Sant Daniel de Palou
Q494756  | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q130788 | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
| Q158454 | |||||||||||||||
| Q853614 | Q1309508 : | ||||||||||||||
| Q1681293 | |||||||||||||||
| Q15069452 | |||||||||||||||
| Q1914636 | |||||||||||||||
| Q65962785 | – | ||||||||||||||
Sant Daniel de Palou fou una antiga església romànica del municipi de Sant Joan de Vilatorrada, al Bages, coneguda des del 1114 i anomenada també de Sant Andreu o Andreuet el 1331.
En romanen escasses ruïnes al puig de Sant Daniel i una capella moderna del segle XVIII dedicada a sant Daniel al mas Canals Vell.[1] El poble es troba al la confluència de la riera de Fals i del Cardener.[2] Al fogatjament de 1378 era una parròquia independent que tenia 50 focs i 5 eclesiàstics.[3]
Referències
- ↑ «Sant Daniel de Palou». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Salvador Ginesta , La comarca del Bàges Volum 14 de Cavall Bernat', Barcelona, Editorial de l'L'Abadia de Montserrat, 1987, pàgina 235, ISBN 9788472028609
- ↑ Esther Redondo García, El Fogatjament general de Catalunya de 1378, Volum 48 de Anuario de Estudios Medievales,Institución Milá y Fontanals. Unidad Estructural de Investigación de Estudios Medievales, Edicions del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), 2002, pàgina 172, ISBN 9788400080976