Vilassar de Mar


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi del Maresme

Vista general

Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Maresme

Gentilici Vilassarenc, vilassarenca

Superfície 4,01 km²

Altitud 10 msnm

Població (2016^[1])
• Densitat 20.678 hab.
5.156,61 hab/km²

Coordenades

UTM(ED50) 31T 449323 4595034{{#coordinates:41 | 30 | 19 | N | 2 | 23 | 34 | E | type:city(20678)_region:ES-CT | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Organització
Entitats de població
• Alcalde: 1
Joaquim Ferrer Tamaño (CiU)

Codi territorial 082191

Vilassar de Mar és un municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona. Llinda amb el Mar Mediterrani amb Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Cabrils i Cabrera de Mar. De relleu pla, la seva economia es basa en la floricultura i els serveis.

Història

El que avui es coneix com Vilassar de Mar a finals del segle XIV no era res més que un petit nucli de barraques o "botigues" habitades per pescadors que exercien la seva activitat a les aigües costaneres de Vilassar amb el permís del poder feudal dels senyors del castell de Vilassar que estenia la seva jurisdicció sobre les captures pesqueres. Al segle XV el poblament s'anà fent cada cop més estable. Per por dels atacs i les agressions dels pirates, tres famílies fortificaren les seves masies amb sengles torres de defensa. Aquelles tres torres juntament amb les altres del veïnat de Sant Genís i del Sant Crist de Cabrils, dotaven al terme municipal del Vilassar històric de vuit torres. Les tres torres de Vilassar, a partir dels segle XIX quedarien per la remembrança en l'heràldica municipal.

El nucli de pescadors i pagesos anà creixent i ja a la dècada dels anys 20 del segle XVIII iniciaren la construcció del temple de Sant Joan. En endavant, per diferenciar els dos nuclis aparegué la distinció de Sant Joan de Vilassar que convisqué fins la darreria del segle XVIII amb el topònim de Cap de Vilassar i Veïnat de cases de mar de Vilassar o simplement Veïnat de mar de Vilassar.

L'any 1777 el bisbe de Barcelona dotà l'església de Sant Joan de Vilassar del títol de vicaria perpètua. I l'any 1779 hi autoritzà la sepultura dels difunts vilassarencs de mar al fossar que circumdava el temple. L'any 1784 Carles III de Borbó ordenà la segregació municipal i parroquial, erigint la vicaria perpètua de Sant Joan en parròquia i autoritzant que els vilassarencs formessin un primer ajuntament de regidors. L'any 1785 es constituí el primer ajuntament, essent-ne el primer alcalde el pescador Antoni Pou.

Durant segle XIX foren molt actives les seves drassanes de les quals el topònim de la Platja de l'Astillero en serva el record. Hi hagué també una primerenca eclosió fabril a cavall de les dècades dels anys 20 i 30 del segle XIX a la qual seguí una certa estagnació a les acaballes del segle. Tingué una notòria activitat la marineria transatlàntica i transoceànica primer a vela i després a vapor. Certes famílies vilassarenques (Mir, Sust, Matamala, Roldós,...) controlaven el que es coneix com la ruta del Tasajo (Catalunya-Urugay-Cuba-Nova Orleans-Catalunya). reflex d'aquesta activitat marítima fou l'escola de pilots anomenada "Col·legi Nàutic Mercantil" fundat per Joan Monjo i Pons.

El fenomen de l'indianeria tingué una escassíssima incidència per bé que el municipi celebra, sense gaire sentit, una fira anual dedicada als indians. Si tingué certa notorietat en la premsa d'època entre els segles XVIII i XX els nombrosos casos de contraban donada la proximitat amb Barcelona, la freqüent llunyania de les fragates de control policial de que cobrien el litoral i la passivitat de les autoritats competents.

