Salusti

Per a altres significats vegeu «Sal·lusti».

Salusti o Sal·lusti (Salustius o Sallustius, Σαλούστιος) fou un filòsof cínic de certa importància que va viure al segle V. Era fill de Basilídies, un sirià, i de Teoclea, nadiua d'Emesa, on segurament Sal·lusti va viure i es va criar.

Va estudiar jurisprudència i va cultivar l'oratòria sota la direcció d'Eunou d'Emesa. Finalment fou sofista i va estudiar amb cura als oradors àtics i es va aprendre tots els discursos de Demòstenes. Quan va perdre els serveis d'Eunou se'n va anar a Alexandria buscant altres mestres; a la capital egípcia es va aficionar a la filosofia i es va afiliar a l'escola atenenca; va assistir a les lectures de Procle (Proclus); finalment va abandonar als neoplatonistes i es va introduir entre els cínics retornant a Atenes.

Altre cop va deixar Atenes per tornar a Alexandria on es va dedicar a la eloqüència i on feia d'endeví pretenent que podia preveure pels ulls quina mort esperava a cadascun.

Se li atribueix el tractat Περὶ θεῶν καὶ τόσμου, però això es força dubtós.