Vés al contingut

Salvador Macip

De Viki.cat
Salvador Macip
P18
Salvador Macip
Q107292093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q193139 ⧼Translate-taction-translate⧽
  Q327245 ⧼Translate-taction-translate⧽ Q841654 ⧼Translate-taction-translate⧽

Salvador Macip i Maresma (Blanes, La Selva, 1970) és un metge, investigador i escriptor català.[1]

Biografia

Salvador Macip va néixer a Blanes (La Selva) el 18 de desembre de 1970. Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona (1988-1994) on també es va doctorar en Genètica Molecular (1998). Entre finals del 1998 i principis del 2008 va treballar a l'hospital Mount Sinai de Nova York fent recerca oncològica. Des del 2008 continua les seves investigacions al Grup de Mecanismes de Mort Cel·lular que dirigeix a la Universitat de Leicester, Regne Unit.[2]

El 1995 va quedar finalista del XIX Premio Antonio Machado amb el conte La bèstia amagada (publicat al recull Los mosquetones ebrios y otros relatos). El 2005 va publicar la seva primera novel·la, Mugrons de titani, coescrita amb Sebastià Roig), que va guanyar el premi Vall d'Albaida. El 2006 van publicar-se al Canadà els tres primers llibres de la sèrie infantil Arno et Tururut, traduïda al francès i amb dibuixos de Sylvie Muzard. El 2006 va guanyar el VII premi Vila d'Almassora amb el recull de contes Quina gran persona!, publicat el 2007.[3] El mateix any van sortir el primer llibre en català de la col·lecció Oriol i Tururut (versió catalana d'Arno et Tururut) i la seva primera novel·la en solitari, El rei del món. La segona, El joc de Déu, va sortir el 2010 i va obtenir el III Premi Ictineu a la millor novel·la fantàstica escrita en català.[4] El mateix any va guanyar el premi Joaquim Ruyra per Ullals, coescrita de nou amb Sebastià Roig i publicada el 2011. El 2012 va guanyar el 1r Premi Carlemany de Foment de la Lectura amb Hipnofòbia. El 2013 torna a la literatura infantil amb Cinc dies en un altre planeta.

Des del 2005 escriu el blog personal bloGuejat, una entrada del qual figura en el llibre La catosfera literària 08.[5] Ha publicat també tres llibres de divulgació científica (Immortals, sans i perfectes, Les grans epidèmies modernes i Què és el càncer). Va portar un blog de divulgació científica per a El Mundo.es i escriu un article d'opinió a El Periódico i a la revista Esguard, una columna al Diari ARA i fa la secció de ciència del programa de ràdio Via Lliure de Rac1.[6]

Premis Literaris

Llibres publicats

Novel·les

  • Mugrons de titani (amb Sebastià Roig). Bromera, 2005.
  • El rei del món. Columna, 2007.
  • El joc de Déu. Bromera, 2010.
  • Ullals (amb Sebastià Roig). La Galera, 2011.
  • Hipnofòbia. Proa, 2012.

Contes

  • Quina gran persona! Herois quotidians i savis maldestres. Brosquil, 2007.

Infantil

  • Cinc dies en un altre planeta (il·lustracions de Carme Sala). La Galera, 2013.
  • Arno et Tururut (il·lustracions de Sylvie Muzard). Les Intouchables, 2006 (Oriol i Tururut, Cruïlla, 2007).
  • Arno et Tururut: l'anniversaire (il·lustracions de Sylvie Muzard). Les Intouchables, 2006.
  • Arno et Tururut: au zoo (il·lustracions de Sylvie Muzard).Les Intouchables, 2006.

Divulgació i no-ficció

  • Immortals, sans i perfectes. Edicions 62, 2008.
  • Les grans epidèmies modernes. La Campana, 2010.
  • Milloringlix (amb Carles Roca-Font). Bromera, 2011.
  • Què és el càncer i perquè no hem de tenir-li por. Ara llibres, 2012.

Antologies

  • Los mosquetones ebrios y otros relatos. Fundación de los Ferrocarriles Españoles, 1995.
  • Els fills del Capità Verne. Pagès editors, 2005.
  • La catosfera literària 08. Cossetània, 2008
  • Tot està per fer i tot és possible (El llibre de la Marató). Ara llibres, 2012.

Referències

Enllaços externs