Sant Joan d'Oló
| Localització | |
| Poble rural del terme de Santa Maria d'Oló | |
| Comunitat Autònoma • Regió • Comarca • Municipi |
Comarques centrals Bages Santa Maria d'Oló |
| Superfície | km² |
| Altitud | 534,3 msnm |
| Població (2009) • Densitat |
34 hab. |
| Coordenades | 41° 50′ 50.75″ N, 2° 0′ 17.91″ E / 41.8474306°N,2.0049750°E{{#coordinates:41 | 50 | 50,75 | N | 2 | 0 | 17,91 | E | type:city(84)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Codi postal | 08273
|
Sant Joan d'Oló és un antic poble rural del municipi de Santa Maria d'Oló, pertanyent a la comarca del Bages si bé adscrit popularment a la del Moianès.[1]
És al sector sud-oest del terme municipal de Calders, a prop del límit amb Avinyó. Té a llevant la parròquia de Sant Vicenç de Vilarassau i al nord la de Santa Maria d'Oló. Queda a prop i al nord-est d'Horta d'Avinyó.
Pascual Madoz parla de Sant Joan d'Oló en el seu «Diccionario geográfico»[2] del 1845. S'hi refereix dient que es troba al capdamunt d'un turó, amb bona ventilació i clima temperat i sa. Té 23 cases i l'església parroquial; el terme és de secà, d'ínfima qualitat. El territori està poblat de boscos de pins i d'arbusts, amb traces de mineral de coure. Els camins estan en mal estat. Produïa ordi, llegums i vi i hi ha caça abundant de perdius i conills. 15 veïns de cadastre (caps de casa) i 65 ànimes (habitants) en formaven la població.
El poble i la parròquia estaven formats per les masies de Ca l'Abellà, Armenteres, la Careta, la Casa Nova del Tonet, Cal Cases, Cal Cases Petit, els Clapers, l'Espinal, Moretones, la Plana, el Plans, la Riera, Cal Tinet, Torrespaia, les Tosques i Vilamorena.
Articles relacionats
Referències
- ↑ Sant Joan d'Oló en el seu entorn, a l'Institut Català de Cartografia
- ↑ MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.