Sahib Fakkh

'Al-Hussayn ibn Alí, també conegut com Sàhib Fakkh (? - Fakkh, 786) fou un revolucionari àlida. Era fill del pietós Alí al-Àbid o al-Khayr o al-Agharr, un àlida molt fidel a Abd-Al·lah ibn al-Hàssan al-Muthanna, que va morir en 763 a la presó on havia estat tancat pels abbàssides juntament amb altres àlides. La seva mare, Zàynab, era filla de l'esmentat Abd-Al·lah ibn al-Hàssan al-Muthanna i també fou una persona molt religiosa.

Va tenir bones relacions amb el califa al-Mahdi; sota al-Hadi el governador de Medina anomenat com al-Umari perquè era descendent del califa Umar ibn al-Khattab, en absència del governador Ishak ibn Isa ibn Ali va infringir un càstig als pelegrins que havien contactat amb la família d'Alí ibn Abi Tàlib o talibites i va imposar a aquetsos determinades obligacions indignes; tres persones entre els quals un alida (Abu l-Zift al-Hasan) foren sorpresos bebent vi (l'acusació sembla certa, si be alguns pensen que potser fou un rumor que va fer còrrer al-Umari) i l'alida fou fuetejat 80 vegades i la família dela alides es va mostrar indignada. Abu l-Zift fou alliberat però sotmès a vigilància i es va comprovar que no assistia a la crida del muezzin a la mesquita (en realitat era perquè s'havia allunyat de la ciutat i estava a tres dies de camí) i els seus garants, Husayn ibn Ali i Yahya (un altra alida) es van haver de presentar a al-Umari i les dues parts es van creuar amenaces.

Husayn ja estava preparant una revolta i va decidir avançar-la. El 17 de maig del 786 es van apoderar de la mesquita i al-Umari va fugir immediatament i es va amagar. Al-Husayn va agafar el nom d'al-Murtada. Va rebre l'adhesió dels alides excepte dos entre els quals Musa ibn Djafar al-Kazim considerat pels xiïtes duodecimans com el setè imam. En una reunió es va decidir que Muhammad al-Nafs al-Zakiyya seria el futur califa. Però la revolta no va tenir prou adhesions. Els simpatitzants dels abbàssides i 200 soldats del governador van intentar recuperar el control de la mesquita, i encara que foren dispersats al morir el seu comandant, es van reagrupar i van seguir combatent a la ciutat, que mai va estar totalment en mans dels rebels. Al cap d'uns dies Husayn va abandonar Medina amb 300 homes i es va dirigir a la Meca però els abbàssides de la ciutat van rebre ordes de combatre: es van formar dos bàndols: els Mubayyida (els vestits de blanc) o alides i els Musawwida (els vestits de negre) o abbàssides i van lliurar batalla a Fakhkh a uns 10 kms de la Meca; els abbàssidees van oferir el aman a Husayn que el va refusar i va lluitar fins a morir (11 de juny de 786) junt amb uns 100 dels seus. Sulayman, germà de Muhammad al-Nafs al-Zakiyya, i Hasan, fill del mateix, foren executats poc després a la Meca. Al-Umari va sortir del seu amagatall, va reprendre les seves funcions i va fer cremar les cases dels alides i els va confiscar els bens.

Bibliografia

Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "(al-)Ḥusayn b. ʿAlī, Ṣāḥib Fak̲h̲k̲h̲".