Salvia divinorum
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
La Salvia divinorum, anomenada popularment també ska pastora, ska Maria, herba Maria, herba dels déus va ser comentada a Occident per primer cop el 1939, quan un antropòleg va esmentar l'existència d'una infusió d'aquesta herba, de característiques visionàries usada pels xamans per a l'endivinació en un poble d'Oaxaca (Mèxic). En 1962 van ser dutes mostres a Europa, identificant-se així la nova espècie, membre molt rar de la família de les sàlvies o les mentes conreada pel poble dels mazateques. Posteriors investigacions van donar a conèixer la seva utilitat ritual i terapèutica.
El principi actiu de la Salvia divinorum és l'anomenada salvinorina-A, amb estructura de molècula diterpènica. A diferència dels al·lucinògens, no és un alcaloide, és a dir, la seva molècula no conté nitrogen i de fet es diu que és el primer agonista opioide no nitrogenat d'origen natural. Posteriorment s'ha descobert que conté també altres compostos que han estat anomenats salvinorina-B (no psicoactiva), divinorina-C (que potencia els efectes de la salvinorina-A).
