Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús

Joaquim Bartrina

Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús (Reus, 26 d'abril del 1850 - Barcelona, 3 d'abril del 1880) fou un poeta català, germà de Francesc Bartrina i d'Aixemús.

Autodidacte, fortament influït per la sensibilitat romàntica i pels corrents naturalistes i positivistes, va estudiar a Reus i va destacar per cedir llibres al Centre de Lectura de la ciutat. En la revista d'aquesta entitat va publicar la primera obra Pàgines d'amor. També dirigia obres de teatre (va escriure dues obres teatrals: Lo Matrimoni civil: apropòsit en un acte, en vers y en català i El Nuevo Tenorio, conjuntament amb Rossend Arús, i traduí la Dama de las Camelias de Dumas). Altres obres poètiques foren: Algo (una primera edició el 1874 i una segona ampliada el 1877, que tingué nombroses reimpressions), De omni re scibili i Epístola (1876, l'obra més premiada). Va dirigir El Mosquito (1869), periòdic satíric reusenc.

Fou un escriptor d'esponjosa receptivitat intel·lectual i d'oberta curiositat científica. Quan ja estava malalt es va traslladar a Barcelona on col·laborà en la premsa barcelonina de l'època, participà en els Jocs Florals i traduí al castellà, el 1876, l'obra de Charles Darwin El Origen del hombre: la selección natural y la sexual. De Darwin aprengué els mètodes positivistes. La seva poesia, deutora d'Heinrich Heine, Giacomo Leopardi i Gustavo Adolfo Bécquer, recull en paraules de Joaquim Molas, la crisi de l'absolut romàntic i, alhora, la pèrdua de confiança en la filosofia experimental.

En efecte: Bartrina, un dels poetes més personals i autèntic del seu temps, oscil·la entre el materialisme racionalista més descarnat, que extreu del naturalisme més agressiu, i el sentiment i el dubte, que esqueixen el seu esperit. En descàrrec de les acusacions de materialista que rebé en publicar-se Algo (1874), llibre de poemes castellans, Bartrina escrivia al pròleg de la segona edició:

«

Si se ve en alguna de mis composiciones, según afirman, un tinte de escepticismo, débese a que en ellas me he propuesto -sin duda no alcanzandolo- reflejar el estado moral que, a mi modo de ver, produce en nosotros la lucha sin treguas que sostienen dentro de nuestro ser el sentimiento y la razón.

»

Algo fou comentat molt desfavorablement per Joan Sardà i Lloret a causa del despullat escepticisme de l'autor; el mateix crític, però, en reuní, el 1881 i en un volum, els escrits més rellevants: Obras en prosa y en verso.

A Epístola, un dels seus poemes catalans més característics, resumeix així la seva actitud vital:

«

Dubto. Vet-ho-aquí tot. Dubto i no em sento ni amb voluntat ni amb força per a creure. Tot lo que miro és fals; mai lo ser íntim sabré comprendre bé del que aquí em volta. De l'infinit jo puc llegir els prodigis, analitzant la llum de les estrelles que allà d'enllà, en lo cel, brillen perdudes, i analitzar la llum d'una mirada, i llegir en lo cor, m'és impossible!

»

Va publicar també algunes obres de caire anticlerical, lligades amb el seu positivisme i escepticisme: El Clero: su origen, sus vicios y sus crímenes historia de los sacerdotes de todas las religiones. (Barcelona, 1870) i ¡Guerra a Dios!: folleto en apoyo del de Suñer y Capdevila. (Barcelona, 1869).

Va morir jove, als 30 anys. Després de la seva mort es van publicar Obras en prosa y en verso de Don Joaquín Maria Bartrina (1881), que va incloure l'obra anomenada Meteorología popular que Bartrina estava escrivint al morir. Algun crític el va anomenar com "príncep dels poetes".

Bibliografia

• Tom núm. 1, pàgs. 307-308, del coleccionable del diari AVUI. Història de la Literatura Catalana/Manuel Llanas.

Bibliografia complementària

• Francesc Gras i Elías. Bartrina (recorts íntims). Barcelona: Millà, 1911
• Joaquim M. Bartrina, entre les raons poètiques i les científiques. Reus: Arxiu Municipal, 2002.
• Jaume Sardà i Ferran. Noves biogràfiques del poeta Joaquim M. Bartrina i de Aixemús. Reus: Tip. Rabassa, 1925, que inclou Páginas de amor: colección de poesías; por Joaquín M. Bartrina. Reus: Imprenta de Juan Muñoa, 1866