Vés al contingut

Salvador Chulià Hernàndez

De Viki.cat
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (gener de 2013)

Salvador Chulià Hernàndez (Catarroja, 19 de maig del 1944) és músic, compositor i director del Conservatori Professional de Música "José Iturbi" de València.

Biografia

Inicià la seva formació musical amb el seu oncle, i a la Societat Musical "L'Artesana" de Catarroja. Posteriorment va estudiar solfeig, saxòfon, piano, harmonia, contrapunt i fuga, composició i direcció orquestral [1] als conservatoris de València i Múrcia, i obtingué la titulació superior en saxòfon, harmonia, composició i direcció d'orquestra. Alguns dels seus mestres van ser José María Cervera, José Roca Coll, José Ferriz, Ernesto Pastor, Manuel Massotti Littel, i els francesos Weber i Jacques Chailley.

Ha estat director [1] de les bandes de música de la Societat Musical de Benifaió, de l'Unión Artística Musical de Navajas , de L'Artesana de Catarroja i de l'Acadèmia General de l'Aire, a San Javier (Múrcia). També fundà i dirigí [2] el Grup de Metalls Catedralicis de València. Com a invitat ha dirigit agrupacions espanyoles d'anomenada, com la Banda Municipal d'Alacant, la de Castelló i l'Orquestra Municipal de València.

En el camp de la composició ha estat autor de més de quatre-centes obres [3] entre les que són per a orquestra, banda, formacions de cambra i vocal. Composicions seves han estat premiades en concursos (Vila d'Almussafes 1984, Ciudad de Torrevieja 1983, Onda 1981, Joan Senent Ibañes 1977, Jocs Florals de Paterna 1974) i seleccionades com a obres de competició [1] als concursos de bandes de Cullera, Provincial i Internacional de Banda de València [2] així com al "Concours International de trompette", de Paris i al d'Havaneres i Cançó Polifònica de Torrevella. La seva musica es interpretada a Europa, Estats Units i Àsia. La seua obra, de caràcter eminentment simfònic, continua la tradició nacionalista valenciana. Si bé és considerat un estudiós i admirador de la melodia i l'harmonia tonals, les seves instrumentacions són generalment personals i s'hi pot veure una marcada preferència pel metall i la percussió.

La seva dedicació a la pedagogia de la música s'ha manifestat en dues vessants: En el Conservatori Municipal de Música José Iturbi de València, d'on n'és professor i, des del 1993, director [4] i com a autor de diversos textos per a ensenyament musical. Ha publicat Apuntes de Armonía en tres volums, Lecturas sobre transposició i lectura a primera vista, Solfeo manuscrito i un tractat de Contrapunt i Fuga. La seva tasca docent va ser reconeguda amb el premi Vinatea al novembre del 2002. Alguns dels seus alumnes han estat Francisco Arturo Bort Ramon, José Giner San Andrés, Enric Gosp Martínez, Enrique Hernandis Martínez, Francisco Olmos Baxauli, Fernando Sánchez Manzaneque i el seu fill Vicente Francisco Chuliá. Va crear, i dirigí, la Banda (1986) i l'Orquestra (1994) del Conservatori "José Iturbi" fins que el substituí el seu fill Vicente.

És membre de número des de la seua fundació de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Música. També va presidir durant deu anys ([5] 1995-2005) l'Associació de Compositors Simfònics Valencians (COSICOVA) [6] i al 2011 [5] va ser novament elegit per un mandat de quatre anys. En l'actualitat (2007), és professor de composició i director del Conservatori Professional de Música "José Iturbi" de València i Académic de número de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, que al 2002 [7] ja l'havia distingit amb el premi "Vinatea" a la seua labor pedagògica, de composició i de direcció.

Al 2009 va ser homenatjat [8] per l'ajuntament de Llívia, en el marc del Festival de Bandes. Al 2010 rebé el premi "Lira de Oro" [9] de la "Societat Musical Poblados Marítimos", de València.

