Sant Pere Gros de Cervera
 | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||
Q494756  | |||||||||||||||
| Q130788 | |||||||||||||||
| Característiques | |||||||||||||||
| Altitud | 460 msnm[1] | ||||||||||||||
| |||||||||||||||
| Q158454 | |||||||||||||||
| Q853614 | Q1309508 : | ||||||||||||||
| Q1681293 | |||||||||||||||
| Q15069452 | |||||||||||||||
| Q1914636 | |||||||||||||||
| Q65962785 | – | ||||||||||||||
Sant Pere Gros és una església romànica situada al municipi de Cervera, a la Segarra. L'edifici respon a les formulacions pròpies de l'arquitectura llombarda del segle XI i és un dels millors exemplars de l'arquitectura medieval catalana que adopten la tipologia de nau amb planta circular. Destaca pel fet de ser l'església romànica ubicada més a ponent de totes les construïdes en aquest període. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional
Situació
L'església de Sant Pere el Gros es troba als afores de Cervera, al sud-oest, en una lleugera elevació del terreny a la confluència del torrent Salat amb el riu d'Ondara.
Història
Documentada el 1072, set anys més tard els esposos El·lemar i Ermessenda la cediren al monestir de Sant Pere de Rodes perquè hi fundés un cenobi. La donació no fou acceptada per Guillem Ramon i la seva esposa Arsenda, senyors de Cervera. Finalment, el 1081 van decidir cedir-la a Santa Maria de Ripoll per establir-hi un priorat benedictí que s'anà engrandint en poc temps. El 1089 són nombroses les referències sobre el seus priors que eren monjos de Ripoll.
Consta en les relacions de la dècima papal recaptada a la diòcesi de Vic dels anys 1279 i 1280. Al segle XV, va entrar en decadència fins al punt de què l'església passà a la condició de simple ermita i sense residir-hi cap monjo.
Curiosament, malgrat l'abandonament, al segle XVIII s'hi va construir un retaule neoclàssic i es feien petites obres de millora. Des de 1936 és propietat del Patronat de l'Arxiu Històric de Cervera, que la va restaurar totalment el 1960.
.jpg)
Arquitectura
D'una nau de planta circular deformada i coberta amb cúpula de pedra, on s'adossa a la banda nord-est un absis semicircular també cobert amb volta de quart d'esfera, a sobre de la qual hi ha una teulada de lloses de pedra. En el mur interior de la nau circular s'obren sis alts nínxols semicirculars o llargues fornícules fins a terra, en un dels quals s'ubica l'escala. Destaquen les lesenes de l'absis i l'acurada carreuada de tota la construcció amb un sòcol perimetral. La porta, amb arc de mig punt, és a ponent. Al centre de l'absis dóna llum una finestra de doble esqueixada, al costat sud n'hi ha una altra de més gran i reformada. De la resta de construcció del priorat no en queda cap resta.
L'originalitat de l'església de Sant Pere el Gros rau tant en la seva tipologia de planta circular com en les seves mides ja que, juntament amb la de Sant Esteve de Sallent o la del Sant Sepulcre d'Olèrdola, és una de les més grans de Catalunya.[2]
Referències