A finals del segle XIX i inicis del segle XX a causa de nombroses gelades que mataren els tarongers i de la fil·loxera que delmà les vinyes, el cultiu de la patata arribà a convertir-se en hegemònic desplaçant el secular cultiu de secà i estenent el regadiu per mitjà d'extractors elèctrics d'aigua freàtica. La patata heretà de la taronja i del vi la tradició exportadora que que els pagesos vilassarencs executaven des de més segle. Tant fou important el cultiu de la patata que el Sindicat de pagesos locals rebé importants distincions per part del govern feixista de Franco per la contribució de la localitat a l'autarquia. Aviat el Sindicat de pagesos esdevingué la seu de la Federació de sindicats que aglutinava les germandats de pagesos del Maresme i del Vallés. Ja a finals dels anys 40 s'anà generalitzant la plantació del clavell ultra la implantació de les primeres clavellines per part del milanès Beniamino Farina i Ferrari. L'any 1949 es fundà Florimar la primera cooperativa de floricultors i viveristes de Catalunya que acabà estenent la seva àrea d'influència per gairebé tot el principat. A finals del segle XIX i durant tot el segle XX el municipi esdevingué un important pol de predilecció de molts barcelonins que hi establiren la seva segona residència. Eren els nous temps de l'estiueig i de la mà dels nous vinguts s'introduïren les noves formes modernistes primer i l'arquitectura noucentista després.

Geografia

Límits del terme municipal

Vilassar de Dalt	Cabrils	Cabrera de Mar
Premià de Dalt
Premià de Mar		mar

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
-	-	-	-	1.013	3.102	2.734	2.630	2.953	3.021

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
3.235	3.655	3.807	3.875	4.500	5.736	9.480	12.136	12.431	14.080

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
14.821	16.024	17.000	17.721	18.558	19.051	19.090	19.574	-	-

1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Cultura

Festes populars i tradicions

Festa Major

La Festa Major de Vilassar de Mar se celebra anualment la setmana del 24 de juny, per Sant Joan Baptista, patró de Vilassar de Mar. Durant aquestes festes es poden veure molts actes diversos: com les estàtues humanes, que es posen al Carrer Sant Joan; l'arribada de la Flama del Canigó, la Penjada de l'Ase Innocenci de la torre del campanar, l'arribada del Pigat i la Lucía, la nit de Bruixes; diferents concerts que es fan durant tres nits del cap de setmana més proper al dia 24 (divendres, dissabte i diumenge nit); la trobada de Gegants, nans i grallers d'arreu de Catalunya; el Correfoc; o les matinades a càrrec de l'AVAL que comencen a les 5h del dia 24 de juny amb una xocolatada per tothom, a les 6h es fa una cercavila de tambors i diables amb els Ssstrèpits i els Mansuets de Foc, i finalment s'acaba amb unes matinades de gralla per part de la Colla de Grallers de Vilassar de Mar. Tot seguit s'acompanya les autoritats a ofici amb els Gegants i els grallers, en una cercavila que va de la plaça de l'ajuntament fins el centre cívic i després fins la plaça de l'església on se celebra la missa i, a la sortida, els Gegants, Nans i la Gegantona mostren els seus balls propis. L'endemà de Sant Joan Baptista se celebra la tradicional Missa solemne en honor dels Sants Màrtirs Romans que són Sant Mansuet, Sant Reparat, Sant Innocenci, Santa Especiosa,Sant Teodor i Sant Amandi.

Mercat setmanal

Els dijous al matí te lloc el mercat setmanal que es situa en un tram dels carrers de ca l'Aduana, Santiago Rusiñol i Mont. Les parades predominants són les de venda de roba i verdures encara que també s'hi pot trobar: espècies, productes de neteja, embotits, flors i plantes ...

Museus

Museu de la Marina: Conté col·leccions d'arts de pesca, instruments nàutics, etc., que expliquen els origens i la història de Vilassar. També hi ha una exposició sobre la necròpolis romana de Vilassar que es va trobar el 1999.^[2]
Museu Enric Monjo: Situat a l'edifici de l'Antic Hostal, construït l'any 1762. Conté una col·lecció de l'obra de l'escultor Enric Monjo i Garriga, nat a la vila. El museu es va crear el 1971 amb el material que l'artista va donar a Vilassar.^[3]
Museu de la Mina Vella: Obert l'any 2000. Ocupa un antic molí hidràulic del segle XIX i explica la història de la companyia d'aigües Mina Vella, de més de 150 anys d'antiguitat.^[4]

Biblioteca i Arxiu Municipal

La Biblioteca Municipal Ernest Lluch i Martín es troba situada en el carrer de Santa Eulàlia, 66-80. Disposa d'un fons de més de 28.000 llibres i 1.400 documents audiovisuals. Forma part de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona.

