Rossend Nobas i Ballbé
| ||||||||||||||
Q36279  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q14819852 | 1838 Barcelona | |||||||||||||
| Q4 | 7 de febrer de 1891 (als 53 anys) Barcelona | |||||||||||||
| Q828812 | Escola de la Llotja | |||||||||||||
| Q1914636 | ||||||||||||||
| Q735 | escultura | |||||||||||||
| P135 | realisme i romanticisme | |||||||||||||
| Q107292093 | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
| Obres destacables | ||||||||||||||
Rossend Nobas i Ballbé (Barcelona, 1838-1891) fou un orfebre i escultor català. Va practicar una escultura realista, naturalista i virtuosa.
Biografia
Va néixer al carrer de Corders, on el seu pare es dedicava a fer de llauner i on ell mateix va començar a exercir com a artesà tant en la fosa com en el cisellat.[1] Aquests coneixements li varen permetre treballar d'argenter a l'obrador de la família Masriera amb els que va mantenir una bona relació tota la seva vida essent, posteriorment, mestre del mateix Frederic Masriera i Manovens.[2]
Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona, aprenent escultura de la mà dels germans Agapit i Venanci Vallmitjana i Barbany en el taller dels quals va entrar a treballar. Va rebre classes de pintura amb Claudi Lorenzale i Pau Milà i Fontanals, que li van despertar l'interès pel romanticisme i per la pintura a l'aquarel·la, una especialitat que, tot i no dedicar-se professionalment, dominava i on acostumava a realitzar aquarel·les instantànies.[1] Després de treballar amb els Vallmitjana, va posar taller propi a Barcelona, primer a la plaça de l'Oli, més tard al carrer de Casanova i finalment al carrer de Provença.[1]
El 1866 va exposar a París amb gran èxit. Va guanyar reconeixement com a escultor amb l'obra Segle XIX, també coneguda com Torero ferit que li va fer guanyar la medalla de segona classe a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid de 1871.[2] Amb el bust de Cervantes va ser premiat a l'Exposició Universal de Viena de 1873, i amb el bust de Fortuny ho va ser a Filadèlfia.[1]
Va fer centenars d'imatges religioses, escultura funerària i especialment retrats, una especialitat en que va adquirir una gran fama essent molt demandat per les grans famílies barcelonines per a que els immortalitzés. Destaquen entre d'altres el bust de la senyora de Güell i els de membres de la família Masriera. També va ser l'escultor de la facultat de Medecina de Barcelona[1] Moltes de les seves obres es varen perdre en el decurs de les diverses revoltes de començament de segle XX fins a final de la guerra civil espanyola. Una de les pèrdues més destacades és la del fris dedicat a "la història del treball" que hi havia a la casa Bajot, obra de Guastavino al passeig de Gràcia 32 de Barcelona, del qual només en resta una petita part i que va destruït en instal·lar un rètol comercial. Altre exemple de pèrdua és l'estàtua de Güell i Ferrer.[3]
Al seu taller va tenir com a deixebles a Josep Gamot, Josep Reynés i Gurguí, Manel Fuxà i Leal, Torquat Tasso i Nadal, Anselm Nogués i Garcia, Josep Llimona i Bruguera, Joan Serra i Pau, Joan Flotats i Llucià, Frederic Masriera i Manovens i el medallista Damià Pradell i Pujol.[4]
Va morir sobtadament d'una pulmonia que va contreure mentre tenia cura de la seva mare malalta de mort.[1]
Obres destacades
- 1870 - Crist crucificat
- 1871 - Torero ferit. Museu Nacional d'Art de Catalunya
- 1872 - Bust de Cervantes[1]
- 1878 - Dona catalana
- 1879 - Bust de Marià Fortuny[1]
- 1879 - Estàtua del general Josep Cabrinetty, plaça major de Puigcerdà
- 1879 - Bustos en terracota de Cervantes, Milton i Dante ubicats al capcer de l'Editorial Montaner i Simón de Domènech i Montaner.[5]
- 1881 - Lleons per al vestíbul del Palau de la Generalitat de Catalunya[1]
- 1882 - Bust d'Aristòtil. Universitat de Barcelona
- 1882 - Sant Tomàs
- 1883 - La Dolorosa. Pamplona
- 1883 - Estàtua de Mercuri. Casino Mercantil de Barcelona
- 1884 - Retrat d'Elisa Masriera. Museu Nacional d'Art de Catalunya
- 1885 - Quadriga de l'Aurora, quadriga daurat amb què es remata el monument de la Cascada del Parc de la Ciutadella de Barcelona. D'aquest conjunt, també són obra seva els faunes.[1]
- 1888 - Monument a Rafael Casanova i Comes, situat a la Ronda Sant Pere de Barcelona
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Roca y Roca, J. Nota necrològica. La Vanguardia, 8 de febrer de 1891
- ↑ 2,0 2,1 Subirats Burgaya, Judit; Alcolea Blanch, Santiago. «Rossend Nobas». A: Obras maestras del Museo de Montserrat en BBVA: de Caravaggio a Picasso : sala de exposiciones BBVA, Palacio del Marqués de Salamanca, Madrid, 9 de octubre-7 de diciembre 2008 (en castellà). BBVA, 2008, pp.140. ISBN 9788493513351 [Consulta: 11 març 2011].
- ↑ Llopis, Artur La cascada del Parc de la Ciutadella. La Vanguardia, 4 d'agost de 1966
- ↑ Subirachs, pàg. 81
- ↑ Subirachs, pàg. 135
Bibliografia
- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del MNAC/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992»
- DDAA, La Gran Enciclopèdia en català. Volum 14, (2004), Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5442 3
- SUBIRACHS i BURGAYA, Judit. L'Abadia de Montserrat. L'escultura del segle XIX a Catalunya: del romanticisme al realisme. Volum 146 de Biblioteca Abat Oliba, 1994. ISBN 8478265775.