Al 2010 i 2011 hi hagueren acusacions públiques de favoritisme de Salvador Chulià, pare i director del conservatori, envers el seu fill Vicente Francisco en tant que professor i director de la banda del conservatori, així com per l'ús de les instal·lacions del centre per a activitats musicals privades de forma al·legadament irregular, però sense càrrecs d'il·legalitat.[10]

Fills

  • Salvador Antonio Chuliá Ramiro (Catarroja, 1971 - 8.10.1989) va ser estudiant de percussió xilofonista, i morí [7] en un accident de trànsit. Obtingué [11] el premi d'honor de final de carrera del Conservatori de València a títol pòstum al novembre del 1989. Son pare li dedicà el Tríptico elegíaco para un percusionista, estrenat per la JONDE, sota la direcció de Edmond Colomer i el compositor Luis Llopis Cervera li dedicà [11] el pas-doble A Salvador Chuliá Ramiro.
  • Ernesto Chulià Ramiro [12] (Catarroja, 1974) és intèrpret de fliscorn i trompeta. Estudià al conservatori de música de València, i amplià la seva formació, entre altres, amb el trompetista Maurice André [13] molt vinculat a la família Chulià. Durant molts anys va ser [14] solista de fliscorn a la "Banda Sinfónica Municipal de Madrid"(a partir del 1997), i professor de música a l'escola municipal "Dionisio Aguado" (Fuenlabrada), on romangué fins al 2011. Juntament amb Manuel F.Reyes i David Navarro formà el 2004 [15] un conjunt, Aleación Flamenca, que gravà el disc Canta a Fernando y Bernarda.
Ha impartit cursos de trompeta a Teulada[16] (2001) i a altres poblacions. També ha gravat discos, com el Festival de Trompeta (a mi hermano Salva) [17] o Encuentro entre dos estirpes: Maurice André interpreta Salvador Chuliá amb música del seu pare i direcció del seu germà Vicente. Publicà un Método de agrupación de trompetas (València: Piles, 2009), en llibre amb CD, i un Vademécum del trompetista (València: E.J.Chuliá, 2011); al 2012 va presentar aquest darrer llibre [18] a l'Acadèmia Estoniana de Música i Teatre. El compositor Miguel Ángel Casares López li compongué al 2011 i a petició de Chuliá, l'obra [19] Vents i veles de l'albufera, per a trompetes i orgue. El programa de Televisión Española Los oficios de la cultura [13] li dedicà al 2012 el capítol dedicat al trompetista, on explicà alguns trets de l'aprenentatge de l'instrument i es mostra la interelació de Chulià amb el seu deixeble. Ha guanyat premis a concursos de trompeta [13] a Möers (Alemanya, 1999), Benidorm (1998), Luneville i Albertville (França, 1992 i 1991 respectivament).
  • Vicente Francisco Chulià Ramiro [20] (Catarroja, 1984) és compositor i director d'orquestra. Estudià als conservatoris José Iturbi de València , Salvador Seguí de Castelló, Musikene en San Sebastiá i el Reial Conservatori de Música de Madrid, les especialitats de solfeig, percussió, harmonia, contrapunt i fuga, orquestració i composició, amb notes brillants. Ha ampliat estudis amb els mestres L.H.Stevens, Antón García Abril, Ferrer Ferran i Rafael Talens. Posteriorment continuà la seva preparació fent Composició amb el seu pare i Direcció d'orquestra amb Enrique García Asensio. Actualment (2011) [20] és professor d'Orquesta, així com director de la Banda i l'Orquestra Simfònica, del Conservatori "Jose Iturbi" de València. Fins al 2011 [20] ha compost una quarantena de peces (com la Fantasía para fliscorno y piano [8][9] gravada; Tres estampas valencianas, obra obligada en el Concurs de Bandes de València del 2010; La Reconquista, estrenada al 2008 al Palau de la Música de València; Noches de Noviembre, estrenada al 2009 per la Banda Sinfónica Municipal de Madrid). La seva obra pianística es recopilà en el CD Obra pianística de Vicente Chuliá [10] interpretat per Sergio Sapena. La seva musica ha sigut interpretada per orquestres i bandes com les de Tenerife, Madrid, Barcelona, Alacant, València, Castelló... . Els trompetistes Nicolás André, Antonio Cambres i el seu germà Ernesto Chuliá, han registrat música d'ell per a trompeta i fliscorn.

