Sangonera
Les sangoneres són anèl·lids que formen la subclasse dels hirudinis (Hirudinea). Hi ha sangoneres d'aigua dolça, terrestres i marines. Com els oligoquets, comparteixen la presència de cliteli. Com els cucs de terra, les sangoneres són hermafrodites. Algunes, però no totes, sangoneres són hematòfagues.
La sangonera medicinal europea, Hirudo medicinalis, i alguns congèneres, així com algunes altres espècies, s'han utilitzat per a sagnies durant segles, encara que la majoria de sangoneres no s'alimenten de sang humana, sinó que depreden petits invertebrats, que es mengen sencers.
Les sangoneres hematòfagues ataquen els seus hostes i s'hi queden adherides fins que s'omplen, en aquest punt es desprenen per tal de digerir. El cos d'una sangonera està constituït per 34 segments. Totes les sangoneres tenen un succionador anterior (oral) format pels sis primers fragments del cos, que s'utilitza per a enganxar-se a un hoste per a alimentar-se, i també per a alliberar un anestèsic per a evitar que l'hoste noti la sangonera. Utilitzen una combinació de moc i succió (ocasionada per músculs concèntrics en aquests sis segments) per a mantenir-se subjectes i secretar un enzim anti-coagulant, hirudina, al torrent sanguini de l'hoste.
Algunes espècies tenen cura dels petits, mentre proveeixen menjar, transport i protecció, cosa que és un comportament poc comú entre els anèl·lids.
Característiques
Aquests petits animals són anèl·lids que generalment viuen en hàbitats aquàtics com rius, llacs i aiguamolls, ans que hi han sangoneres que viuen en hàbitats terrestres.
Algunes espècies, sobre tot les més conegudes, s'enganxen a la pell d'un animal i se n'alimenten xuclant-ne la sang, però la majoria s'alimenten de petits invertebrats sencers. En xuclar la sang, les sangoneres alliberen una substància coagulant i anestesiant que evita les hemorràgies, evitant així que la víctima la detecti.
Usos
Antigament, els metges feien servir sangoneres medicinals per tal d'extreure sang als seus pacients.
Taxonomia
- Acanthobdellidea, són sangoneres primitives; sovint s'inclouen com a sangoneres, però alguns autors les tracten com a grup separat.
- Euhirudinea o sangoneres veres; es divideixen en dos grups:
- Rhynchobdellida, sangoneres amb probosci; dues famílies:
- Glossiphoniidae; sangoneres planes
- Piscicolida; sangoneres marines
- Arhynchobdellida; sangoneres sense probosci, amb dues famílies:
- Gnathobdela, inclou la sangonera comuna (Hirudo medicinalis).[1]
- Pharyngobdella; sangoneres depredadores no paràsites. Tenen de sis a vuit parells d'ulls.
- Rhynchobdellida, sangoneres amb probosci; dues famílies:
