervingueren arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Enric Sagnier i Villavecchia, i escultors com Josep Llimona, Josep Campeny, Margarida Sans o els germans Agapit i Venanci Vallmitjana. Per la seva variada autoria, no guarda un segell estilístic comú, però en general s'emmarca dins del Modernisme català. El 1983 s'hagué de fer de nou el Segon Misteri de Goig, La Visitació; el nou grup escultòric, de bronze, s'encarregà a Manuel Cusachs.

Els Quinze Misteris

Misteris de Goig

• Primer Misteri de Goig: L'Anunciació. Obra dels escultors Pujol i García, amb un relleu de marbre de Francesc Pagès i Serratosa (1896).
• Segon Misteri de Goig: La Visitació de Maria a la seva cosina Isabel. Obra d'Enric Sagnier i Villavecchia, amb l'escultura de la Visitació de Venanci Vallmitjana i Barbany (1902).
• Tercer Misteri de Goig: El Naixement de Jesús. Obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l'escultor Josep Llimona (1901).
• Quart Misteri de Goig: La Presentació de Jesús en el Temple. Obra de l'arquitecte Joan Martorell i Montells i de l'escultor Josep Maria Barnadas (1904).
• Cinquè Misteri de Goig: Troballa de Jesús en el Temple. Obra igualment de Joan Martorell i Josep Maria Barnadas (1906).

• 
  Segon Misteri de Goig
• 
  Quart Misteri de Goig

Misteris de Dolor

• Primer Misteri de Dolor: L'Oració de Jesús en l'Hort de Getsemaní. Obra de Joaquim Codina i Matalí amb escultures de Josep Campeny (1897).
• Segon Misteri de Dolor: La Flageŀlació. Obra de l'arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i de l'escultor Agapit Vallmitjana i Barbany (1898).
• Tercer Misteri de Dolor: La Coronació d'Espines. Obra d'Enric Sagnier i Villavecchia i de l'escultor Anselm Nogués (1901).
• Quart Misteri de Dolor: El Camí cap al Calvari portant la Creu. Obra de Joan Martorell amb Venanci Vallmitjana com escultor (1899).
• Cinquè Misteri de Dolor: La Crucifixió de Jesús. Obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l'escultor Josep Llimona (1896).

• 
  Tercer Misteri de Dolor
• 
  Quart Misteri de Dolor

Misteris de Glòria

• Primer Misteri de Glòria: La Resurrecció de Jesús. Obra de l'arquitecte Antoni Gaudí i dels escultors Josep Llimona (Crist ressuscitat) i Dionís Renart (Les Tres Maries) (1903-1916).
• Segon Misteri de Glòria: L'Ascensió de Jesús. Obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i de l'escultor Josep Reynés (1903).
• Tercer Misteri de Glòria: La Pentecosta. Obra de l'arquitecte Joan Martorell i de l'escultor Josep Maria Barnadas (s'ignora la data).
• Quart Misteri de Glòria: L'Assumpció de la Verge Maria. Obra de Joaquim Codina i Matalí amb escultures de Venanci Vallmitjana (1900).
• Cinquè Misteri de Glòria: La Coronació de la Verge Maria. Obra de Joaquim Codina i Matalí amb escultures de Joan Flotats (1906).

• Primer Misteri de Glòria
  Primer Misteri de Glòria
• Cinquè Misteri de Glòria
  Cinquè Misteri de Glòria

Via Crucis

Dues de les estacions del Via Crucis. Dues de les estacions del Via Crucis.

Dues de les estacions del Via Crucis.

Paraŀlelament al Rosari Monumental es construí entre 1904 i 1916 en altre vessant de la muntanya el Via Crucis, altre conjunt escultòric monumental compost per 14 estacions representant la Passió de Crist. Sufragat per la Confraria del Via Crucis Perpetu i Vivent de Barcelona, fou obra d'Enric Sagnier i Villavecchia (llavors arquitecte titular de la Basílica de Montserrat) i Eduard Mercader, mentre que l'escultura corregué en la seva totalitat a càrrec d'Eusebi Arnau -autor dels models, que executava el tallista Joan Pujol-. El conjunt desenvolupat per Sagnier tenia un estil vagament gaudinià, perceptible per les superfícies rugoses de pedra buixardada i els pinacles naturalistes. A més de l'obra escultòrica s'erigí al final del recorregut la Capella de la Soledat (1915-1916), templet d'influència oriental inspirat en el sepulcre de Jesús, amb pintures de Darius Vilàs i una escultura de Josep Llimona. El Via Crucis fou destruït el 1936 en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola, restant en l'actualitat un únic vestigi, la base de la Crucifixió, així com la Capella de la Soledat, que sobrevisqué a la destrucció.

Als anys 1950 es projectà un nou Via Crucis, a càrrec de l'arquitecte Francesc Folguera, amb escultures de Margarida Sans i Jordi, Francesc Juventeny i Domènec Fita. Danyat en els últims anys per alguns despreniments, algunes de les obres han degut ser retirades i substituïdes per una estela dissenyada per Josep Garganté.

Bibliografia

• AA.VV.: Art de Catalunya, Edicions L'isard, Barcelona, 1998, ISBN 84-921314-5-4.
• AA.VV.: Història de l'art català, Edicions 62, Barcelona, 2005, ISBN 84-297-1997-0.
• Joan Bassegoda Nonell: Los jardines de Gaudí, Edicions UPC, Barcelona, 2001, ISBN 8483015382

Vegeu també

• Monestir de Montserrat
• Santa Cova de Montserrat
• Modernisme català

{{#coordinates:41,591221 | N | 1,840593 | E | type:landmark_region:ES-CT | | | | | primary|name= }}