Vés al contingut

Sàbat

De Viki.cat

<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />

Aquest article tracta sobre la festa jueva. Vegeu-ne altres significats a «aquelarre».
Sàbat
De la sèrie d'articles sobre
Judaisme
Error creant la miniatura:
Fitxer:Shabat Candles.png
Just abans del sàbat s'encenen dues candeles.
Vegeu també:

Història del judaisme
Abraham
Èxode
Regne d'Israel
Diàspora
Holocaust
Israel

Doctrina Jueva
Deu manaments
Messies
Xabbat
Yom Kippur
Sinagoga

Les Escriptures
Tanakh
Torà
Talmud
Mixnà

Llengües jueves
Hebreu
Arameu
Jiddisch
Judeoàrab
Judeocatalà
Judeocastellà
Judeogrec

El sàbat (en hebreu: שַׁבָּת, xabat o xabbat) és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès. És la celebració més important del calendari jueu, fins i tot més que el Yom Kippur (el Dia d'Expiació).

El sàbat comença amb la posta de sol del divendres i acaba una estona després de la posta de sol del dissabte (quan tres estrelles són visibles al cel, d'acord amb la tradició)–aquesta prolongació del sàbat té per propòsit donar un marge per assegurar-se que hom no viola la mitsvà (manament) d'observar el sàbat acabant-lo abans de temps.

El propòsit del sàbat, des d'un punt de vista litúrgic, no és el descans en si, sinó la commemoració i l'observació, simbolitzats per dues candeles que s'encenen just abans del començament del sàbat.

La commemoració es refereix d'una banda a la creació de l'univers per part de Déu, que va descansar (o, més correctament, finalitzar la seva tasca) en sàbat, i d'altra banda, a l'alliberament dels esclaus israelites d'Egipte.

L'observació es refereix entre altres coses a complir el manament que prohibeix determinades activitats durant el sàbat, anomenades מלאכות (melakhot, sing. מלאכה, melakhà), així com els seus anàlegs i derivats. Les cases de gent estrictament observant de vegades estan preparades amb diversos enginys i astúcies per no haver de trencar les regles d'observança, com per exemple l'ús de temporitzadors per encendre i apagar llums i calefacció, o engegar la televisió i sintonitzar-la al canal preferit el divendres a la tarda per la resta del cap de setmana.

Durant la jornada, es duen a terme diverses activitats, com ara l'oració, reunir-se amb la família o rebre invitats, ballar, anar a passejar, llegir, o jugar a cartes (aquesta última en particular una tradició que, segons algunes fonts, mantenen fins al present els descendents de conversos forçats). Per dinar és tradicional menjar una mena d'estofat que es diu txólent.

Òbviament, com és el cas de qualsevol altra confessió religiosa, el grau d'observança dels rituals i costums corresponents varia en funció de cada persona des de nul o gairebé nul, com és el cas dels jueus seculars fins a l'estricte seguiment dels corresponents preceptes en el cas dels practicants ortodoxos.

Enllaços externs

Plantilla:Sister