Obres

[21]

  • obra dedicada al "Corte Inglés" de València, en el seu quarantè aniversari (2011) [11]

Obra simfònica

[1]

  • A la festa de les falles (2010), poema simfònic [12]
  • Al maestro Serrano: gran fantasía sinfónica (1974), per a orquestra [13]
  • Amor sublime (1978), per a orquestra
  • Concierto nº 1: para oboe y orquesta (1974)
  • Concierto pour Maurice André (1996), per a trompeta i orquestra [22]
  • Episodios sinfónicos
  • Fanfarria para tres amigos (2006), per a orquestra. Dedicada a Maurice André, Nicolás André i Ernesto Chulià [17]
  • Fantasía concertante (2006), per a trompeta i orquestra. Obra d'encàrrec per al Concours de Trompette Maurice André [23]
  • Fantasía para orquesta (1983)
  • Homenaje a Juan Luis Vives (1993)
  • Navajas 2006 (fantasía), per a orquestra [18]
  • Remembrança del Corpus Valencià (1991)
  • La Seu: fantasía para órgano y metales (1982)
  • Sonata en Do (1976), per a orquestra
  • Suite per a metalls i orgue (1983)
  • Moments d’orgue (1987)
  • Naskigo: estampa musical (1994), per a orquestra simfònica; n'hi ha versió per a veu i orquestra (Naskiĝo, Naixement en esperanto).
  • Tríptico elegíaco para un percusionista (1990), per a orquestra simfònica. Dedicat al seu fill Salvador (traspassat prematurament).

Música de cambra

[1]

  • A Mari Carmen (1964), per a veu i piano
  • Adagio sentimental (1974), per a oboè i piano
  • Adagio y allegro, per a violí i piano
  • Al beato Juan Pablo II (2011), per a orquestra de cambra [3] (interpretació)
  • Amoretes (1982), per oboè i piano
  • Cant de deslliurança (1998)
  • Concierto katabático (2004), per a trompa i piano [19]
  • Concierto para trompeta y órgano [20]
  • Contrastes (2000), encàrrec perl Concurs internacional de trompeta de Benidorm
  • Cuarteto de metales (1984)
  • La Cuba de Oro (1988), per a rondalla
  • Danzas politonales (1983), per a tercet de clarinets
  • Euterpe (1982), per a piano. Versió per a quintet de vent (flauta, oboè, clarinet, fagot i trompa), del 1995.
  • Fantasía para fliscorno y piano
  • Festival para trompeta y órgano (1988), suite (interpretació, [17])
  • Homenaje a José Iturbi (1995), fantasia per a piano
  • Imitaciones (1971), per a quintet de vent
  • Introducción y habanera, per a violí, trompeta i fagot [21]
  • Introducción y polca (1995), per a trompeta i piano
  • Mar Menor (1968), per a conjunt instrumental
  • Movimientos para teclado (1985)
  • Moviments per a piano (1990)
  • Murcia querida (1984), per a veu i piano
  • Para Blanca (2004), per a violí i piano
  • Preludio-homenaje (2002), per a guitarra. Dedicat a Francesc Tàrrega en el seu cent-cinquantè aniversari (Ressenya)
  • Rondeña (1985), per a rondalla
  • Solemnidad religiosa (2011), per a orquestra de cambra [3]
  • Solo de concurso (1973), per a saxòfon en Mi bemol
  • Sonatina (1974), per a guitarra
  • Suite para percusión (1998)
  • Triforme (2000), per a guitarra
  • Simbolismos (2002), per a marimba

Música vocal

[1]

