Sala Muncunill
 | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||
Q494756  | |||||||||||||||
| Q130788 | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
| Q158454 | |||||||||||||||
| Q853614 | Q1309508 : | ||||||||||||||
| Q1681293 | |||||||||||||||
| Q15069452 | |||||||||||||||
| Q1914636 | |||||||||||||||
| Q65962785 | – | ||||||||||||||
.JPG)
La Sala Muncunill és una sala d'exposicions de Terrassa, situada a la plaça de Didó núm. 3, vora el carrer de la Rasa. Es tracta de la quadra o sala de tints de l'antic Vapor Amat, també conegut com ca l'Izard, una construcció de 1921 de l'arquitecte modernista Lluís Muncunill i Parellada, en honor del qual fou batejat el nou espai expositiu inaugurat per l'Ajuntament el 1982, un cop enderrocada la fàbrica.
El vapor, destinat principalment a l'acabat de tints en el sector tèxtil, fou promogut per Josep Amat, accionista també de la fàbrica Aymerich, Amat i Jover (actual seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya), igualment obra de Muncunill del 1907. Després de la guerra civil, el 1940, va ser objecte de remodelació per part de Joan Baca i Reixach, que en reformà sobretot les llanternes de ventilació. La darrera reforma és del 1982, de Francesc Bacardit i Segués, que va rehabilitar la nau per convertir-la en sala d'exposicions municipal, annexa a les noves dependències de l'Ajuntament de la plaça Didó.
Edifici
Es tracta d'una construcció de planta rectangular, feta de totxo massís, dividida a l'interior en dues parts longitudinals, separades entre elles per pilars de ferro colat que sostenen setze voltes de maó pla. Muncunill hi va experimentar l'obertura de llanternes damunt les voltes, amb què assajava un sistema d'il·luminació alternatiu a la tradicional coberta de dents de serra. Aquestes llanternes sobreposades, d'arc de quatre punts, tenien com a objectiu la ventilació de la nau, i actualment, a diferència d'abans, es troben tancades per vidres.
A l'espai que ocupava l'antic vapor, el 1993 s'hi va arranjar la plaça dedicada al titellaire terrassenc Ezequiel Vigués, conegut amb el sobrenom de Didó. Només se'n van conservar la quadra dels tints, ara Sala Muncunill, que tanca la plaça per dalt, i l'antiga xemeneia, que era anterior al vapor Amat; de fet, fou construïda l'any 1900 per a la fàbrica Sala Hermanos. La xemeneia, al bell mig de la plaça, és de base quadrada i fus troncocònic, de 10 metres d'alçada; l'any 1987 fou retallada. Com a curiositat, cal fer notar la senyalització metàl·lica al paviment de la plaça Didó, que indica la silueta de l'ombra que fa la xemeneia a les nou del matí del solstici d'estiu.
Enllaços externs
- Sala Muncunill, dins la web de l'Ajuntament de Terrassa
- Sala Muncunill (Vapor Amat), dins Pobles de Catalunya