Vés al contingut

Rumex

De Viki.cat
Infotaula d'ésser viuRumex
P2348 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q83093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q7211 ⧼Translate-taction-translate⧽
'''''
Q863247 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q13557414 ⧼Translate-taction-translate⧽
Distribució
Q322481 ⧼Translate-taction-translate⧽

Rumex és un gènere de plantes dicotiledònies de la família poligonàcies[1] Inclou a unes 50 espècies,[2] si bé la sinonímia complica la seua nomenclatura. El gènere inclou a R. bucephalophorus, espècie molt comú, i altres tan populars com les agrelles i vinagrelles (R. scutatus i R. induratus).

Creixen sobretot a l'hemisferi Nord, però gràcies a les seues característiques genètiques que li atorguen un creixement ràpid en qualsevol tipus de sòl i d'ambient, s'ha estès per la major part del món. Formen part del gran grup d'herbes anomenades com a "males herbes", però algunes d'aquestes s'arrepleguen per a al consum, sobretot en amanides.

Les espècies de Rumex són part de l'alimentació de les larves de diverses espècies de lepidòpters.

Morfologia

Són plantes perennes, biennals o anuals, monoiques (Rumex subg. I Platypodium) o dioiques (subg. acetosa i acetosella), tenen arrel primària molt llarga i generalment un caudex curt, o de vegades, rizomatoses i/o estoloníferes. Les tiges són erectes, ascendents, glabres o pubescents papil·loses.

Les fulles basals (en algunes espècies) i les apicals són alternes i peciolades. L'òcrea és membranosa i persistent o parcialment caduca. Els pecíols estan present en les fulles basals, mancansa d'ells a les fulles apicals, i amb les bases no articulades. Les fulles poden tindre forma variable, però normalment les bassals (si estan presents) i les fulles caudals són marcadament ovalades encara que poden ser des d'arrodonides a lineals, quant més se puja per la tija més petites i més estretes distalment són. Els limbes són sencers (o lobulats basalment) encara que de tant en tant poden ser ondulats. Les fulles properes a la inflorescència poden ser diferents a les que es troben a la base. Aquestes poden tindre o no estípules.

Les inflorescències són terminals, a vegades terminals i axials, formen panícules o inflorescències paregudes, rarament senzilles. Tenen pedicels. Les flors són bisexuals o unisexuals, (1-) 4-30 per òcrea. El periant és verd, rosat o roig, campaniforme i glabre. Té (5-) 6 tèpals sepalòides i presenten dimorfisme. Exteriorment queden 3 tèpals petits, l'extern és generalment 3 vegades més petit que la resta, a vegades de 1 a 3 presenten una vena central transformada en tubercle. Tenen sis estams, filaments diferents, lliures i glabres. Pel que fa a les anteres van des del groc al groc oscur, tenen una forma ovalada tirant a allargada. Posseeixen 3 estils desplegats o contrets i diferents entre ells. Degut a que tenen 3 estils tindran 3 estigmes, aquests són o fibrats o plomosos.

Els aquenis estan inclosos en grans periants verinosos de color bronze a marró fosc, poden ser no alats o feblement alat. Aquenis de 3 cares, a voltes amb forma piramidal o comprimits, i glabres. Llavors: embrió recte; x = 7, 8, 9, 10; (el gènere generalment sol ser poliploide).

Espècies

Referències

  1. ↑ família a la qual pertanyen unes 200 espècies anuals, biennals i perennes dins de la família de les Poligonàcies Izco, J. et al.. Botànica. McGraw-Hill Interamericana de España, S.A.U. - Madrid, 2004, p. 531. ISBN 84-486-0609-4. ,
  2. ↑ Izco, J. et al.. Botànica. McGraw-Hill Interamericana de España, S.A.U. - Madrid, 2004, p. 531. ISBN 84-486-0609-4. ,
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rumex
Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Rumex&oldid=334850»