Saint-Josse-ten-Noode
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| País • Regió • Comunitat • Província • Districte |
 BèlgicaBrussel·les-Capital Française Bandera de Flandes Flamande (hors province) Bruxelles-Capitale | ||||
| Gentilici | Tennoodois(-e) | ||||
| Superfície | 1,14 km² | ||||
| Població (2006) • Densitat |
23,557 hab. 20.664,04 hab/km² | ||||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:50|Plantilla:Puntdecimal|N|04|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(23557)|primary|name=}} | ||||
| Dirigents: • Burgmestre: |
Jean Demannez | ||||
| Majoria política | LB | ||||
| Escons LB cdH Ecolo FDF |
27 17 5 4 1 | ||||
| Piràmide d'edats – 0–17 anys – 18–64 anys – >65 anys |
(01/01/2004) 27,34% 64,20% 8,45% | ||||
| Estrangers | 7.443 (01/07/2005) | ||||
| Taxa d'atur | 36,1% (01/01/2006) | ||||
| Zona telefònica | 02 | ||||
| Web | |||||
Saint-Josse-ten-Noode (en neerlandès : Sint-Joost-ten-Node), més sovintment denominada Saint-Josse, és una de les 19 comunes de la Regió de Brussel·les-Capital. Limita amb les comunes de Brussel·les i Schaerbeek, i comparteix alguns serveis municipals amb Evere i Schaerbeek.
Demografia
La comuna compta amb 23 142 habitants (11 837 homes i 11 305 dones) l'1 de gener del 2005. Ocupa una superficie de 1,12 km² (la més petita de les 19 comunes, però la més densament poblada).
Comuna amb més immigració de Bèlgica
| País d'origen | 1979 | 1995 |
| Bèlgica | 12 222 (54,5 %) | 9 231 (42,1 %) |
| Turquia | 2 304 (10,3 %) | 3 904 (18,1 %) |
| Marroc | 2 664 (11,9 %) | 3 761 (17,5 %) |
| Itàlia | 1 661 (7,4 %) | 785 (3,6 %) |
| Espanya | 840 (3,7 %) | 443 (2,1 %) |
| Portugal | ... | 209 (1 %) |
| Congo (RDC) | 198 (0,9 %) | |
| Població total | 22 409 | 21 522 |
Font: Institut National de Statistiques, xifres de l'1 de gener.
Llista dels burgmestres de Saint-Josse
Font : Van Bemmel, Histoire de Saint Josse Ten Noode et de Schaerbeek (1869), i altres no publicades disponibles a la Biblioteca de la Comuna.
- 1800 - 1808 : André-Étienne-Joseph O'Kelly
- 1808 : Jacques-Joseph De Glimes (Glim)
- 1813 : Théodore-Nicolas-Joseph Aerts
- 1815 : Jacques-Joseph De Glimes
- 1813 - 1823 : Jean-François Wauvermans
- 1823 - 1842 : Urbain-Henri Verbist
- 29 de desembre 1842 - 1846 : Léonard-Constant Willems
- 18 d'abril 1846 - 1867 : Jacques-Joseph-Damas Gillon
- 13 de febrer 1867 - 1870 : Louis-Guillaume-Félix Sainctelette
- 1870 - 1884 : Fritz Jottrand
- 1885 - 1899 : Armand Steurs
- 1900 - 1926 : Henri Frick
- 1926 - 1942 : Georges Petre, destituït i assassinat pels Rexistes el 1942
- 1944 - 1947 : Joseph Déry
- 1947 - 1953 : André Saint-Rémi
- 1953 - 1999 : Guy Cudell, conseller comunal el 1946, échevin el 1947, burgmestre el 1953
- Des del 1999 : Jean Demannez, conseller comunal el 1976, échevin el 1977, burgmestre el 1999, reescollit en 2000.
| ||||||||||||||