  • A la Mare de Déu dels Desamparats (1975)
  • Al fill de Maria (1980)
  • Alegría (1982)
  • A ti, Señor (1981)
  • Bautismos que no bautizan (1995)
  • Canción de cuna (1982)
  • Canción de primavera (1983)
  • Cant de pau (1983)
  • Díptico (1998), sobre poemes de sant Joan de la Creu (Llama de amor viva i Tras de un amoroso lance)
  • Duerme mi niño (Canción de cuna) (1993), per a soprano i piano
  • Habanera (1984)
  • Jesuset (1978)
  • Missa d'infants (2006), per a cor [23]
  • Niño Daniel, canción de cuna (1999), per a veu i piano [22]
  • La placeta del meu poble (1978)
  • Requiebros (1986)
  • Todos unidos (1984)

Obres per a banda

  • A Vilafranca del Penedès (1985), sardana [1]
  • Díptico sinfónico (1987) [24]
  • Episodios sinfónicos (1988) [25]
  • Espíritu Levantino (1976), suite simfònica
  • Espíritu valenciano (1977), suite simfònica, guanyà el premi "Joan Senent Ibañes". En tres parts: Meditación, Canción de cuna, Valencianía
  • Moviments cíclics per a banda (1981) [26]
  • Paisajes valencianos (1973), poema simfònic [23]
  • Sandra del Toro
  • Sinfonía Mediterránea (2008), dedicada a Salvador Giner i Vidal [24]
  • Sinfonía Valentina (2005), obra obligada de la Secció d'Honor del Certàmen Internacional de València [25]
  • Suite migratoria (2008), obra obligada per al concurs de bandes de música de la Comunitat Valenciana de Xest [26]
  • Tercer Milenio (2003). Premi Ciudad de Torrevieja. En tres parts: Nacimiento, Introducción y Habanera, Esplendor
  • Tres secuencias sinfónicas (2005), obra obligada per al concurs de bandes de música de la Comunitat Valenciana, Xest 2005 [27]

Himnes [1] A Santa Cecília (1982), Al Cristo de la Fe (1975), Al Cristo de la Piedad (1974), Al Cristo de la Salud (1981), Al Olmo de Navajas (1986), A San Antonio de Padua (1987), Falla El Charco de Catarroja ([28] 2012) amb lletra de Joan A. Alapont i Juan José Navarro

Pas-dobles de concert: Ariadna Hernández ([29] 2004), Carmen Hernández ([30] 1971), Falla El Palmar ([1] 1976), Jaume Antón ([1] 1998), Joaquín Pedro ([1] 1973), Pascual Cortés ([1] 1971)

Altres pas-dobles: A José Manuel Izquierdo ([1] 1967), A la villa de Catarroja ([1] 1974), A Murcia ([1] 1975), A Navajas ([31] 1982), Al Catarroja C.F. ([1] 1981), Alegre despertar ([1] 1972), Carrer Major ([1][27] 1984), De España a Colombia ([1] 1976), Desfile musical ([1] 1967), Falla Doctor Serrano, Carlos Cervera i Clero ([32] 2006), Falla l'Albufera ([33] 1989), Falla "La Milocha" ([1] 1987), Félix Cano ([34] 2012), La Lira a Titaguas ([1] 1990), Lolerías ([1] 1998), Lucía Andrés ([1] 1996), Sangre de artista ([1] 1969), Real Club Náutico de Valencia ([1] 1994), Teulada en fiestas ([1] 1976), Unión Artístico Musical de Navajas ([1] 1987)

