Sant Silvestre de Valleta

L'església de Sant Silvestre de Valleta es troba en un bonic lloc del vessant del puig d'Esquers on hi circula la riera de Valleta, al sud-est de l'Albera, on es forma una petita vall, dita Valleta, que separa l'Albera de la Serra de Rodes. Erigit sota l'advocació de sant Silvestre I papa, és un monument de construcció preromànica i romànica de 14,50 metres de llargada i 7,20 d'amplada. Consta d'una nau rectangular coberta amb volta de canó seguit, amb l'absis a llevant i planta semicircular per fora i de ferradura per dins. La porta també es romànica amb arc en degradació.

Història

Segons el Sr. Joan Badia Homs, que alhora cita al Sr.Ramon d'Abadal i de Vinyals, la noticia més antiga que es té del lloc data del 24 de novembre de de l'any 854, dia en que l'abat Pere de Sant Esteve de Banyoles fa donació al seu monestir d'unes cases amb terres situades al lloc de Vallmalla, en el vescomtat de Peralada. Aquestes terres l'abat les heretà del seu pare que les havia adquirit per aprisió.

Anys més tard, el 878, Lluís II de França el Tartamut confirmà la possessió de la "cel·la de Sant Silvestre amb les vinyes que allí es poden veure, tot el que en depèn i totes les altres coses que pertanyen al monestir" a l'abadia de de Banyoles.

Cent cinquanta anys més tard sembla que aquesta cel·la ja no existia, puix que a l'acta de consagració o dotalia de l'església que comentem, datada el 17 de desembre de 1.029 el bisbe Pere de Girona l'eleva a la categoria de parròquia i no s'anomena a cap monjo. Sí que s'anomenen a les persones, "bons homes" que donaren a la nova parròquia cases, vinyes i terres com també hi consta que la nova parròquia havia de donar a la Seu de Girona "dues carns de conill", és a dir, dos conills escorxats cada any: en concepte de cens per raó del sínode, un conill, i per la recepció del crisma, l'altre. En la mateixa acta el bisbe Pere també dota a l'església d'un cementiri o sagrera de superfície trenta passes al voltant del edifici detallant de quina manera havia de col·locar les cames i els peus l'home que fes els "millors passos", és a dir, el de les cames més llargues. Aquesta descripció és, segons els entesos, una singularitat en documents d'aquest tipus. Cal dir que en la documentació medieval el lloc apareix amb el nom de Budiga o Budica.

Sant Silvestre fou parròquia fins el 1.602, any en què va ser agregada com a sufragània de la parròquia de Garriguella, com també ho fou el seu terme fins a finals del segle XVIII, que és quan fou agregada a Colera i finalment a Llançà el 1.879. Degut al despoblament del lloc l'església va quedar abandonada durant anys.

Actualment, mercès als "Amics de Sant Silvestre", l'esglesiola es restaurà i el lloc s'ha convertit en un agradable espai, principalment la diada de l'aplec que cada maig organitza dita associació que ha fet una memorable tasca ja que a més de les obres esmentades ha publicat un interessant llibre (1) amb diversos treballs sobre el lloc, els goigs (2) en lloança del Sant i la bonica sardana "L'Érmita de Sant Silvestre" del músic empordanès Jaume Bonaterra.

Fonts

1. "Sant Sivestre de Valleta", Edicions Brau. Diversos autors.

   En aquest llibre hi podem llegir un bonic relat signat pel sr. Joan Mª Pau i Negre sota el títol "Llegenda apòcrifa de Sant Silvestre". Diu el relat que un noi, en Jofre, fill d'una serventa d'un mas del lloc treballava a la construcció de la capella. El noi tenia un delit per l'esglesiola, com si fos seva. Hi volia deixar la seva signatura tal com li havien dit que ho feien el picapedrers, però no sabia fer ni un gargot. Un dia, el pobre noi es va encloure el dit entre dos carreus de la porta amb tant mala fortuna que li tingueren que tallar part del dit per quedar lliure. L'altra part es quedà entre les dues pedres. El noi es guarí, continuà treballant a l'obra i finita aquesta s'hi quedà com ermità. "L'any 1.987 hi hagué un gran aiguat que destruí perillosament la capella. En una junta de la cantonada sud-oest aparegué un osset blanc, com un confit. Era la firma d'en Jofre. Des del cel, va somriure. Ell i la capella porten camí d'eternitat...".

2. Goigs en lloança de Sant Silvestre. Lletra: Enric Bahi. Música: Isabel Echevarria.

{{#coordinates:42 | 22 | 12 | N | 3 | 5 | 52,3 | E | type:landmark_region:ES-CT | primary|name= }}