Salmiac
| Classificació | |
|---|---|
| Categoria | Mineral |
| Propietats | |
| Color | incolor, blanc, groc, vermellós |
| Duresa (Mohs) | 1 a 2 |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 1,53 |
El salmiac, també anomenat clorur d'amoni, és un halogenur (o halur) de gust salat. Al escalfar-lo produeix amoníac.
És un compost inorgànic amb la fórmula química NH4Cl, és una sal química blanca cristal·lina molt soluble en aigua. Les solucions de clorur d'amoni són lleugerament àcides. Salmiac és el nom de la forma mineralògica natural formada per clorur d'amoni. Aqust mineral és comú en munts on es crema el carbó però també en alguns volcans i en la regalèssia (en petites quntitats). És el producte de la reacció entre l'àcid clorhídric i l'amoníac.
Fonts
És un producte del procés Solvay el qual es fa servir per produir carbonat de sodi.[1]
- CO2 + 2 NH3 + 2 NaCl + H2O → 2 NH4Cl + Na2CO3
Reaccions
El clorur d'amoni sembla sublimar quan s'escalfa, però en realitat és un procés de descomposició en amonác i gas clorur d'hidrogen.[1]
- NH4Cl → NH3 + HCl
El clorur d'amoni reacciona amb una base forta i allibera gas amonnác:
- NH4Cl + NaOH → NH3 + NaCl + H2O
Aplicacions

La principal aplicació és com a font de nitrogen per als fertilitzants.[2]
Pirotècnia
El clorur d'amoni és un ingredient en focs artificials i explosius.
Metal·lúrgia
Es fa servir per preparar els metalls als quals s'ha de donar una capa d'estany, galvanitzar o soldar.
Medicina
El clorur d'amoni es fa servir com expectorant en la tos. La seva acció és irritar la mucosa dels broquis i fa més fàcil tossir. També es fa servir com agent acidificador pel tractament d'alcalosis severes.
Food
En alguns països es fa servir el clorur d'amoni com additiu alimentari,Codi E E510, normalment com nutrient del llevat en fabricar pa. També és un suplement per la ramaderia.
Entre altres coses és un saboritzant d'alguns tipus de vodka sota el nom de Salmiakki Koskenkorva.
En laboratori
El clorur d'amoni en laboratori es fa servir per produir baixes temperatures.
Altres aplicacions
En solució al 5% en pous de petroli amb problemes amb l'argila. També és l'electròlit en la bateria de zinc–carboni. També en xampú pels cabells. En la indústira tèxtil i del cuir.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Egon Wiberg, Arnold Frederick Holleman (2001) Inorganic Chemistry, Elsevier ISBN 0-12-352651-5, p. 614
- ↑ Karl-Heinz Zapp "Ammonium Compounds" in Ullmann's Encylopedia of Industrial Chemistry 2012, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a02_243