Sa Marjal
 |
Aquest article necessita algunes millores quant a la seua estructura. (Col·laboreu!) Els articles extensos haurien de tenir una estructura en seccions i necessitar infotaules. També pot ser que alguns elements quedin desplaçats o sobreposats en funció de la resolució de la pantalla i del navegador utilitzat. |
 |
L'article o secció necessita millores quant al seu format. (Col·laboreu-hi!) Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, interviquis, infotaules, ... |
Sa Marjal de Sa Pobla (Mallorca) és un conjunt de terres de cultius molt fèrtils i rics en substrats naturals.
En aquesta àrea es planten les conegudes patates que es comercialitzen a arreu del món. En el passat comptava amb un bon nombre sínies i molins, avui en desús i mancats gairebé tots de maquinaria.
Històricament sa Marjal era un terreny perimetral al voltant de s'Albufera d'amplada variable conformat per terrenys inundables a l'hivern i secs a l'estiu, llotosos i de mala qualitat, aptes, fonamentalment, per la ramaderia estacional. Tot i que moltes finques pròximes a s'Albufera tenien "marjal", a sa Pobla hi hagué una alqueria musulmana amb aquest nom, que no és citada al repartiment, però si en dates immediatament posteriors, cosa que fa pensar que formava part de la porció reial de l'Albufera.
Una part de sa Marjal fou establerta a colons i la restant passà a integrar una gran comuna de pasturatge de més de 1000 quarterades de terreny, instaurada juntament amb la fundació de la Pobla d'Uialfàs l'any 1300. L'any 1385 el rei Pere el Cerimoniós instaurà la Cavalleria de la Marjal en favor del cavaller Joan de Mora, conservant però els drets de pastura dels poblers. Aquesta concurrència d'interessos fou causa de múltiples conflictes i plets sobre els drets respectius que no finalitzaren fins que, el 1552, el seu darrer posseïdor Antoni Socies del Fangar renuncià a ella.
Al llarg dels segles sa Marjal fou lentament dessecada i dedicada al cultiu de reguiu intensiu, aquest canvi d'usos afectà també al significat de la paraula "marjal" que actualment, i usada normalment sense article, és sinònima de terreny dedicat a l'horta de gran qualitat de sa Pobla i Muro, fins i tot més enllà de la seu territori originari, tant la zona de l'Albufera dessecada al s. XIX, com a les terres més "altes" objecte d'implantació d'una gran xarxa de pous. Així mateix, a Sa Pobla, marjaler/a ha desplaçat la paraulà hortolà i, en determinats contexts, fins i tot la de pagès.
El famòs pintor català, Josep Coll Bardolet va pintar Ses Marjales pobleres.
Bibliografia
- Marginalia, Marjals d'Huyalfàs (Sa Pobla), Josep Obrador Socies, sa Pobla 1987
Enllaços externs
- «El último molino de la ´marjal´ inicia la cuenta atrás» (castellà), Diario de Mallorca, 27 de desembre de 2007