Gravacions

  • casset Banda Primitiva de Liria, Banda la Artesana de Catarroja, dirección S. Chuliá Madrid: Marfer, 1980 (comprèn Paisajes valencianos) [35]
  • disc compacte Centre instructiu Unió Musical de Llíria. Banda, orquestra i cor, amb direcció d'Enric Artiga Francés València: Diputació de València (comprèn Episodios sinfónicos: destellos, canción de cuna i jota) [36]
  • disc compacte Dedicatorias: melodías españolas, Salvador Chulià dirigeix la Banda simfònica del Conservatori Municipal "José Iturbe" de València, Sevilla: Musicalbero, 2007 (comprèn Catarroja, Carrer Major, Falla Palmar i A Ariadna Hernández de Salvador Chulià, i Mari Carmen Ramiro de Vicente Francisco Chulià) [37]
  • disc LP Certamen Internacional de Bandas de Música "Ciudad de Valencia" 1982 Barcelona: Sonido y Técnica, 1982 (comprèn Movimientos rítmicos para banda, amb interpretació de la Banda Primitiva d'Alboraig) [38]
  • disc LP i disc compacte Encuentro entre dos estirpes: Maurice André interpreta Salvador Chuliá, Vicente F. Chulià dirigeix l'orquestra "Ciutat de Torrent" amb acompanyament de Maurice André i Ernesto Chulià, València: ML, 2006 D.L : V4069-2006 (comprèn Fanfarria para tres amigos, Navajas 2006, Festival para trompeta y órgano, Adagio sentimental, Introducción y polca, Fantasía para fliscorno y piano, Tríptico elegíaco para un percusionista i Concierto pour Maurice André) [39]
  • casset Kantonales Jugend Blasorchester Schwyz Stäfa (Suïssa): Liverpool Record, 1995 (comprèn Pascual Cortés) [40]
  • disc LP Música valenciana para banda, La Artesana de Catarroja, director Salvador Chulia 1980
  • disc compacte Pasodobles - Fallers Majors de València, interpretació de la Banda Municipal de València, Pablo Sánchez Torrella, director, València: E.G. Tabalet, 2007 (comprèn Lucía Andrés) [41][42]
  • disc compacte Suspiros de España, Salvador Chulià dirigeix la Banda simfònica del Conservatori Municipal "José Iturbe" de València, Murcia: El Señor Guindilla Records, 2007 [43]
  • disc LP Valencia, Salvador Chulià dirigeix la banda de música La Artesana Madrid: Marfer, 1976 (comprèn Joaquín Pedro) [44]

Bibliografia

[21]

  • Apuntes de Armonía - Primera parte Valencia: Piles, 2001 (2a. ed. 2003 ISBN 9788495026620) [1]
  • Apuntes de Armonía - Segunda parte Valencia: Piles, 2002 (2a. ed. 2003 ISBN 9788495026675) [1]
  • Apuntes de Armonía - Tercera parte Valencia: Piles, 2006 ISBN 8495026929 [1]
  • L'Himne Regional complix cent anys, a Llibret de la Falla Joan d'Aguiló-Avgda. Gaspar Aguilar i Adjacents: any 2009 València: La Falla, 2009 p. 120-122 [45]
  • Lecturas. Repentización y transposición - 125 títulos - teoría y práctica Valencia: Piles, 1991 [46]
  • Salvador Chulià et al. La música a Catarroja, a Llibret '92 Catarroja: Flla La Albufera, 1992 [47]
  • La música de cámara y su entorno, publicat a Anals de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana Segona època, número 74, vol. LXIV (1999) [1]
  • El poder de la música, capítol del llibre Fallas de Valencia València: Ayuntamiento, 2007
  • Juan Pons Server, Salvador Chuliá, José Climent Solfeo manuscrito Valencia: Conservatorio Municipal de Música "José Iturbi", 1991 [48]

