Rossinyol (bolet)
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
|
Cantharellus cibarius | |||
El rossinyol (Cantharellus cibarius, del llatí Cantharellus diminutiu de kántharos: copa; cibarius: comestible) és un tipus de bolet excel·lent comestible i molt buscat. En algunes zones de Catalunya és conegut com a Vaqueta.
Descripció
Tot ell és massís i de color groguenc, groc-daurat o ataronjat, però el peu és més atenuat a la base. El barret, de 4 a 10 cm., primer és convex, després aplanat-deprimit i finalment en forma d'embut; el seu marge és ondulat. Fa una olor agradable, fruitada, i el seu gust és dolç.
Els rossinyols tenen la particularitat de no corcar-se mai i es poden collir molts dies després del seu naixement. En fer-se vell, negreja a les puntes del capell i el groc es torna amarronat.
Hàbitat
Es fa als boscos de latifolis (alzinars, suredes, fagedes, castanyedes i rouredes) i coníferes, des de la primavera fins a la tardor, depenent de la pluja.
Gastronomia
Sol utilitzar-se en guisats i és apte per assecar o salar. També es pot menjar cru.
Perill de confusió
Hi ha dos bolets que s'assemblen al rossinyol amb una coloració similar. Són, per una banda, el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), que és comestible, i, per l'altra, la gírgola d'olivera (Omphalotus olearius), que és tòxica.
