Sant Martí de Saldes

Sant Martí de Saldes
Campanar de torre de Sant Martí de Saldes
Situació
• Territori	Catalunya
• Comarca	Berguedà
• Municipi	Saldes
• Coordenades	13 | 45 | N | 1 | 44 | 10 | E | region:ES-CT_type:landmark | primary|name= }}
Fitxa tècnica
Estil	Romànic, barroc
Documentat	Des del 839
Diòcesi	Solsona
Intervencions destacables
Segles XI-XII	Reconstrucció del temple original
Segle XVII	Substitució de l'anterior temple
S. XVIII	Modificacions barroques
1947	Restauració de l'interior
...	Nova restauració de l'interior

Infotaula edifici Sant Martí de Saldes
Q494756
Q130788
Q184590 Q206615
Q158454
Q853614	Q1309508 :
Q1681293
Q15069452
Q1914636
Q65962785	–

Sant Martí de Saldes és una església que malgrat les modificacions barroques del segle XVIII conserva vestigis romànics. Conserva retaules neoclàssics i una talla romànica del segle XIII de la verge de Gresolet que pertany al Santuari de Gresolet.

L'església de Sant Martí de Saldes es troba al centre del nucli urbà.

Descripció

L'església disposa de campanar de torre i té una planta quadrada, amb finestres d'arc de mig punt de to romànic, disposada amb tres naus, la central coberta amb volta apuntada i les laterals d'estil neoclàssic cobertes amb volta catalana de maó i de pedra.

A cada costat s'obren dues capelles laterals cobertes amb volta d'arcs encreuats. A la paret de migdia resta un arc adovellat i una finestra d'arc de mig punt molt alta i tapiada.

L'interior de l'edifici és de pedra vista i deixa veure l'estructura constructiva.

Es conserven cinc altars a l'interior, de fusta policromada, d'estil neoclàssic tardà i del segle XIX, procedeixen d'algun taller local de Bagà o de Sant Llorenç de Morunys. Dedicats, el major a Sant Martí, els altres a Santa Severina, al Sagrat Cor, a Santa Bàrbara i a la Mare de Déu del Roser.

També es conserva la imatge de la Marededéu de Gresolet, del segle XIII, que fou traslladada el 1947 per raons de seguretat.

Història

La vella església apareix esmentada en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell l'any 839. Així mateix apareix també en un document datat el 8 de desembre del 857 com a nova església consagrada pel bisbe d'Urgell Guisad, que sembla indicar una reconstrucció de l'anterior. Al mateix document s'especifica que els feligresos la dotaren amb dues mujades i mitja i tres quarteres de terra i una casa davant l'església que havia de servir de rectoria.

Aquest segon temple fou substituït segles més tard per un nou temple romànic, d'una sola nau amb absis semicircular, que pot datar-se al segle XI i després es va construir una quarta església al segle XII, també romànica, el qual, al seu torn, restà arruïnat i fou substituït pel temple actual, construït al segle XVII. Es conserven alguns fragments d'aquests dues construccions romàniques, de l'absis al costat de llevant i unes filades de murs de pedra ben tallades unides amb morter de calç i sauló. També es conserva una pica baptismal feta en un bloc de pedra arrodonit i buidat que actualment es conserva al presbiteri. Dites restes son conegudes gracies a dues excavacions dutes a terme en els anys 1958 i 1971, l'ultima a càrrec de Manuel Riu i Riu.

Al costat de l'església s'han trobat sepultures de cista, amb lloses, cosa que sembla indicar l'existència d'un cementiri romànic.

Al segle XIII les notícies vers l'església estan relacionades amb els barons de Pinós, rebent els habitants exempcions dels drets de pastura el 1291. En el testament de Galceràn IV de Pinós, a finals del segle XIII, deixa a l'església 100 sous. Als segles XIV i XV consta documentalment que es feien enterraments al cementiri de l'església.

A la segona meitat del segle XVII es van fer obres d'ampliació del temple, amb tres naus, afegint una a cada banda de la nau romànica.

El campanar va ser construït el 1703, és de torre exterior i conserva dues campanes foses el 1805 i el 1893 a Bellver de Cerdanya.

La sagristia va ser construïda el 1814 a la capçalera del temple, comunicada amb l'altar major.

L'interior de l'església fou restaurat novament el 1947. Una restauració posterior, en la que es tragué el guix de l'interior de l'església, deixà al descobert la pedra i una bella volta de punt d'ametlla d'estil romànic.

Referències

• «església parroquial de Sant Martí». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 maig 2012].

Enllaços externs

• «Sant Martí de Saldes». Mapes de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona.