Salvatore Adamo
Salvatore Adamo (Comiso, Sicília, Itàlia, 1 de novembre de 1943) és un cantautor italobelga de fama internacional. Cantant eminentment romàntic, Adamo ha sabut transformar escenes de la vida quotidiana en versos carregats de poesia i romanticisme (Jacques Brel el va qualificar de "tendre jardiner de l'amor"),[1] però també ha defensat que la música de varietat ha de ser un reflex dels problemes del seu temps: després de la cançó Inshallah, inspirada en el conflicte araboisraelià del 1967, va denunciar per exemple el règim de Franco amb Manuel (1976) o l'escàndol de la pobresa amb Sans domicile (1995).[1]
Biografia
El seu pare es va traslladar a Bèlgica quan Adamo tenia quatre anys per treballar a la mina. La seva carrera musical, als inicis, van consistir en reunions estudiantils. L'any 1960 va participar en el concurs de Radio Luxemburg com a cantant i compositor de la cançó Si j'osais i va guanyar la final disputada a París el 14 de febrer.
El seu primer gran èxit va ser Sans toi, ma mie 1963 a Bèlgica. Immediatament es va transformar en el Nº1 del hit parade belga. A l' àlbum de debut, 63/64 amb Tombe la neige i Vous Permettez, Monsieur va aconseguir un èxit internacional: és aclamat a Holanda, Luxemburg i França. El 1965 va actuar a l'Olympia (París). Cantant poliglota, Adamo va esdevenir ràpidament una estrella a Europa, però també a Amèrica del Sud i especialment al Japó, on la seva cançó Tombe la neige va ser N°1 durant divuit mesos.[1] Una gira per Itàlia, Suïssa i Turquia li va permetre renovar els seus èxits mentre que, alhora, va actuar davant els reis de Bèlgica i el Xa de Pèrsia. Així, a finals dels seixanta era l'artista que més discos venia després dels Beatles.
Als anys 1970 escriu èxits com J'avais oublié que les roses sont roses (1971) i C'est ma vie (1975), però la seva projecció va decaure durant els anys 80. Malgrat això va continuar venent discs, sent molt apreciat d'un públic nostàlgic, fins que a principis dels anys 2000 torna al davant de l'escena amb nous àlbums intimistes i efectuant col·laboracions amb joves artistes francòfons actuals.[2]
El 1993 va ser nomenat ambaixador de la branca belga de l'UNICEF i el 2001 el rei Albert II li va conferir el títol nobiliari de cavaller.[1] Salvatore Adamo ha compost més de 450 i editat 24 àlbums (abril 2011).[2]
Alguns àlbums CD
- 1998 Regards
- 2001 Par les temps qui courent
- 2002 Lo Mejor de... 48 Grandes Éxitos en Castellano (compilació)
- 2003 Zanzibar
- 2003 C'est Ma Vie - L'intégrale 63/75 (compilació)
- 2005 Mis manos en tu cintura (CD/DVD compilació)
- 2007 La part de l'ange
- 2008 Le bal des gens bien - Duets (compilació)
- 2010 De Toi à Moi
Referències
Enllaços externs
- Lloc web oficial (anglès)