Vés al contingut

Rossend Arús i Arderiu

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Rossend Arús)
Rossend Arús i Arderiu
Fitxer:RossendArus-2062.JPG
Retrat a la Biblioteca Arús
Naixement 1845
Mort 1891
Activitat periodista i escriptor
Nacionalitat Català
Gèneres dramaturg
Moviment republicà

Rossend Arús i Arderiu (Barcelona 1845 - ídem 1891) fou un periodista, dramaturg i maçó català, de tendència republicana federal catalanista.[1] Fou també un important filantrop i lliurepensador. Era fill de Pere Arús i Cuixart, comerciant de l'Hospitalet de Llobregat.

Biografia

Trajectòria maçònica

Amb el nom simbòlic de Fivaller, era maçó des del 1866, i el 1879 ja era el gran president del Gran Capítulo Catalán.[1] Però el 1886 participava de l'assemblea constituent per fundar la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana,[1] en la qual Rossend Arús fou escollit Gran Mestre de la maçoneria catalana.[2]

A nivell local va crear la lògia Avant a Barcelona, de caire catalanista i de la qual n'esdevingué Mestre Venerable.[3]

Trajectòria política

Membre del Centre Català,[4] el 1880 actuava com a secretari del Primer Congrés Catalanista, en el qual va advocar per les tesis del seu amic Valentí Almirall.[1] Com a republicà federalista Rossend Arús era simpatitzant de Francesc Pi i Margall, tot i que no milità en cap partit.

Trajectòria periodística i literària

Va participar també en la fundació de la Societat Flora, a La Tertulia Catalana i a Lo Niu Guerrer, on va estrenar algunes de les seves obres de teatre.

Va escriure habitualment a la premsa barcelonina tant en català com en castellà: Va publicar articles a La Tramontana, el Diari Català i la La Campana de Gràcia,[1] així com també a La Llumanera de Nova York i L'Esquella de la Torratxa.[5] Era afeccionat a la tauromàquia i per aquest motiu va editar Los días que hay corrida i la revista Pepe-Hillo (1874) i va fer crítiques d'aquest gènere a La Independencia.[1]

També va escriure diverses peces de teatre de caire costumista, sobretot en vers, 47 en català i 10 en castellà[5] influït per la literatura de Pitarra. Cal destacar el drama popular La Taberna (1884, escrita juntament amb Eduard Vidal i de Valenciano), el drama en vers Justicia catalana (1887, amb Manuel de Lasarte) i la llegenda dramàtica de El Nuevo Tenorio (1888, amb Joaquim M. Bartrina.[1]

Obres

Testament i memòria

Va morir a Barcelona el 1891 deixant com a marmessors Valentí Almirall i Antoni Farnés. Seguint les seves últimes voluntats aquests van donar a l'ajuntament de Barcelona 25.000 volums i la seva casa del passeig de Sant Joan per crear una biblioteca pública que encara avui dia duu el seu nom: la Biblioteca Pública Arús.[1]

També deixà diversos llegats per a finalitats educatives: la Casa Consistorial de l'Hospitalet de Llobregat on als seus baixos es va ubicar la primera escola pública de la ciutat (en memòria del seu pare, fill de l'Hospitalet), i l'escola de Das (població cerdana d'on era la seva mare).[1]

Enllaços externs

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 66, entrada: "Arús i Arderiu, Rossend". ISBN 84-297-3521-6. 
  2. ↑ Arbeloa, Víctor Manuel «Diputats catalans macons a les Corts Constituients (1931-1933)». Serra d'Or, novembre, 1978, p.15 [Consulta: 5 setembre 2011].
  3. ↑ Sànchez i Ferré, Pere. La maçoneria a Catalunya (1868-1936). Ajuntament de Barcelona, 1990, p.238. ISBN 8429731288. 
  4. ↑ Martínez de Sas, María Teresa. Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans. L'Abadia de Montserrat, 2000, p.128. ISBN 848415243X. 
  5. ↑ 5,0 5,1 «Qui era Rossend Arús?». Biblioteca Rossend Arús. [Consulta: 13 desembre 2011].
Vegeu texts en català sobre Rossend Arús i Arderiu a Viquitexts, la biblioteca lliure.
Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Rossend_Arús_i_Arderiu&oldid=116456»