Rotterdam

Rotterdam

(Bandera de Rotterdam)

(Escut de Rotterdam)

Província

Holanda Meridional

Alcalde

Ahmed Aboutaleb (PvdA)

Àrea
- Terra
- Aigua

319,35 km²
209,90
113,45 km²

Població

- Densitat

584.856
(1 gener 2009)
2840 h/km²

Pàgina web

http://www.rotterdam.nl/

{{#coordinates:51 | 55 | 18 | N | 04 | 28 | 52 | E | region:NL_type:city | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat Rotterdam és una ciutat dels Països Baixos, la segona en nombre d'habitants després d'Amsterdam. Situada a les ribes del Nieuwe Maas, és, amb prop de 600.000 habitants, la ciutat més important d'Holanda Meridional, i un dels ports més importants del món. Limita al nord-oest amb Westland, Midden-Delfland i Delft, al nord amb Pijnacker-Nootdorp i Lansingerland, al nord-est amb Zevenhuizen-Moerkapelle i Nieuwerkerk aan den IJssel, a l'oest amb Schiedam, Vlaardingen, Maassluis i Rozenburg, a l'est amb Capelle aan den IJssel i Krimpen aan den IJssel, al sud-oest amb Spijkenisse, Bernisse, Brielle i Westvoorne, al sud amb Barendrecht i Albrandswaard, i al sud-est amb Ridderkerk.

El nom prové d'una presa o resclosa (dam) que fou feta al Rotte, un petit riu que s'uneix al Nieuwe Maas en aquell punt.

El cor de la ciutat fou bombardejada per la luftwaffe el 1940, i unes 900 persones van morir durant els bombardeigs.^[1]

Nuclis de població

La ciutat es compon d'11 districtes:

Centrum:

Cool, Dijkzigt, Kop van Zuid, Oude Westen, Scheepvaartkwartier, Stadsdriehoek, C.S. kwartier

Charlois:

Carnisse, Heijplaat, Oud-Charlois, Pendrecht, Tarwewijk, Wielewaal, Zuidwijk

Delfshaven:

Bospolder/Tussendijken, Delfshaven/Schiemond, Middelland, Nieuwe Westen, Spangen, het Witte Dorp, Oud-Mathenesse

Feijenoord:

Afrikaanderwijk, Bloemhof, Feijenoord, Hillesluis, Katendrecht, Noordereiland, Vreewijk

Hillegersberg-Schiebroek:

Hillegersberg, Honderd en Tien Morgen, Kleiwegkwartier, Molenlaankwartier, Nieuw Terbregge, Schiebroek, Terbregge

Hoek van Holland:

Hoek van Holland, Oude Hoek

Hoogvliet:

Boomgaardshoek, Meeuwenplaat, Middengebied, Nieuw Engeland, Oudeland, Tussenwater, Westpunt, Zalmplaat

IJsselmonde:

Beverwaard, De Veranda, Groenenhagen-Tuinenhoven, Hordijkerveld, Kreekhuizen, Lombardijen, Oud-IJsselmonde, Reyeroord, Sportdorp, Zomerland

Kralingen-Crooswijk:

Crooswijk, De Esch, Kralingen, Rubroek, Struisenburg

Noord:

Agniesebuurt, Bergpolder, Blijdorp, Blijdorpse polder, Liskwartier, Oude Noorden, Provenierswijk

Overschie

Kandelaar, Kleinpolder, Landzicht

Pernis

Prins Alexander:

Het Lage Land, Kralingseveer, Nesselande, Ommoord, Oosterflank, Prinsenland, Zevenkamp

Arquitectura

L'arquitectura de la ciutat, especialment el centre, és moderna i contrasta amb el tradicionalisme preeminent a la majoria de ciutats del país. Aquest fet es deu en gran part al bombardeig de la Luftwaffe alemanya, que devastà el centre de la ciutat la nit del 14 de maig de 1940, i que va ser el més important sofert pels Països Baixos durant la Segona guerra mundial. Actualment, el centre compta amb nombrosos gratacels, entre els quals el més alt dels Països Baixos, el Delftse Poort, de 151 m.

Ajuntament

Composició del consistori
Partit	1962	1966	1970	1974	1978	1982	1986	1990	1994	1998	2002	2006
PvdA	23	18	19	24	25	21	24	18	12	15	11	18
Leefbaar Rotterdam	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	17	14
CDA	13	12	12	10	10	8	8	9	6	6	5	3
SP	-	-	-	-	-	-	-	-	1	4	1	3
VVD	4	5	5	7	6	9	7	6	6	9	4	3
GL	4	6	3	3	1	4	2	2	3	4	3	2
CU/SGP	1	1	1	1	1	1	1	1	1	1	1	1
D66	-	-	4	-	2	2	2	7	7	3	2	1
Stadspartij Rotterdam	-	-	-	-	-	-	-	-	2	2	1	-
CP(86)/CD	-	-	-	-	-	-	1	2	6	-	-	-
Altres	-	3	1	-	-	-	-	-	1	1	-	-
Total	45	45	45	45	45	45	45	45	45	45	45	45

Port

El port de Rotterdam és el més important d'Europa i el segon en volum de mercaderies del món, després del de Xanghai. El port deu la seva prosperitat a la tradició marinera del país i a la situació estratègica de la ciutat, al punt de confluència dels rius Rin i Mosa, que ha contribuït a fer de Rotterdam un importantíssim nus de comunicacions que canalitza l'intercanvi de mercaderies entre el continent i la resta del món, mitjançant enllaços per carretera, barcassa (fluvial), tren i, sobretot, vaixell (oceànic).