L'edifici actual que l'acull va ser inaugurat l'any 2009 i és obra de l'arquitecte Màrius Quintana i Creus. Disposa de més de 2.400 metres quadrats distribuïts en planta baixa, primer pis i soterrani.

En el mateix edifici (però amb una entrada pròpia pel carrer Sant Artur, 61) hi ha l'Arxiu Municipal que custodia tota la documentació generada per l'Ajuntament i per institucions i persones del municipi, amb un fons de més de 530 metres lineals de documents.

Així mateix, en l'edifici de la biblioteca, hi té la seu la Fundació Ernest Lluch.

Centres educatius

Edificis notables

Dades		Dades
Torre d'en Nadal		Temple parroquial de Sant Joan
Segle XVI		1939	Arquitecte Josep Maria Ribas i Casas
Plaça Pau Vila		Plaça de l'església
Torre de defensa, considerada Bé Cultural d'Interès Nacional, és una de les tres torres que hi havia a la població i que apareixen a l'escut municipal.		Temple de nova planta que conserva el campanar i la portalada de l'antiga església del segle XVIII. Conté obres d'artistes com Obiols, Vila Rufas, Leonci Quera, Darios Vilàs, Manel Martí i Cabré... El seu orgue és una peça exepcional i data de 1936.
Can Bassa		La Sénia del Rellotge
1899	Arquitecte Eduard Ferrés i Puig	1902	Arquitecte Eduard Ferrés i Puig
C/ St. Pau, 3-4		Av. Eduard Ferrés, 31
Casa modernista. La façana és decorada amb importants grups escultòrics i rematada per una torreta. S'han perdut els pinacles de pedra, que remataven la façana, i la barana esculturada de l'escala.		Actual seu del Museu de la Marina de Vilassar de Mar. A la façana hi destaca un gran rellotge amb un grup escultòric.
Escola Nàutica		Museu Monjo
1876	Influència de l'arquitecte Riera i Freginals	1762	.
C/ Sta. Eulàlia, 80		Camí Ral, 30
Edifici neoclàssic de l'antiga escola de pilots fundada per Joan Monjo i Pons. Actualment allotja dependències municipals.		Antic Hostal i Casa Consistorial (segle XVIII, amb esgrafiats modernistes d'Eduard Ferrés i Puig). Actual seu del museu dedicat a l'escultor Enric Monjo i Garriga
Can Bisa		Cases de pescadors
1851	Arquitecte desconegut	Segle XVIII	.
C/ Rector Bartrina, 5		C/ St. Francesc, 26
Casa d'estil colonial de la família Bisa, de planta baixa amb grans finestrals i un repartidor central cobert amb un cupulí. És un espai cultural de l'ajuntament.		Dues cases de pescadors atípiques, són unes de les primeres mostres de casa de cós de la població.
Ca l'Amat		Can Vicentó
s. XIX	Arquitecte desconegut	s. XIX	Arquitecte desconegut
C/ Sant Joan, 52		C/ Montserrat, 45
Casa de dos cóssos d'estil neoàrab. En destaca la decoració amb esgrafiats i ceràmica.		Casa de dos cóssos amb balcó i decoració amb motllures de flors al primer pis i imitació de carreus a la planta baixa.