Notes

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 Hom en pot consultar un extens currículum a la plana que li dedica l'"Asociación de Compositores Sinfónicos Valencianos" [Consulta: 1 de març del 2013]
  2. ↑ 2,0 2,1 Petita biografia a la plana del Concurs Internacional de Bandes de Música de València de l'any 2000 [Consulta: 1 de març del 2013]
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Juan Pablo II, en tres movimientos, article de Monica Ros Valencia a Levante 21.10.2011
  4. ↑ Conservatori de Música de València. «Composició de l'Equip Directiu». [Consulta: 1r març 2013].
  5. ↑ 5,0 5,1 Salvador Chuliá, presidente de la asociación de compositores valencianos a la plana web Nuestras bandas de música (notícia del 28.2.2011)
  6. ↑ Plana de l'Associació de Compositors Simfònics Valencians que Salvador Chulià ha presidit en dos mandats diferents [Consulta: 1 de març del 2013]
  7. ↑ Salvador Chulià va ser elegit Acadèmic de Número de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, amb la medalla 24, el 25 d'octubre del 2012. Havia rebut el premi "Vinatea" uns anys abans [1]
  8. ↑ Vídeo de l'homenatge de l'ajuntament de Llíria a Salvador Chulià
  9. ↑ Vídeoi comentari de l'acte d'atorgament de la "Lira de Oro" de la Societat Musical Poblados Marítimos
  10. ↑ José Parrilla a Levante: El "José Iturbi" modifica un concurso y contrata la orquesta del hijo del director (2010)
  11. ↑ 11,0 11,1 Hom pot consultar unes breus dades biogràfiques de Salvador A. Chuliá, i escoltar-ne la música que Luis Llopis li dedicà al vídeo del pas-doble A Salvador Chuliá Ramiro, gravat per la banda del "Centro Instructivo Musical Tendetes" de València el 30 de maig del 2009
  12. ↑ Web propi d'Ernesto Chuliá (castellà)(anglès)
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 El programa fa una llarga entrevista al músic, il·lustrada amb diverses interpretacions, seves i d'altres intèrprets. Un és Maurice André, que en va ser professor i el recorda. També es relacionen els diversos premis que Chuliá ha rebut [2]
  14. ↑ [3]Notes biogràfiques d'Ernesto Chuliá en les presentacions de dos discos seus [Consulta: 1 de març del 2013]
  15. ↑ Manuel Fernández Reyes és cantaor i David Navarro és guitarrista, i s'uniren amb Chuliá per gravar el disc Aleación Flamenca canta a Fernando y Bernarda Madrid: Audioluna Discos, 2005 (crítica a Jondoweb
  16. ↑ Notícia del curs de trompeta a Vilaweb
  17. ↑ 17,0 17,1 disc compacte Festival de trompeta (a mi hermano Salva) Madrid: Lady Alicia Records, 2004 [4] en què Ernesto Chuliá interpreta, entre altres peces, el Festival para trompeta y órgano que el seu pare havia compost el 1988.
  18. ↑ Ressenya de l'acte
  19. ↑ Reproducció de Vents i veles de l'albufera en format MIDI
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Vicente Chuliá té una extensa plana biogràfica, amb una llista d'obres datades entre 1998 i 2011, al web de l'"[www.codicova.org Asociación de Compositores Sinfónicos Valencianos]"
  21. ↑ 21,0 21,1 Hi ha una llista d'obres publicades al "WorldCat Identities"
  22. ↑ Dedicat al seu amic Maurice André, trompetista d'anomenada. Aquest l'interpretà en una gravació amb l'Orquestra Simfónica "Ciutat de Torrent" [5]
  23. ↑ 23,0 23,1 Las composiciones de Salvador Chulià, article de M. Andrés Ferreira a Las Provincias del 31.7.2006
  24. ↑ Obra d'interpretació obligada a la secció Segona del Certamen Internacional de Bandes de València 1988. Té dues parts, Antaño i Hogaño (partitures i interpretació)
  25. ↑ Obra d'interpretació obligada a la secció Tercera del Certamen Internacional de Bandes de València 1993. Té tres parts, Destellos, Canción de cuna, Jota (partitures)
  26. ↑ Obra d'interpretació obligada a la secció Segona del Certamen Internacional de Bandes de València 1982. Un moviment en diverses seccions: Misterioso, Tempo de marcha, Largo, Allegro Lieto, Adagio misterioso, Tempo de danza - Ageuole (ressenya, [6]interpretació)
  27. ↑ Primer premi del I Primer Concurs Nacional de Pas-doble "Vila d'Almussafes"' 1989

Enllaços externs

Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet.
Cal una revisió per treure els enllaços excessius o inapropiats segons la norma d'estil, o bé per citar-los com a font.

Arxius de so

Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Salvador_Chulià_Hernàndez&oldid=108615»