Casal de Curació (Noucentista)
Edifici Porxat de l'antic Casino del Foment a la plaça de l'Ajuntament
Casa Torre del pintor Joaquim Torres-Garcia

Societat

Personatges il·lustres

Vegeu la categoria:Vilassarencs de Vilassar de Mar

Política

Càrrecs polítics 2011

GOVERN

CIU: Alcalde i hisenda: Joaquim Ferrer i Tamayo.
CIU: 1 r. Tinent d'alcalde, espais públics, medi ambient i RRHH: Joan Roca.
CIU: 3 r. Tinent d'alcalde, territori, habitatge, seguretat ciutadana i mobilitat: Desi Camino.
CIU: 2 a. Tinent d'alcalde, comerç, empresa, formació i ocupació, ensenyament i salut: Dévora Jover-Santiñà.
CIU: Cultura: Meritxell Vinaixa.
CIU: Serveis socials, família i gent gran: Núria Arasa.
CIU: 4 t. Tinent d'alcalde, esports i equipaments municipals: Josep Solà.
CIU: Comunicació, atenció al ciutadà i noves tecnologies: Laureà Folch.
CIU: Festes populars i joventut: Jordi Tapias.

OPOSICIÓ

PSC: Enric Flamerich
PSC: Àlex Serrano
PSC: Manel Balaguer
PP: Jaume Marfà
PP: Juan Carlos Román
ICV-EUiA: Jordi Bartrolí
CUP: Luard Silvestre
ERC: Montse Gual

Resultats electorals^[5]

Vilassar de Mar (Maresme) - 17 regidors (majoria absoluta: 9)

	% Vot 2011	Reg. 2011	% Vot 2007	Reg. 2007
Convergència i Unió (CiU)	46.9	9	41.0	9
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)	14.3	3	20.5	4
Partit Popular de Catalunya (PPC)	9.9	2	7.5	1
Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa-Entesa pel Progrés Municipal (ICV-EUiA-EPM)	8.7	1	8.0	1
Candidatura d'Unitat Popular (CUP)	5.6	1	3.3	–
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)	5.1	1	10.3	2
altres	4.7	-	5.7	-
en blanc	4.8	-	3.8	-

Esports

Transports

Transport públic

Tren

La població disposa de dues estacions de tren de la línia R1 de rodalies de Barcelona:

Estació de Vilassar de Mar

Estació de Cabrera de Mar - Vilassar de Mar

Autobús

Els autobusos que donen servei a la població són tots operats per l'Empresa Casas, actualment del grup Sarbus. Hi ha quatre línies diürnes i dues de nocturnes.

- C10 Barcelona - Mataró per la carretera N-II

- C12 Vilassar de Mar - Cabrils

- C13 Servei urbà de Vilassar de Mar

- C30 Mataró (Hospital) - Vilassar de Dalt

- N80 Barcelona - Mataró

- N81 Barcelona - Vilassar de Dalt

Taxi

L'única parada de taxis que hi ha a la població es troba a la confluència del carrer del Carme amb la carretera de Cabrils i la carretera N-II, prop de l'estació de trens.

Carreteres i autopista

El terme municipal és creuat, de punta a punta, per la carretera N-II que segueix la línia de la costa. Igualment l'autopista de peatge c-32 travessa tot el municipi. Aquestes dues vies representen els principals eixos de comunicació per a la població. També però destaquen dues carreteres que partint de Vilassar de Mar comuniquen amb pobles de l'interior de la comarca. Una és la BV-5022 que porta fins al poble de Cabrils i l'altra és la B-502 que va fins Argentona tot passant per Cabrera de Mar.

Vegeu també

Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya.

Imatges

Ajuntament
Carrer de sant Joan, al fons l'església
Camp municipal Xevi Ramon
Can Basa i casa Molino
Cementiri
Monument a Rafael de Casanova.
Museu de la Mina Vella

Referències

↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 136-137. ISBN 84-393-5437-1.
↑ Museu Enric Monjo
↑ Museu de la Mina Vella
↑ VdM informa: Revista d'informació de l'Ajuntament, juliol 2011

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilassar de Mar

[PadroINE2016-1] «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].

[2] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 136-137. ISBN 84-393-5437-1.

[3] Museu Enric Monjo

[4] Museu de la Mina Vella

[5] VdM informa: Revista d'informació de l'Ajuntament, juliol 2011

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]